L’artista setòria a prepausat un espectacle novèl e interactiu d’improvisacion entitolat A l’escota dels mots
![]() |
Isabèla François A l’escota dels mots
a Argon, dans sa rauba florida
e mirgalhada
|
Aqueste dijòus 17 de març, dins l’encastre de Fasètz la Lenga en Cabardés, Isabèla François prepausèt un espectacle novèl e interactiu, una improvisacion entitolada A l’escota dels mots.
L’artista polivalenta setòria (comediana, cantaira, musiciana, meteira en scèna...), noirida e afogada de las partidas d’improvisacions dins un cafè-teatre de Montpelhièr (en francés), se lançava dins l’exercici en lenga nòstra.
Lo principi: los espectators daissan sus un fuèlh un mot, una expression, una frasa... que botan dins una boita de sabatas transformada en urna.
Dins sa rauba mirgalhada e florida, quilhada sus un parelh de talons agulha d’un autre temps, l’artista lèva la cobertòla e tira los papièrs a l’azard Bautesar e se met a parlar (e desparlar). A Argon, beneficièt de la complicitat de l’auditòri e parlèt dels subjèctes plan diferents que sortissián l’un puèi l’autre sens cap ni centena: l’amor, la condicion femenina (e la masculina tanben), las fedas e las cabras, la paur dins la societat, los papas passats e presents, las tièlas e la macaronada, los vins e la poda de la vinha, Carnaval e Vedrinas, Seta e Seta, Brassens e Valéry, los cementèris setòris, las ajustas (e son famós afrontament amb la Melania), la pintura (Raça raceja?), los rugbis e la pujada de Sant Clar pel Torn de França, lo nom de la region bèla, lo caulet farcit, la musica... “Val mai un pichon desgordit qu’un grand estabosit” tornèt quatre o cinc còps dins lo pialòt! L’Isabèla joguèt de totes los biaisses teatrals: casudas (demostracion fisica del vèrbe s’espatarrar), mime e mimicas, cant (en occitan, mas tanben castelhan o anglés), rampèl dels corses de bona diccion francimanda al Conservatòri...
Una ora e mièja, quasi sens reprene buf, d’improvisacions occitanas viravoltantas amb unes encadenaments ben capitats sus de tèmas diferents per passar de la cabra al perièr en gardant un ritme verbal infernal.
Un espectacle fugidís qu’es benlèu a l’escota dels mots, mas mai que mai un grand moment d’expression de la paraula occitana!
Alan Roch
L’artista polivalenta setòria (comediana, cantaira, musiciana, meteira en scèna...), noirida e afogada de las partidas d’improvisacions dins un cafè-teatre de Montpelhièr (en francés), se lançava dins l’exercici en lenga nòstra.
Lo principi: los espectators daissan sus un fuèlh un mot, una expression, una frasa... que botan dins una boita de sabatas transformada en urna.
Dins sa rauba mirgalhada e florida, quilhada sus un parelh de talons agulha d’un autre temps, l’artista lèva la cobertòla e tira los papièrs a l’azard Bautesar e se met a parlar (e desparlar). A Argon, beneficièt de la complicitat de l’auditòri e parlèt dels subjèctes plan diferents que sortissián l’un puèi l’autre sens cap ni centena: l’amor, la condicion femenina (e la masculina tanben), las fedas e las cabras, la paur dins la societat, los papas passats e presents, las tièlas e la macaronada, los vins e la poda de la vinha, Carnaval e Vedrinas, Seta e Seta, Brassens e Valéry, los cementèris setòris, las ajustas (e son famós afrontament amb la Melania), la pintura (Raça raceja?), los rugbis e la pujada de Sant Clar pel Torn de França, lo nom de la region bèla, lo caulet farcit, la musica... “Val mai un pichon desgordit qu’un grand estabosit” tornèt quatre o cinc còps dins lo pialòt! L’Isabèla joguèt de totes los biaisses teatrals: casudas (demostracion fisica del vèrbe s’espatarrar), mime e mimicas, cant (en occitan, mas tanben castelhan o anglés), rampèl dels corses de bona diccion francimanda al Conservatòri...
Una ora e mièja, quasi sens reprene buf, d’improvisacions occitanas viravoltantas amb unes encadenaments ben capitats sus de tèmas diferents per passar de la cabra al perièr en gardant un ritme verbal infernal.
Un espectacle fugidís qu’es benlèu a l’escota dels mots, mas mai que mai un grand moment d’expression de la paraula occitana!
Alan Roch
[Imatge: Mirèlha Braç - poblejat dins www.jornalet.com]

Sem comentários:
Enviar um comentário