El nom fa la cosa? Els autonomistes de Moràvia, contra la denominació "Txèquia"

El moviment moravista considera que el nom no reflecteix la diversitat interna del país i proposa "Països Txecs" com a alternativa · El principal partit morau reclama la implementació d'un sistema federal i l'autonomia de Silèsia

Una samarreta amb el nom "Txèquia" en anglès. 

Per David Forniès

A les Nacions Unides, tot estat membre té dret a ser conegut amb una denominació breu. Així, la República Francesa és França, com els Estats Units Mexicans són Mèxic. La República Txeca, però, no hi té un nom breu específic. Això ara canviarà: el ministeri d'Afers Exteriors demanarà a l'ONU que introdueixi la denominació breu "Txèquia", i reservarà "República Txeca" com a nom complet oficial. La decisió, però, ha aixecat veus crítiques a Moràvia, el territori que ocupa el terç oriental del país. Entitats i partits moraus han convocat aquest dissabte 23 d'abril una manifestació a la capital de Moràvia, Brno, perquè consideren que "Txèquia" és un nom que no té en compte la diversitat del país. Les demandes de reconeixement i d'autonomia de Moràvia són al rerefons de la polèmica.

"El nom artificial 'Txèquia' (d'origen eslau) o l'històric 'Bohèmia' (d'origen llatí) només inclouen un dels tres països que, plegats, constitueixen la República Txeca", explica a Nationalia Ondřej Hýsek, president de Moravané, el principal partit autonomista de Moràvia. Aquests tres països o territoris són Bohèmia -el més gran, amb la capital, Praga-, Moràvia i Silèsia -la major part de la qual es troba dins de Polònia, però que té la seva regió més meridional dins de les fronteres txeques.

En txec, la paraula corresponent a "Txèquia" és "Česko", "i va ser usada per primer cop el 1777 com un nom alternatiu per a Bohèmia", continua Hýsek, "i per tant no la usem i no ens agrada gens". No hi ajuda, tampoc, que la denominació de Bohèmia en txec ("Čechy") soni tan similar i comparteixi arrel amb "Česko".

Però tot depèn, és clar, del punt de vista. El govern txec ho veu exactament a l'inrevés que Hýsek: l'argument del ministeri d'Afers Estrangers és, precisament, que "Txèquia" i "Bohèmia" es refereixen a realitats geogràfiques i històriques diferents, i que la segona és només una part de la primera. Del mateix parer és el professor Vít Hloušek, cap de l'Institut Internacional de Ciència Política de la Universitat Masaryk de Brno i autor de diversos estudis sobre política i identitat moraves: "Alguns moraus detesten 'Česko' i ara detesten 'Txèquia' perquè l'entenen com una paraula que no presta atenció a Moràvia i Silèsia. És un error, perquè 'Txèquia' denota el país sencer", afirma a aquest diari.

Per David Unger, president de l'Associació Morava i Silesiana (SMS), una entitat cultural fundada el 1968, el problema és que aquesta qüestió "s'hauria d'haver resolt fa 20 anys, quan la República Txeca esdevenia un nou país d'Europa". El nom curt "hauria d'haver reflectit les tres parts històriques de la República Txeca". Unger proposa com a solució un nom alternatiu: "'Països Txecs', similar a 'Països Baixos'". Hýsek hi està d'acord.

Una identitat a l'alça que no té traducció a les urnes

En el debat del nom es barregen qüestions purament lingüístiques amb d'altres més polítiques i identitàries. Al rerefons hi ha la qüestió del reconeixement dels moraus -i dels silesians- com una nacionalitat diferenciada dels txecs. Oficialment, el govern no els reconeix com a grups ètnics diferenciats. I tot i així, al cens de 2011 -on les respostes sobre nacionalitat eren optatives- 522.000 ciutadans van declarar-se moraus. En algunes zones de Moràvia -especialment a Moràvia del Sud, la regió de Brno-, més del 30% dels ciutadans van optar per aquesta definició. La xifra va suposar un increment significatiu respecte de 2001, quan les persones que es van declarar moraves van ser 380.000. La xifra que molt lluny encara, però, dels 1.360.000 que van triar la definició de "moraus" l'any 1991.

La tendència recent a l'alça, però, no ha anat acompanyada d'un suport significatiu als partits autonomistes moraus. Ben al contrari, aquestes formacions han anat perdent vots de forma clara: a les eleccions de 1992, el Partit de Moràvia i Silèsia -ara extint- va assolir 380.000 vots i 14 escons al Parlament txec. Des de llavors, el vot moravista s'ha ensorrat per sota dels 30.000 vots. Moravané, el 2006 i el 2010, va aplegar al voltant de 12.000 sufragis. El 2013 no es va presentar a les eleccions.

"La gent encara està molt passiva després de les experiències dels règims totalitaris i del 'capitalisme salvatge' dels anys 90", lamenta Ondřej Hýsek, "però estic segur que entendran que el centralisme de Praga els pren els diners i la identitat. I ja estan començant a dir-ho en públic i a votar en conseqüència". Segons Hýsek, "la República Txeca és un estat molt centralitzat que fa veure que les regions tenen autonomia -n'hi ha 14 per a una població de 10 milions- però aquestes només gestionen el 8% dels impostos. Els municipis en tenen el 22%, i el 70% restant està usurpat a Praga".

Recuperar l'autonomia o consolidar les regions actuals?

Fins just abans de la creació de Txecoslovàquia el 1918, Moràvia havia disposat de la seva pròpia Assemblea, o Dieta. En el període d'entreguerres, Moràvia i Silèsia van constituir, plegades, un dels quatre països de Txecoslovàquia, juntament amb Bohèmia, Eslovàquia -ara un estat independent- i la Rutènia Carpàtica -actualment, una província d'Ucraïna.

"Els polítics txecs, després de 1989, van prometre que restaurarien l'autonomia de Moràvia i Silèsia, que el Partit Comunista va suprimir el 1948", recorda David Unger. "Però això encara no ha passat". Per Ondřej Hýsek, caldria recuperar l'organització en "tres o quatre països dins de la República Txeca. Nosaltres preferim el model de Bohèmia, Moràvia-Silèsia (amb autonomia interna per a Silèsia) i Praga" dins d'una futura "Europa de les regions". El seu partit reclama que la República Txeca esdevingui un estat federal on el govern central gestioni "unes poques competències, expressament enumerades".

"No crec que puguem esperar cap canvi substancial en la configuració de la República Txeca com a estat unitari", diu, per contra, Vít Hloušek. "De fet, no hi ha cap partit polític rellevant que persegueixi una regionalització o una descentralització més gran". Per Hloušek, el vot moravista és ara per ara "marginal". En canvi, per Unger, "tota aquesta discussió no fa sinó reflectir la incertesa duradora de la identitat txeca".

David Forniès (@davidfornies) és coordinador de Nationalia.

[Foto: Blanicky - font: www.nationalia.cat]