Primera documentació: 11/05/2009
| Tipus | conversió |
| Contextos | Hi va haver un xof generalitzat en l’univers blaugrana. [Avui, 11/05/2009] |
| Una teràpia de xoc d’immersió lingüística, cultural i existencial que ens va tenir xof: sota l’aigua, amb formol. [Ara, 13/05/2015] | |
| Observacions | El Diccionari català-valencià-balear recull xof com a interjecció imitativa del ‘so d’un cos en caure dins un líquid o massa pastosa’ i la documenta ja en un sermó de sant Vicenç Ferrer (1350-1419). Més recentment, la fitxa 6694/1 de l’Optimot, dedicada a les onomatopeies de líquids, recull xof (al costat de xaf) com a onomatopeia de l’acció de caure o llançar a l’aigua, així com les formes txaf i txof per a l’acció de caure sobre una massa tova o sorrenca. De l’onomatopeia, per conversió, s’ha passat al substantiu i a l’adjectiu invariable, tant de gènere com de nombre, xof.
El significat, en el cas del substantiu, és pròxim al de decepció, mentre que com a adjectiu equival a decaigut -uda o desanimat -ada. L’origen onomatopeic l’adscriu a usos col·loquials, tot i que comencem a trobar-lo amb certa freqüència als mitjans.
|
[Font: ]
Sem comentários:
Enviar um comentário