Diccionari informàtic casolà

El consultor informàtic Joan Jofra ens proposa cada setmana solucions als problemes informàtics 

Per Joan Jofra

Avui començo una petita sèrie que he volgut anomenar 'Diccionari informàtic casolà' perquè no pretenc fer un diccionari a l'ús. D'entrada veureu que és per desordre alfabètic, segueix l'ordre d'aparició, com els actors als films, perquè vull donar resposta a dubtes que ens van sortint en el dia a dia, de vegades quan arribem a webs que no tenim més remei sinó intentar entendre en anglès.

Comencem pel començament: com es mouen les dades per internet. Serà una mica teòric, però amb els exemples o analogies crec que us serà fàcil.

IP (TCP/IP)

La paraula o el concepte que cada dia fem servir, encara que de vegades no ens n'adonem, és IP, Internet Protocol, o més exactament TCP/IP, Transmission Control Protocol/Internet Protocol i que, traduït, vol dir protocol o normes de control de la transmissió/protocol d'internet. Fa referència a com es mou la informació per la xarxa. És la part més important d'internet. El TCP, el control de transmissió fa que les coses arribin al seu lloc, totes i ordenadament. Deixeu-me explicar-vos-ho amb una analogia: imagineu el sistema de funcionament d'internet com si fos un sistema de targetes postals. Imaginem que volem llegir un article per internet d'un servidor, un article llarg, amb imatges, uns 10 mbits. El que farem és posar a l'ordinador l'adreça del servidor i, aquí ve la feina: el servidor, que no pot enviar tot l'article de cop perquè és massa gross, va creant paquets de dades d'internet, com si cada paquet fos una postal. Un paquet té un contingut, un codi d'ordre (primer, segon, tercer, etc.), una adreça d'enviament que és el servidor que l'envia, i una adreça de destinació que és el nostre ordinador. Quan un ordinador, en aquest cas nosaltres, vol connectar-se amb un altre, envia una sol·licitud de connexió (SYN). Si el servidor accepta la connexió, contesta (SYN i ACK) i el client ho confirma (ACK). A partir d'aquest moment s'estableix la connexió i comença l'enviament de dades en els dos sentits.

L'ordinador servidor va enviant dades, no sempre pel mateix lloc i no sempre amb la mateixa garantia d'arribada, com si fossin postals, i l'ordinador receptor les va rebent. Si alguna postal no compleix perquè el receptor determina que no ha rebut tot el que havia de rebre, li demana que torni a enviar aquella postal o paquet. Si l'enviador corre massa i el receptor no pot admetre les dades a gran velocitat, va descartant postals i l'enviador regula la velocitat per a ajustar-la a la capacitat de recepció.

Com que els paquets porten un codi d'ordre, el receptor els endreça i comprova que els tingui tots. Si en falta algun demana al servidor que li torni a enviar el paquet perdut. Nosaltres faríem el mateix si rebem vint-i-quatre postals: miraríem que hi fossin totes, de la primera a l'última, i si ens faltés la catorze, només hauríem de demanar-la, no totes una altra vegada. Fixeu-vos que amb aquest sistema ens assegurem que hem rebut íntegrament tot el contingut, i de manera verificada. Així els programes no han de preocupar-se d'aquests problemes: el protocol és el responsable i quan passa la informació al programa, per exemple el navegador, aquest no ha de preocupar-se de la fiabilitat del contingut. No us cregueu que aquesta analogia és meva: vaig tenir l'honor de rebre-la en un sopar al final dels anys 1980 del mateix Dr. Vinton Cerf qui, juntament amb Robert Kahn, és considerat el creador del protocol TCP/IP els anys 1973-1974.

