La cultura del Barça: més que un club esportiu

Accions socials, reivindicatives i culturals formen part d'un club que, des de la seva fundació, destina els seus recursos a fomentar valors més enllà de l'esport

Josep Suñol i Lluís Companys, a la llotja de Les Corts. FCB

Per Adrià Soldevila
El lema 'Més que un club' té vida pròpia. D'ençà que el president Ricard Graells pronunciés per primera vegada unes paraules similars, l'any 1920, el FC Barcelona s'ha dedicat, en cos i ànima i amb una intensitat digna de qualsevol institució catalana, al desenvolupament, conservació i difusió de la cultura, la llengua i les tradicions d'un país tan heterogeni, com perseverant. La seva activitat social ha esdevingut una de les senyes d'identitat d'un club diferent, català, obert al món, transversal, lliure i, sobretot, sensible i plenament immers en el debat polític, socioeconòmic i cultural de Catalunya.

La llista d'actes, esdeveniments, accions i decisions per recordar què és, d'on ve i cap a on camina Catalunya, és infinita, així com els vincles, acords i convenis signats amb institucions no governamentals catalanes, europees i mundials, no només per generar consciència arreu, sinó per ajudar, aportar i fer créixer, de veritat, el nivell de vida en països i regions necessitades. El Barça no només és esport, i la funció d'alguns directius, patrons de la Fundació i empleats va molt més enllà de potenciar i millorar l'activitat sobre la gespa, el parquet o el ciment.

El seu fundador, Hans Gamper -Joan, com es va fer anomenar després d'enamorar-se de Catalunya-, ja va canviar el rumb al Foot-ball Club Barcelona el 1908 quan, tocat de mort i amb menys socis que mai, el va vincular a les institucions catalanes més representatives, com l'Orfeó Català, per tal de salvar-lo de la dissolució. Va ser aleshores, quan els ciutadans de Barcelona van reconèixer aquell club com el seu, com ho confirmaren anys més tard amb el ple suport institucional a l'Estatut d'Autonomia del 1918, amb l'ofrena floral al monument de Rafael de Casanova de la Diada de l'Onze de Setembre del 1919 o amb la voluntat dels seus socis i de la junta directiva de mantenir-se fidels al país, com ho demostrà la presa de possessió de Gaspar Rosés, el 27 de juny del 1920: "[...] en cas de dissolució del Club, tots els bens que aquest posseeixi siguin tramesos a la Mancomunitat de Catalunya o un altre poder català existent i destinats a institucions de cultura; els trofeus, copes, etc. seran, també, tramesos a dit organisme i destinats al Museu Nacional català." Aquest text el signava el periodista Daniel Carbó sota el pseudònim de Correcuita, al diari La Veu de Catalunya, dos dies després d'aquella presa de possessió.

Dotze anys després, el Barça reconeixia oficialment la pluriactivitat de l'entitat en el primer capítol dels seus nous Estatuts, els del 1932 sota la presidència de Joan Coma, l'home que havia rebut l'entitat, per primera vegada, el 16 de juny del 1925, després que Gamper fos obligat a exil·liar-se per la xiulada de la Marxa Reial espanyola a Les Corts. Ja en la primera línia, el text deia el següent: "El Futbol Club Barcelona és una associació de caràcter cultural i esportiu, constituïda el 29 de novembre del 1899, amb domicili en aquesta ciutat."

Fragment dels Estatuts del Barça del 1932. Foto: Centre de Documentació i Estudis FCB

Gairebé noranta anys després d'aquella afirmació, el FC Barcelona segueix plenament vinculat a les activitats extraesportives, de la mà de la seva Fundació i dels directius i empleats que tanta feina acumulen al voltant de la cultura, la llengua, l'economia, la història i la vida del país, així com del desenvolupament de programes internacionals. Aquell mateix any, el 1932, el club va crear, fins i tot, una Comissió de Cultura destinada a organitzar sessions de teatre i cinema, o a la difusió de la llengua catalana, mitjançant cursets d'escriptura i literatura impartits per tota una institució: el filòleg Pompeu Fabra.

