Què vol dir ser jueu?

Dos veïns es troben sovint al replà de l’escala. Què pot arribar a passar quan l’un descobreix per internet que l’altre és jueu? És el punt de partida de Ser-ho o no, l’obra de Jean-Claude Grumberg que arriba aquest dimecres al Teatre Lliure de la mà de Josep Maria Flotats. 

Josep Maria Flotats i Arnau Puig, protagonistes de Ser-ho o no. 

Per Aída Pallarès

L’obra, que suposa el retorn de Josep Maria Flotats al Lliure de Gràcia després de l’èxit d’Eduard II l’any 1978, va ser escrita l’any 2013 i publicada originalment sota el títol Pour en finir avec la question juive. Dos anys després, arran de l’augment dels actes antisemistes esdevinguts a França a principis de 2015, Grumberg va optar per canviar el títol i evitar malentesos. Tot i que, com apunta Flotats “es tracta d’una comèdia molt divertida i enginyosa, que fa riure constantment i després provoca preguntes a l’espectador”. També Salvador Oliva, traductor de l’obra, considera que “Grumberg ens porta cap a la reflexió amb una ironia intel·ligent que aprofita les consecucions del teatre de l’absurd i el transcendeix”.

Ser-ho o no està construïda a partir de les converses entre dos veïns de la mateixa escala,-un encarnat pel mateix Flotats i l’altre per Arnau Puig-. Dos veïns que, tot i procedir de mons totalment diferents i creences antagòniques, comencen a fer-se amics. “En el curs d’aquestes converses, hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància” diu Flotats. “A més, tracta temes com la necessitat que tenim els humans de formar part d’un grup, d’una comunitat, una fe religiosa, una pàtria, una organització o una ideologia i, fins i tot, de la manera de salvar-se dels perills del grup on l’atzar ens ha fet néixer o del que hem triat de pertànyer”, afegeix Oliva. L’obra, a través d’un humor intel·ligent i, segons Flotats “irresisitible”, ens porta a interrogar-nos sobre la condició humana.

Uns temes recurrents en l’obra de Jean-Claude Grumberg que sol evocar la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present. Teatre polític però en clau de comèdia. “Tota l’obra teatral de Grumberg planteja dalt dels escenaris un problema que ha encarcarat Occident des dels segles obscurs de l’Edat Mitjana: el del poble jueu. Grumberg desfà, amb humor, ironia i fins i tot sarcasme, aquests tòpics que van començar com a justificació religiosa i van acabar per infiltrar-se durant segles a la consciència, sobretot l’europea, fins a constituir una mena d’ADN en contra dels jueus”, explica el periodista i crític teatral Mauro Armiño.

Flotats, que va descobrir Puig durant unes proves al Teatre Nacional, ha avisat que el jove actor té un gran futur per davant i que li recorda a Gérard Depardieu, amb el que va coincidir en un càsting a París: “Depardieu em va deixar petrificat i se’m va quedar gravat. L’Arnau em va donar una mica aquesta impressió”, admet. Per la seva banda, Puig reconeix que “ha estat un luxe increïble però també un repte intentar ser digne de compartir escena amb en Josep Maria, al que seguia des de petit”.

Podeu consultar les funcions de Ser-ho o no clicant aquí.

[Foto: Ros Ribas - font: www.nuvol.com]