Les adreces IP, actualment en versió 4, són les que identifiquen tots els elements connectats a internet en format xxx.xxx.xxx.xxx. Cada XXX és un nombre entre 0 i 255: per exemple, 212.36.54.234 és una adreça vàlida i en canvi 212.36.54.284 no perquè cap de les xifres pot ser superior a 255 (2 ^ 8, un byte o 8 bits, però això ja ho explicaré un altre dia). IPv4 no és perquè tingui quatre grups de dígits, que també, sinó perquè ja és la versió 4 del protocol, realment la primera que es va fer servir mundialment, i com heu vist permet quatre grups de 2^8 bits, és a dir, 2^32 bits o, en sistema decimal, 4.294.967.296 adreces. Quan es va definir es va pensar que això era un nombre immens d'adreces i que mai s'arribaria a fer servir totalment. Com us podeu imaginar, les previsions han fet curt i les adreces d'internet s'han exhaurit: es van acabar el 31 de gener de 2011 a la IANA, que és l'entitat que assigna les adreces, i es calcula que els registres regionals d'internet, que rebien les adreces de la IANA, tenen reserves fins el 2020. Així que ens trobem en el procés de passar a la versió IPv6, que amb una mica de previsió es va definir el 1996. IPv6 s'escriu com vuit grups de quatre dígits hexadecimals separats per dos punts (un dígit hexadecimal, base 16, va des de 0 a f). Una adreça IPv6 podria ser: 1234:5678:90ab:cdef:1234:5678:90ab:cdef i ens permet passar de les 2^32 adreces (quatre mil milions d'adreces) a 2^128 adreces, o 16^32 adreces (340 sextilions d'adreces, o 340 seguit de 36 zeros), cosa que es considera suficient, de moment :)

Però si us pica la curiositat, podeu llegir (en PDF) el llibre 'IPv6 per a tothom'.

Router o encaminador

En el diagrama que explicava com funciona el TCP/IP heu vist que apareix moltes vegades la paraula 'router', l'encaminador en català, una part importantíssima de com funciona internet.

Els encaminadors són dispositius encarregats de dirigir o encaminar els paquets (o postals, en la nostra analogia) perquè arribin a la destinació final depenent de les rutes possibles. El router crea una taula amb les rutes preferides, calcula quin camí és el més curt i més ràpid (per exemple, si no està saturat) i envia els paquets. El fabricant més important de routers és Cisco. De fet, moltes vegades s'ha dit que internet no funcionaria sense Cisco.

Router wi-fi

El router o encaminador més conegut per tothom és el router wi-fi que la major part d'operadores ens posa a casa i que connecta la nostra llar amb el servei del nostre proveïdor d'accés (ADSL o fibra, bàsicament) i consta d'una antena o més per a encaminar el trànsit wi-fi.

El funcionament és exactament igual que el dels routers professionals i la seva feina és encaminar el trànsit d'internet de la nostra casa cap al nostre proveïdor, però hi afegeix l'opció d'encaminar el trànsit wi-fi. I la pregunta del milió: de nit és millor apagar el router? Doncs si no teniu cap feina a fer amb els vostres ordinadors a la nit, com per exemple fer una còpia de seguretat a un servidor de 'backups' per internet, no voleu gastar energia i esteu conscienciats del consum energètic, apagueu-lo. El minut que li costarà l'endemà per a tornar a connectar amb el proveïdor, posar-ho tot en marxa i adquirir les adreces d'internet paga la pena per l'estalvi energètic que fareu.

Gateway (Default Gateway)

Un 'gateway' o passarel·la és un dispositiu que interconnecta xarxes. A la nostra xarxa casolana el 'gateway' interconnecta la nostra xarxa amb el nostre proveïdor d'accés a internet, i sempre és el router wi-fi. Dins una xarxa com la de casa, només un dels dispositius actua com a router o encaminador, i per això tots els ordinadors o dispositius de casa han de saber quin és el 'gateway' o passarel·la que li ha de solucionar la manera de trobar les rutes o camins de sortida cap a internet. Fet simple, als dispositius de casa els diem: mira, qui sap com anar a internet, qui coneix les rutes, és el 'gateway' amb l'adreça xxx.xxx.xxx.xxx (normalment, 192.168.0.1). Però això de les adreces IP serà el tema d'una altra setmana.

 [Font: www.vilaweb.cat]