El club ha passat per totes les situacions possibles, agradables i desagradables, però mai ha abaixat el cap amb la seva funció social i cultural. Ni durant la Guerra Civil, on Les Corts s'utilitzà per ajudar a la població en problemes, ciutadans buscats pels revolucionaris, ja fossin del bàndol republicà o feixista, servint d'amagatall per passar-hi minuts, hores i, fins i tot, nits.

Una tasca incommensurable 

Joan Laporta, en la signatura de l'acord amb Unicef, l'any 2006.   |   FCB

L'acord amb Unicef del 2006, signat pel president Joan Laporta, representa plenament els valors socials i culturals difosos pel Barça en aquest primer tram del segle XXI. Un acord que, actualment i gràcies a la renovació del seu vincle -aquest febrer passat-, fa que el club blaugrana aporti 2 milions d'euros anuals a la fundació per l'ajut als nens pobres de països en vies de desenvolupament. La compatibilitat amb la publicitat de Qatar Airways i el seu desplaçament a la part posterior de la samarreta ja formen part d'un altre debat.

Culturalment i social, però, el Barça no ha perdut ni un gram de la seva sensibilitat. En els darrers anys, el club ha signat convenis i acords de col·laboració amb institucions que representen els valors que tant ha defensat -i dels quals n'ha fet gala- l'entitat catalana, com l'Institut Ramon Llull o la Fundació Ernest Lluch, amb qui, de manera continuada, organitza actes ben allunyats de l'esport. El simbolisme i la grandesa del Barça és decisiu per donar a conèixer els programes d'aquestes dues institucions, com admeten els seus màxims responsables.

El president de la Fundació Ernest Lluch, Joan Majó, explica que "estem satisfets perquè, l'any 2012, el club ho va assumir amb entusiasme i perquè vam veure que al Barça hi quedava un record molt bo de l'Ernest Lluch". Les col·laboracions, destinades a difondre la paraula i les grans especialitats de Lluch (empresa, economia i esport), "sempre a través del diàleg, han estat molt fàcils i satisfactòries. A més, una part molt important del cost dels esdeveniments que realitzem la paga el Barça". Actualment, el club i la fundació realitzen una jornada anual de diàlegs sobre economia i esport.

Manuel Forcano, avui director de l'Institut Ramon Llull, també valora la importància que una institució com el FC Barcelona ajudi en la difusió de la cultura, la llengua i les tradicions catalanes, també des del 2012. Amb diversos actes a Amsterdam o París, liderats pel vicepresident de relacions internacionals del club, Carles Vilarrubí, el Barça atrau centenars de ciutadans locals interessats en aquesta història i vida de Catalunya. "Significa molt per a nosaltres, perquè el Barça és un nom brillantíssim en el món de l'esport i l'esport és una disciplina plena de valors, coincidents amb la cultura i amb el què nosaltres defensem", manifesta Forcano.

Àlex Susanna, exdirector de l'Institut Ramon Llull, amb Josep Maria Bartomeu i Carles Vilarrubí. FOTO: IRLL

Recentment, el Barça ha acompanyat l'Institut Ramon Llull a la Fira del Llibre de Varsòvia (Polònia), on s'ha fet evident l'atracció que el club genera en qualsevol acte: "La rebuda que ha tingut la nostra col·laboració a Varsòvia és espectacular. El Barça és un club conegut arreu del món i això fa que tothom vulgui ser-hi aprop, col·laborar-hi i identificar-s'hi. El Barça i la literatura catalana brillen, però plegats enlluernen."

El FC Barcelona és esport, competitivitat, filosofia, il·lusió i èxits, però també és història, cultura, tradicions, llengua, educació i solidaritat. Cap altre club esportiu del món ha destinat, destina i destinarà mai tant esforç a practicar -no només expressar- la seva altra funció: la cultura del 'més que un club'.

[Font: www.mon.cat]