Quant costa produir bellesa?

La 23ena Mostra Internacional de Films de Dones torna a Barcelona aquest octubre amb la projecció de tres documentals de tres cineastes referents en la història del cinema Llatinoamericà del segle XX, en col·laboració amb Casa Amèrica Catalunya.

Els Cinemes Girona acolliran aquest octubre la projecció de tres films de tres pioneres del cinema documental llatinoamericà. Aquest visionat s’inscriu dins de la 23ena Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, que inicia el seu programa de tardor amb la col·laboració de Casa Amèrica Catalunya en el marc de LAtcinema. Per tercer any consecutiu, la Mostra s’ha estès al llarg de tot l’any a partir de diferents programes en col·laboració amb diverses entitats, espais i institucions.

Les organitzadores de la Mostra Internacional de Films de Dones creuen en el format del documental com a proposta discursivo-cultural, estètica i política, pionera en la construcció de l’escenari cinematogràfic actual. Conceben el cinema documental com a principal eina de materialització de les formulacions sobre transformacions econòmiques i socials del continent. És per això que els temes que tracten les pel·lícules exposades en aquesta mostra giren entorn de la necessitat de “transformar i canviar les condicions respecte conflictes endèmics com són el masclisme, la lluita per les condicions de treball i de salut en l’agricultura intensiva, el paper dels “Sense Terra” i la confrontació entre els idearis revolucionaris i la pervivència del patriarcat”. Les directores dels documentals d’aquest octubre són Sara Gómez, Valeria Sarmiento i Marta Rodríguez, que junt amb Margot Benacerraf, són una referència de la història del cinema llatinoamericà del segle XX.

La primera pel·lícula que podrem veure serà “De cierta manera”, de Sara Gómez, el divendres 2 d’octubre a les 20h. Comptarà amb la presentació d’Isabel Segura, professora del Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, de l’Institut Universitari d’Estudis de Dones i Gènere. “De cierta manera” (Cuba, 1974 – 79min) és una observació de la societat cubana posterior al triomf de la revolució del 1959, a mig camí entre el documental i la ficció. Sara Gómez, primera directora afrocubana de la història, va morir a l’edat de 32 anys mentre rodava el llargmetratge. La pel·lícula tracta la vida d’una professora que comença a treballar en un barri on els veïns s’hi estan construint edificis nous després de veure enrunades les seves cases. Amb aquesta reconstrucció els veïns pretenen transformar el caràcter i la realitat del lloc on viuen. A partir de les relacions sentimentals de la protagonista amb un habitant de la barriada i del seu contacte amb els nens de l’escola, es crea un retrat dels canvis i conflictes de la societat cubana sorgida de la revolució de 1959. Aquesta obra ha estat sovint presentada com un model del cinema feminista que s’ha fet a l’Amèrica llatina.

El divendres 16 d’octubre a les 20h, la professora del Departament de Comunicació Audiovisual i publicitat de la UAB, Rosa Maria Palencia, presentarà la pel·lícula “El hombre cuando es hombre”, de Valeria Sarmiento. “El hombre cuando es hombre” (França/Alemanys, 1982 – 63min) és una obra fonamental en la consciència feminista del continent americà. La directora fa un recull de diversos testimonis per parlar sobre l’amor romàntic i la pervivència de la cultura masclista a Llatinoamèrica. Ho fa a partir d’indagar el tema a Costa Rica, i evoca el debat sobre la relació entre homes i dones i sobre les identitats sexuals. Quan es va estrenar, el documental va rebre moltes crítiques per ridiculitzar el masclisme, i va aixecar protestes del govern de Costa Rica. Valeria Sarmiento va ser declarada persona non grata a Costa Rica després d’exhibir aquesta obra a la televisió francesa.

El documental “Amor, mujeres i flores”, de Marta Rodríguez y Jorge Silva, forma part de la 23a Mostra Internacional Films de Dones de Barcelona

La pel·lícula que tancarà aquesta projecció de tres films és “Amor, mujeres y flores”, de Marta Rodríguez i Jorge Silva. Serà el divendres 23 d’octubre a les 20h i la presentarà la realitzadora colombiana Liliana Díaz Castillo. “Amor, mujeres y flores” (Colòmbia, 1989 – 52min) fa un retrat de les condicions en què es realitza el conreu de flors a Colòmbia. Aquest és un treball precari fet quasi només per dones, i que exposa els seus treballadors a productes tòxics i pesticides mortals. El documental va rebre crítiques per afectar negativament la imatge exterior de Colòmbia i sembla ser que va costar la mort del mateix director Jorge Silvia, afectat pels mateixos pesticides que estava denunciant. Marta Rodriguez va acabar la pel·lícula en solitari, sota un lema que pot relacionar-se amb els tres documentals en qüestió degut a les nombroses crítiques que han rebut al ser projectades: quant costa produir bellesa?

[Font: www.nuvol.com]