‘Retrats de Vi’ o la vitalitat d’una nova generació vinícola

La Universitat Rovira i Virgili impulsa una col·lecció de reportatges dedicats a joves enòlegs escrits per Ruth Troyano. El sommelier Josep Roca ha presentat el projecte a Barcelona

Per Montserrat Serra

La col·lecció Retrats de Vi, impulsada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i escrita per la periodista vinícola Ruth Truyano, és d’aquells projectes que tenen la força i la virtut de copsar l’eclosió d’una nova generació d’enòlegs i viticultors, que tenen una manera pròpia d’entendre el vi i el paisatge vinícola, que marquen el present i que són garantia d’encarar un futur amb qualitat.

Retrats de Vi mostra les cares del món del vi a Catalunya: s’endinsa en el projecte vital i vinícola de joves viticultors, enòlegs de formació, que han estudiat a la URV. Els tres primers retrats que s’han publicat són sobre Anna Espelt del Celler Espelt a la DO Empordà; Toni Sànchez-Ortiz amb projectes a la DOQ Priorat i DO Tarragona; i Francesc Ferré, del Celler Frisach a la DO Terra Alta.

Totes tres monografies, que s’han editat en català, espanyol i anglès, s’han presentat aquesta setmana a la Llibreria Documenta de Barcelona, amb la presència de tots els protagonistes i amb un mestre de cerimònies d’excepció, el sommelier Josep Roca, del Celler de Can Roca.

La periodista Ruth Troyano, ànima del projecte i mà executora, va definir aquests retrats com a històries de vi, que reflecteixen una mirada humana del món del vi, i que contribueixen a fomentar un dels reptes contemporanis d’aquest món: la captació de gent jove cap al sector primari, l’agricultura.

Troyano va explicar que els tres primers retrats eren de tres enòlegs que estaven molt vinculats al paisatge, que eren persones inquietes i curioses, que s’havien format en la ciència, la tècnica i l’artesania (fer un vi per a la periodista s’acosta més a l’artesania que a l’art). Tres persones que tenen la capacitat de fer no només vins tècnics sinó també emocionals. Conservadors d’un paisatge vinícola, d’aquesta vivència en fan un ‘modus’ de vida, va observar Ruth Troyano. I va acabar dient que tenim un país dinàmic, amb enòlegs molt joves i ben formats, tant per haver passat per la universitat com per la formació donada pels pares i avis i també perquè no han renunciat a ampliar estudis a l’estranger.

D’esquerra a dreta: Francesc Ferré, Toni Sànchez-Ortiz, Josep Roca, Anna Espelt i Ruth Troyano.

Aleshores va intervenir Josep Roca. El sommelier del millor restaurant del món, que el dia abans era a la Rioja i que l’endemà marxava cap a Hong Kong, va començar recordant la importància de formar-se i de passar per la universitat. I va explicar que ell, després de passar per l’escola d’hostaleria i de fer el primer curs de sommelier l’any 1985, va saber que allò que feia al bar dels seus pares també es podia estudiar. I va mirar d’entrar a la Universitat Rovira i Virgili, però que en aquell moment ja no tenia la disponibilitat necessària, la URV era incompatible amb el seu projecte personal i el del seu germà, obrir el restaurant gastronòmic. Tenia vint-i-dos anys quan va obrir el Celler de Can Roca. I una segona confessió que va fer: ell s’ha adonat que no farà vi (tot i que hi ha qui l’anima a fer-lo), que ell té un projecte de vida diferent i que té una connexió amb la natura també diferent dels viticultors: ‘Visc dins d’un restaurant i estic més a prop d’un cuiner que d’un enòleg. Podria elaborar un vi de 3.000 ampolles o 10.000 amb algú altre i vendre-les fàcilment al restaurant, però no he de treure aquesta quota als viticultors que admiro, que dediquen la seva vida al vi. Nosaltres, això sí, som ambaixadors del vi, de la gent que transmet honestedat al món del vi.’

Josep Roca va parlar de la importància de passar per la universitat, de formar-se, però també va recordar que aquesta formació no és completa fins que l’enòleg no imprimeix al vi un estil propi, i que en aquest procés també hi entra el desaprendre i emprendre altres camins d’inspiració. Perquè un vi comporta una filosofia de vida i porta incorporades un cúmul d’històries.

Aleshores va dedicar un espai a cadascun dels enòlegs retratats. De Toni Sànchez-Ortiz en va dir que era eclèctic, polifacètic i curiós, sempre obert cap enfora i va destacar aquest encantament que té cap al món de les fermentacions. Del Francesc Ferré en va destacar la complicitat amb una tradició del treball callat, de sumar experiència i tradició i de pensar en el llegat del demà. Pagès de la cinquena província el va anomenar de manera simpàtica, també va destacar que reivindiqués la ‘Vernatxa‘. Militància festiva. ‘Hereu d’un món que és el de quan el vi feia sang, el temps de metralla i vinya. I s’atreveix amb els vins naturals, alliberant-se de certes cotilles, practicant el desaprendre també per ser capaç d’obrir camins.’ I va acabar dient que els seus vins no són seus, són de la Terra Alta (l’home sempre al darrere).

