Calella de Palafrugell i les havaneres

L’exposició itinerant dels 50 anys de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, que inicia el seu recorregut al Palau Robert, documenta, amb textos i fotografies històriques i actuals, aquest esdeveniment musical i popular que marca els començaments de l’estiu a la Costa Brava. 

La mostra “Calella de Palafrugell i les havaneres”, que es pot visitar del 15 de juny al 25 d’agost, és una de les iniciatives que promou l’Institut de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Palafrugell per donar el màxim relleu i projecció als 50 anys de les havaneres de Calella. N’és el comissari Oriol Oller, mentre que el fotògraf Lluís Maimí, amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Palafrugell, ha portat a terme la tasca de recerca de fotografies antigues, i Jordi Sàbat n’ha fet el disseny gràfic. Les fotografies actuals han estat cedides per Paco Dalmau, Lluís Maimí, Enric Bruguera, Toni Foixench, Irene López i Antonio Torres.

Coincidint amb l’exposició, el grup d’havaneres Arjau actuarà el 30 de juny al Jardí, una de les activitats  programades enguany dins “Les Nits d’Estiu al Jardí del Palau Robert”.

Els textos en 4 idiomes (català, castellà, anglès i francès) i una seixantena de fotografies es presenten en vuit cubs. A banda del text de presentació, el discurs s’estructura en 7 apartats: Cant de taverna, Aquesta nit hi ha Cantada, El so del Port Bo, Les veus de Calella, El cremat i la gastronomia, L’espectacle que obre l’estiu i Músics i poetes.

La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell ha marcat els començaments dels estius a la Costa Brava. Any rere any, cada primer dissabte del mes de juliol ha aconseguit instaurar i consolidar una tradició musical i cultural que ha arrelat a Calella de Palafrugell i s’ha escampat a tot Catalunya.

Després que en les primeres edicions reunís prop de 10.000 persones, en els últims anys la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell ha aplegat més de 30.000 persones, i ha esdevingut la trobada de referència del gènere a Catalunya.

L’havanera i el turisme

Fins fa poc més de 50 anys, Calella era un nucli on els seus habitants sobrevivien de la pesca. Als anys cinquanta del segle XX, amb l’arribada dels primers turistes, es va començar a gestar un canvi de model social i econòmic. De mica en mica es va anar abandonant l’activitat pesquera per començar a obrir negocis dedicats al turisme. En aquell entorn, l’havanera i el cant de taverna s’estaven extingint, ja que les velles cançons només les sabien quatre avis del Port Bo. La pervivència de l’havanera i de tot aquell repertori va incentivar la publicació del llibre “Calella de Palafrugell i les havaneres”, que recollia totes aquelles melodies antigues. La presentació del llibre va motivar una primera Cantada improvisada a la terrassa de la taverna can Batlle. L’interès que va suscitar entre els turistes i estiuejants va fer repetir l’esdeveniment l’any següent i l’altre i l’altre, fins avui. La Cantada és un dels fets paradigmàtics del canvi de model. Calella deixava la pesca per esdevenir postal paisatgística i una destinació de les més cobejades del litoral català.

Noves vocacions

El duet havaneres/Costa Brava s’ha establert com un actiu de pes en el potencial turístic palafrugellenc, ja des dels inicis del turisme massiu, als anys seixanta, i amb especial rellevància als setanta, quan apareixen els primers discs editats d’havaneres on la marca Costa Brava hi era sempre present. Aquells primers discs responien a una idea d’havanera molt concreta, força lligada a l’arrelament original d’aquest gènere a l’Empordà petit. Ara bé, també és cert que s’ha buscat un relat que enllaci amb els orígens de l’havanera a l’illa de Cuba i això es fa molt evident en la cerca d’imatges paradisíaques (de les portades dels discs) i el rerefons nostàlgic de la colònia, per bé que les referències hi són de forma desmesurada, gairebé mitificades. És més rellevant i menys conegut que l’arrelament de l’havanera a l’Empordà es deu sobretot a la ingent pràctica cantadora, vehiculada sovint a través de les entitats corals que hi havia a l’entorn. A Calella i al seu entorn es cantava i molt. L’extinció d’una generació d’eminents cantadors va motivar la publicació del llibre i, juntament amb la Cantada, el naixement de noves vocacions entre els més joves. No és innòcua la irrupció d’uns joves músics influenciats per la música folk, que amb les seves guitarres van començar a acompanyar uns avis (els avis del Port Bo). El fet de pujar l’havanera dalt l’escenari va suposar un renaixement per a l’havanera però també tota una sèrie de canvis en la interpretació de l’havanera, gestant un fenomen nou que posteriorment ha tingut gran transcendència en la Calella dels últims anys. Convé destacar la presència i la participació de l’entorn urbà en la gestació de la Cantada, de manera individual o bé mitjançant l’AVAC (Associació d’Amics de Calella, de participació eminentment barcelonina).

La Cantada d'Havaneres de Calella ha esdevingut un espai emblemàtic per a l'imaginari de la cultura catalana. L’havanera, sota el paraigua de la Cantada, ha estat ⎯i és⎯ un eix simbòlic que ha articulat nombroses situacions artístiques i socials. Existeix un “efecte Calella” al qual devem el naixement d’altres cantades i la creació de nous grups, sense anar més lluny. L’objectiu inicial de la Cantada, la pervivència de l’havanera, ha estat superat i magníficat exponencialment, convertint el germen inicial en un fenomen extraordinari i de gran complexitat. La percepció unànime és que la Cantada d’Havaneres és la porta d’entrada a l’estiu i amb ell, la platja, una nit de lluna, i una copa entre amics a l’aire lliure. Per tant, sentir les paraules “Cantada d’Havaneres de Calella” estimula tota una colla d’imatges enormement evocadores, i podem sentenciar sense embuts que s’ha convertit en un fenomen generador de benestar emocional temporal. Òbviament, qui gaudeix d’aquests moments la banda sonora dels quals és una havanera de tornada melancòlica i enganxosa reté aquestes imatges i és el regal que s’emporta de Calella. I, per frívol que sembli, és una situació poderosament captivadora.

[Font: palaurobert.gencat.cat]