Tant si es refereix a la planta com si es refereix a l’animal aquàtic, la paraula anemone és plana. És a dir, la síl·laba tònica és la penúltima (anemOne). Malgrat tot, per influència del castellà, hi ha tendència a fer-la esdrúixola (anÉmona) i també a escriure-la amb a final.
Aquest mot forma part d’un conjunt de mots cultes que, per raons evolutives de la llengua castellana, han passat de la pronúncia plana etimològica a l’esdrúixola, com ara atmósfera, cónclave o médula. Però, en català, es manté la pronúncia plana etimològica: anemone, atmosfera, conclave, medul·la.
[Font: www.ub.edu/xdl/vocabularia]
Sem comentários:
Enviar um comentário