Finalment, va parlar de l’Anna Espelt, que coneix bé, i en va destacar l’esperit de lluita i d’esforç, recollint el llegat de l’avi, que ha estat inspiració per fer el seu vi. ‘Ella té una nova manera de fer vi a l’Empordà, que neix d’una realitat diferent, perquè l’Empordà necessita mostrar-se al món d’una altra manera’, va dir Josep Roca. Va recordar que Anna Espelt ha nascut en el món del vi amb una motxilla molt plena, perquè gestiona 185 hectàrees de vinya i no és fàcil això. I d’ella en va destacar el magnetisme, la capacitat, el talent, l’esforç ‘i, probablement, l’anhel per no defraudar els seus avis.’ També va destacar l’esforç que fa Anna Espelt per mirar de connectar amb el jovent i de lligar vi amb creativitat i surrealisme. ‘Enamorada de la varietat lledoner roig, s’obre a la natura, a l’enoturisme i a la cultura. A l’Empordà la necessitem i a Catalunya la lluirem.’

Després de les paraules de Josep Roca, cada elaborador també va adreçar unes paraules al públic i va explicar el vi que havien triat per tastar tot seguit. Va obrir el foc Anna Espelt, una mica aclaparada per les paraules que acabava de dir el sommelier. I va començar remarcant que aquells tres retrats eren tres exemples de l’onada de gent jove que fa vi a Catalunya. I va continuar: ‘Així com sovint he sentit dir al Pitu Roca que ell és cambrer, jo dic que sóc pagesa, i això ho puc dir gràcies a haver anat a la universitat. Perquè jo anava per científica, vaig estudiar biologia, però vaig acabar a la vinya i ajudant l’avi a fer el vi. Ell, tota la vida vinculat a la cooperativa de Pau, va muntar el seu propi celler quan tenia 69 anys. Però tenia molt clar el que volia.’ Anna Espelt també va destacar el mestratge d’Agustí Villarroya a la URV. Finalment va explicar perquè havia triat el vi ‘Sol i vent’ per tastar aquell vespre: ‘No l’he triat perquè sigui el més bo que fem al celler, sinó perquè és un vi que surt del meu projecte final de carrera, que va consistir a plantar una vinya al voltant del celler. L’avi i jo vam treure molt bona nota del projecte (ha, ha). Va ser la primera vegada que vam tornar la muntanya (a la vinya en pendent i terrasses), i va ser el primer vi ecològic que vam fer. Crec en l’ecologia, en els sòls vius. ‘Sol i vent’ és un vi que vam fer amb l’avi perquè ens va donar la gana, perquè ens venia de gust. Un vi amb molt de cos però sense fusta. I va ser el primer pas de cara a descobrir què és el vi de l’Empordà.’

Toni Sànchez-Ortiz va explicar que va començar a la Universitat Rovira i Virgili de forma virtual: el va matricular el seu oncle, perquè ell treballava a Alemanya aleshores, que és on va entrar en contacte amb el món del vi, després d’estudiar Química a la UB. Va explicar: ‘A la URV, com a fonament vaig aprendre la fermentació. De fet, vaig estudiar química per allunyar-me de la natura, fugint del Pirineu on havia nascut, del conreu de la patata, el blat de moro i l’olivera, però he acabat retornant a la natura a través de la vinya i el vi. Per tastar aquest vespre he pensat que, com que no estic ni a la Terra Alta ni a l’Empordà ni em sento adscrit a la tradició ni tampoc a la innovació, no he portat un vi sinó Kombutxa, te fermentat, amb gust de poma i gingebre, fet a partir d’aplicar els coneixements sobre fermentació que vaig aprendre a la universitat.’

Francesc Ferré va dir que la culpa que ell fes vi era dels seus pares, que li van transmetre l’amor a la terra i el sacrifici que suposa també. ‘Tota la vida a casa ens hem dedicat a l’agricultura. Ho he viscut des de petit. El lligam l’he tingut sempre. Jo no volia estudiar, però la mare que era un corcó em va anar burxant perquè estudiés i el pare em deia que sense estudis no li servia al camp tampoc. Així que vaig acabar fent el grau superior d’enologia a Falset. Era l’època de puixança del Priorat i vaig pensar que perquè no podia passar el mateix a la Terra Alta i vaig continuar estudiant a la Universitat Rovira i Virgili. I quan vaig tornar a casa vam començar a fer el nostre propi vi, ja que fins llavors el raïm de casa es venia a tercers. He triat la ‘Vernatxa‘ de Frisach, perquè representa un moment i un paisatge. És el vi que representa la meva mentalitat, un vi que és el paisatge de la Terra Alta.’

Els propers tres títols de Retrats de Vi apareixeran a finals d’any i es dedicaran a Sergi Colet de Colet Vins (Clàssic Penedès), Miquel Palau del Grup Roqueta (DO Pla de Bages) i Roser Amorós del Celler Carlania (DO Conca de Barberà). I a partir de l’any 2017 la periodicitat canviarà i només es publicarà un retrat cada any. 

[Font: www.vilaweb.cat]