Primera documentació: 23/01/1995
| Tipus | manlleu del castellà |
| Contextos | La cançoneta Rosa d’Anglaterra vendrà més que tota la discografia sencera d’Oasis, Pulp i Blur, i ens confirmarà el que ja sabíem: que els anglesos són uns horteres. [Avui, 19/09/1997] |
| Reivindiquen l’esperit despreocupat i hortera de la Sabrina amb el pit per fora, volen que Tanga! sigui sinònim d’antídot contra l’avorriment. [Time Out Barcelona, 2/10/2015] | |
| Observacions | Hortera és un manlleu del castellà d’ús molt arrelat en català que s’aplica despectivament a tot allò que és vulgar i de mal gust. Segons el Breve diccionario etimológico de la lengua castellana de Joan Coromines, la paraula hortera hauria arribat al castellà com a evolució de fortera del llatí offertoria (la patena en què es presenta l’hòstia durant la missa). Coromines explica que a Madrid es denominaven horteras els ajudants dels farmacèutics que ajuntaven els ingredients per preparar un producte farmacèutic en una plata també denominada hortera, i que aquests ajudants, pel que es veu, no es vestien amb bon gust. En el DRAE, però, es continua donant com a paraula d’origen incert. |
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário