"Avui estem fent un homenatge a tots aquells que han lluitat per la democràcia". Així ha presentat el regidor de la CUP, Lluc Salellas, la moció que va impulsar per retirar tots els honors que la Diputació de Girona va concedir, durant els anys del franquisme, al dictador i a alguns dels seus càrrecs públics. "Fem el que ja s'hauria d'haver fet el primer dia de la democràcia", ha insitit Salellas, que ha remarcat "l'enorme fàstic" que li produeix que aquest ens públic hagi conservat fins a dia d'avui els privilegis als autors "del genocidi del règim".
Tots els partits polítics s'han mostrat a favor de la retirada dels honors i les distincions i, en diferents intervencions, han corroborat que l'aprovació de la moció és "un acte de dignitat i de reparació històrica". El president de la Diputació de Girona, el convergent Pere Vila, ha demanat "disculpes" perquè no tenia constància que l'ens que presideix encara mantenia aquests guardons. "La diputació de Girona podrà anar amb la cara més alta que ahir", ha assegurat Lluc Salellas.
Presidents d'honor, fills adoptius i medalles d'or
La moció que ha aprovat avui la Diputació de Girona confirma la retirada dels títols honorífics de Franco, tals com el de fill d'adoptiu, el de president honorari, el de president d'honor i la medalla d'or de la diputació. Així mateix, el text aprovat també confirma l'anul·lació de la medalla d'or a sis homes del dictador: José Lacalle Larraga, militar ministre de l'Aire; Juan de LLobet Llavari, expresident de la Diputació i procurador de les corts franquistes; Alfonso Pérez-Viñeta Lucio, capità general de Catalunya; els ministres Gonzalo Fernández de la Mora i Luis Carrero Blanco i a Victorino Anguera Sansó, governador civil i cap del movimiento a comarques gironines.
La Diputació de Girona considera que amb l'aprovació d'aquesta moció ha complert "amb la normativa vigent" i ha confirmat que reclamarà a familiars i descendents de tots els franquistes condecorats que retornin les medalles d'or. Paral·lelament, seguirà treballant per buscar nova documentació de l'ens i constatar que no hi ha més càrrecs de l'època dictatorial que tinguin títols honorífics. En total, i segons les dades que ha aportat la CUP a la moció, el règim franquista va represaliar unes 82.000 persones a Catalunya, 7.000 de les quals de les comarques de Girona. En aquesta província, més de 500 persones van ser assassinades per les autoritats franquistes.
La Diputació de Tarragona, pendent de revocar la medalla d'or al dictador
Ara que Girona ja ha revocat les distincions a Franco, només queda una diputació que encara mantingui els títols honorífics al dictador. La Diputació de Tarragona va confirmar a finals de maig a Racó Català que estava investigant si el caudillo tenia algun guardó concedit per l'ens. Dies més tard, després d'haver fet un buidatge d'arxius, el president de la Diputació, Josep Poblet, va confirmar que la institució va concedir la medalla d'or a Franco l'any 1951. A més, la Diputació també va adherir-se al nomenament de Franco com a alcalde honorífic i perpetu que 179 municipis de la demarcació van fer el 1964. Poblet ha assegurat que vol fer "net de qualsevol vestigi d'aquests temps i de persones que el van provocar" i que espera que s'aprovi la mesura per unanimitat.
Lleida fou la primera província que va retirar els honors al dictador, ja el 2008. Uns mesos després seria el torn de la Diputació de Barcelona. Aquesta institució va decidir aprovar una moció per deixar sense efecte el nomenament de Franco com a fill predilecte de la província. Les diferents formacions polítiques hi van donar suport excepte el PP que va decidir abstenir-se en aquella votació.
Tots els partits polítics s'han mostrat a favor de la retirada dels honors i les distincions i, en diferents intervencions, han corroborat que l'aprovació de la moció és "un acte de dignitat i de reparació històrica". El president de la Diputació de Girona, el convergent Pere Vila, ha demanat "disculpes" perquè no tenia constància que l'ens que presideix encara mantenia aquests guardons. "La diputació de Girona podrà anar amb la cara més alta que ahir", ha assegurat Lluc Salellas.
Presidents d'honor, fills adoptius i medalles d'or
La moció que ha aprovat avui la Diputació de Girona confirma la retirada dels títols honorífics de Franco, tals com el de fill d'adoptiu, el de president honorari, el de president d'honor i la medalla d'or de la diputació. Així mateix, el text aprovat també confirma l'anul·lació de la medalla d'or a sis homes del dictador: José Lacalle Larraga, militar ministre de l'Aire; Juan de LLobet Llavari, expresident de la Diputació i procurador de les corts franquistes; Alfonso Pérez-Viñeta Lucio, capità general de Catalunya; els ministres Gonzalo Fernández de la Mora i Luis Carrero Blanco i a Victorino Anguera Sansó, governador civil i cap del movimiento a comarques gironines.
La Diputació de Girona considera que amb l'aprovació d'aquesta moció ha complert "amb la normativa vigent" i ha confirmat que reclamarà a familiars i descendents de tots els franquistes condecorats que retornin les medalles d'or. Paral·lelament, seguirà treballant per buscar nova documentació de l'ens i constatar que no hi ha més càrrecs de l'època dictatorial que tinguin títols honorífics. En total, i segons les dades que ha aportat la CUP a la moció, el règim franquista va represaliar unes 82.000 persones a Catalunya, 7.000 de les quals de les comarques de Girona. En aquesta província, més de 500 persones van ser assassinades per les autoritats franquistes.
La Diputació de Tarragona, pendent de revocar la medalla d'or al dictador
Ara que Girona ja ha revocat les distincions a Franco, només queda una diputació que encara mantingui els títols honorífics al dictador. La Diputació de Tarragona va confirmar a finals de maig a Racó Català que estava investigant si el caudillo tenia algun guardó concedit per l'ens. Dies més tard, després d'haver fet un buidatge d'arxius, el president de la Diputació, Josep Poblet, va confirmar que la institució va concedir la medalla d'or a Franco l'any 1951. A més, la Diputació també va adherir-se al nomenament de Franco com a alcalde honorífic i perpetu que 179 municipis de la demarcació van fer el 1964. Poblet ha assegurat que vol fer "net de qualsevol vestigi d'aquests temps i de persones que el van provocar" i que espera que s'aprovi la mesura per unanimitat.
Lleida fou la primera província que va retirar els honors al dictador, ja el 2008. Uns mesos després seria el torn de la Diputació de Barcelona. Aquesta institució va decidir aprovar una moció per deixar sense efecte el nomenament de Franco com a fill predilecte de la província. Les diferents formacions polítiques hi van donar suport excepte el PP que va decidir abstenir-se en aquella votació.
[Font: www.racocatala.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário