OPINIÓ. "La ignorància ha dificultat qualsevol possibilitat d'assolir la igualtat, i ha fet invisible la lluita dels roms", diu Suad Skenderi*. Ara és l'hora d'una forma nova de mirar-se les coses.
El rom**, un poble molt dispers que viu a la majoria de països d'Europa. Infame per a la majoria, oblidat per les institucions, i descuidat en els processos de presa de decisió. Un poble que no té estat, i que va lluitar per la creació de molts dels estats-nació actuals. Segons moltes fonts, incloent-hi enquestes d'opinió, reports, mitjans de comunicació i sistemes educatius d'Europa, els roms o "gitanos" [sic]** són mostrats com a pagans segregats moderns, com a brivalls de les societats, com a sobrants marginalitzats i exòtics a la majoria de països europeus. Són bàrbars vulnerables, representats bé com a paràsits bé com a gent afecta a la criminalitat, persones que haurien de continuar sense poder i callades. Tot amb tot, aquesta sèrie d'arguments menyspreables mostren que els romà són una unitat socioeconòmica pobra que viu als marges de la societat. Però, un moment: de debò la veritat és aquesta?
Recentment, els roms han esdevingut un tema de recerca àmplia i amb contribucions des de diferents angles. En general, la recerca representa els roms tant de forma positiva com a negativa. Bona part de la recerca porta connotacions negatives, i reforça els estereotips esmentats abans a través d'enquestes dutes a terme a guetos, de generalitzacions dels mitjans i altres eines de màrqueting -tots, mecanismes per a perpetuar la imatge humiliant dels roms. Mentrestant, una proporció petita dels treballs d'investigació mostren els roms com una unitat política, una nació implicada en una lluita, un poble que vol avançar cap a una vida millor, o com a contribuents al desenvolupament socioeconòmic de la societat.
Hi ha una raó per la qual la majoria de fonts d'informació i recerca estan plens d'estereotips i prejudicis: la manca de reconeixement del projecte polític que representa el poble rom, i la manca de representació política del poble rom.
Al primer Congrés Mundial Rom, el 1971, que va tenir lloc a Orpington (sud-est de Londres), el poble rom va celebrar la seva primera reunió de construcció nacional de la història, cercant valors i interessos comuns que els unifiquessin. La motivació principal d'aquest congrés va ser el trauma del "Samudaripen" (el genocidi rom) que va tenir lloc a la Segona Guerra Mundial. El congrés va ser encapçalat per figures roms prominents de la majoria dels estats-nació europeus, i encara actua com a fita per a la idea d'una nació rom. Amb ella, va portar la reivindicació d'una autoidentificació i reconeixement comuns a través del nom "rom", o "roma", que significa "home, ésser humà", en llengua romaní. D'aquesta forma, el poble rom va descartar d'identificar-se amb el nom pejoratiu "gitano" [en anglès a l'original "Gypsy"; insistim en l'explicació ** al final d'aquest article (n. del t.)], un nom donat per la majoria d'estats-nació europeus per a un grup de persones que fins llavors no havien tingut res en comú. Els participants al primer Congrés Mundial Rom també van adoptar una bandera i un himne comuns. Des de llavors, hi ha hagut més congressos mundials roms, cadascun dels quals ha subratllat la identitat i cultura roms, i un sentit comú de pertinença. Aquests tres elements principals de construcció nacional -una nació no territorial, una unitat política i una bandera i un himne- s'han mantingut com els més importants, i han unificat la lluita, el desenvolupament i el progrés del poble rom.
Malgrat això, els roms encara estan identificats com un grup socioeconòmic sense cap valor ni interès per part de la majoria de la població, dels mitjans, i d'una sèrie de treballs d'investigació que ignoren les realitats d'aquest procés de construcció nacional. Ens continuen anomenant "gitanos", i el reconeixement dels roms com a nació, lamentablement, continua sent una mancança.
Aquesta ignorància ha dificultat qualsevol possibilitat d'assolir la igualtat, i ha fet invisible la lluita dels roms. En un context en què alabem els valors europeus i la igualtat per a tothom, els roms sempre són mostrats com els bocs expiatoris del fracàs de les polítiques, de la criminalitat i de la immigració il·legal. Els roms no són pas els estereotips que us han fet creure, sinó contribuents a la societat, sovint descuidats. La història no mostra les lluites dels roms, i s'oblida d'ensenyar la nostra història a la gent jove.
