Primera documentació: 17/02/1989
| Tipus | manlleu del castellà |
| Contextos | Per Llongueras, el que mola són els estils còmodes i molt portables. [Avui, 26/03/1989] |
| No ho sé, un esport que em comportés quedar els divendres amb un grupet per jugar. Com el voleibol o el pàdel, que em molaria provar. [El Periódico, 21/03/2015] | |
| Observacions | En els diccionaris catalans, molar té quatre entrades homògrafes: dues per a adjectius (una relacionat amb el verb moldre i l’altre amb el substantiu químic mol) i dues per a verbs transitius. El primer verb és una variant dialectal d’esmolar i el segon significa ‘cargolar una corda formant mola’ (GDLC). El verb que documentem a l’Observatori és, però, intransitiu i significa ‘agradar’. Aquest significat l’hem agafat del castellà, que, al seu torn, l’ha manllevat del caló, nom que reben els diversos parlars gitanos de la península Ibèrica. El seu ús es restringeix a situacions informals i col·loquials, tal com mostren els contextos dels mitjans que ha recollit l’Observatori: normalment es troba en citacions literals de persones o en respostes d’entrevistes. |
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário