Franco era auster?

Auster en el menjar i en el beure, i sense aficions sexuals conegudes. Tenia pocs capricis però molt costosos

Per Ángel Viñas 

El Pazo de Meirás

És cert que molts testimonis així ho afirmen i val a dir que es tracta d’una qualitat estimable, tot i que, en realitat, no significa gaire cosa: va viure envoltat dels luxes corresponents al seu rang com a cap de l’Estat, se li feia constantment la pilota, mai no li va faltar res del que va voler...

Pocs capricis, però costosos

També és cert que els pocs capricis que va tenir van ser sempre costosos. El Pazo de Meirás no va ser cap fotesa, si bé es va tractar d’un regal. I és cert que, d’obsequis, en va tenir més, directament o per mediació de la seva santa esposa. El més significatiu va ser la finca Valdefuente, molt propera a Madrid. Però, per si de cas, s’ho va fer venir bé perquè mai figurés al seu nom i va construir una figura jurídica perquè fos la seva cònjuge qui l’explotés com si fos un arrendament. Però el més significatiu de tot i que exemplifica bé el seu comportament en el pla moral, ètic i polític va ser la forma i manera com, en plena guerra civil i en l’any immediatament posterior, va aconseguir, a la callada, una fortuna personal considerable que va mantenir durant força temps en forma líquida. Potser per si canviaven les tornes.

Tot plegat es pot sintetitzar en una frase que Chamberlain va emprar per parlar de Hitler quan va envair Txecoslovàquia i es va carregar els acords de Munic: “mai no va ser un cavaller”, perquè Franco no solament va posar en marxa la més gegantina onada repressiva de la història d’Espanya sinó que, a més, va aprofitar per fer-se milionari. 

[Font: www.sapiens.cat]