Una de les diades més importants que s'han consagrat recentment i que hauria de ser celebrada obertament és el 16 de maig, el dia de la resistència rom. Aquest dia de 1944, els responsables polítics nazis van decidir que molts presos roms havien de ser exterminats a les cambres de gas dels camps de concentració. Aquell dia, els presos roms del Camp Gitano d'Auschwitz II-Birkenau van unir-se per a resistir-se als seus captors. Malgrat tot, a ulls de la majoria de la gent que ignora la nostra història, els "gitanos" mereixien aquell destí.
Quan ens imaginem els roms, només prenem en consideració els "gitanos", els resultats de les enquestes d'opinió, de les representacions de la recerca i dels mitjans de comunicació que reforcen els estereotips segons els quals els roms són nòmades pobres, pidolaires o lladres. Als roms mai no se'ls ha donat l'oportunitat de demostrar que són alguna cosa més que aquestes etiquetes. Generalment, no tenim en compte l'existència de roms com el famós pioner de la comèdia Charlie Chaplin, o l'estrella del futbol Ricardo Quaresma, o el rei del rock'n'roll Elvis Presley, o el president brasiler Juscelino Kubitschek de Oliveira.
Així, el reconeixement dels roms com una nació és obstaculitzat i silenciat a la majoria de països europeus. Una forma de superar aquesta situació és adoptar, de debò, la igualtat, la llibertat i la justícia. Hauríem d'entendre la noció d'igualtat com un principi independent de la nacionalitat, l'etnicitat, la religió, el gènere o altres divisions existents. Hauria d'entendre's que la igualtat, com la llibertat i la justícia, existeix per a tothom; aquests valors no haurien de ser posseïts o concedits per un grup de gent o un altre.
Una altra manera seria que els roms creessin la seva pròpia història. Si ho fessin, no crec que els roms creguessin el discurs segons el qual neixen fora de la llei i són desviats socials.
A més a més, estic convençut que els roms només poden millorar la situació si les generacions noves i les velles col·laboren en la mateixa agenda. Els activistes i acadèmics roms joves, com els que han creat el blog Romalitico, poden estar entre els desafiadors més efectius de les narratives negatives, per a demostrar que els roms no són allò que es diu, sinó una nació no territorial que mereix respecte. Efectivament, és a les mans de les noves generacions usar la seva energia amb les eines democràtiques i innovadores existents per a desbancar els estereotips amb l'ajuda de la gent més gran. No obstant això, només es tindrà èxit si les noves generacions consulten les velles sobre el seu saber i les seves experiències de la lluita rom per al reconeixement; mentre, els nostres avis han de deixar camí als joves i empoderar-los per a un futur millor.
* Suad Skenderi és director executiu i autor del mitjà acadèmic Romalitico.
** Nota del traductor: en la versió original d'aquest article en anglès, l'autor diferencia tothora entre "Roma" i "Gypsy", i aquesta distinció té importància per al sentit global del text. La primera denominació, "Roma", és la triada pel Congrés Mundial Gitano per a referir-se al poble, mentre que la segona, "Gypsy", en anglès és àmpliament considerada com a despectiva. Però en català el terme "gitano" no necessàriament és despectiu, i així, la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya s'identifica a través d'aquest adjectiu, que també s'usa en la denominació del Pla Integral del Poble Gitano. Malgrat això, per tal de respectar al màxim possible els matisos que l'autor ha volgut incloure al text i no desnaturalitzar l'oposició que fa entre ambdós termes, hem optat per traduir "Roma" per "rom" -terme que de vegades també es troba en alguns textos catalans- i "Gypsy" per "gitano". El lector, en tot cas, haurà de llegir el text prenent en consideració els diferents matisos d'aquests dos termes en la llengua original anglesa.
(Aquest article es va publicar en primer cop en anglès a Bright Green el 18 de maig de 2015.)
[Font: www.nationalia.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário