Primera documentació: 28/06/1993
| Tipus | manlleu del francès |
| Contextos | La guerra franco-prussiana s’ha acabat i amb la guerra aquest món de crinolines i bibelots, de delicatessen, d’anacronismes romàntics que tant seduïen els col·leccionistes, d’un art exclusiu per a “les persones de bon gust i intel·ligència”, per als connaisseurs (tan propi del Rococó) tot això filtrat a través dels salons de París o de Roma, on triomfa Meisonnier. [Avui, 5/12/2003] |
| Evidentment, hi ha moltes coses que connecten Oz, un mundo de fantasía amb la cinta original, però també moltes idees només a l’abast d’un bon connaisseur. Si un bon nombre de crítics van veure en el seu moment que les intencions de Baum respecte a Oz tenien més a veure amb la revolució i la lluita contra el capital (la Ciutat Maragda, quina bonica metàfora per parlar del senyor dòlar!), Raimi tampoc oculta que en el seu film del que es tracta és d’acabar amb l’estat de terror imposat per una tirana parricida: la bruixa dolenta. [Ara, 8/03/2013] | |
| Observacions | El diccionari Le Grand Robert documenta l’ús d’aquesta paraula des del segle xvii, i la defineix com ‘persona que coneix alguna cosa, que n’és experta’; dins de la definició, però, es distingeixen tres valors: la primera, amateur; la segona, competent, versat en alguna cosa; i la tercera, gurmet.
Tot i que es pot utilitzar amb el sentit propi de la paraula, a vegades en català s’associa aquesta paraula amb algú que es dóna aires de pretensiós, i s’utilitza amb un sentit irònic, com al primer context. Tot i així, en certes àrees (com ara l’art o els vins) la figura del connaisseur és molt reconeguda, i en temps moderns es consideren bons jutges del bon gust perquè tenen coneixement, intuïció i esperit crític.
|
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário