Un dobte frequent, dins l’usatge de la lenga, es de saber quina es la forma corrècta entre difusar e difondre. En fach, aquestes dos tipes son corrèctes. La sola error que cal evitar es difusir*.
Escrich per Domergue Sumien
Difondre (difóner)
Per comprene aquestas diferentas formas, cal començar per lo cas de difondre (en gascon difóner). Es un vèrb regular del grop C que se conjuga coma batre (en gascon bàter).
Aquel tipe es usual:
— En vivaroalpenc extremoriental de las Valadas, jos las formas difondre o difónder.
— En niçard, jos la forma difòndre*, que lo passatge de o a ò* i es una influéncia de la forma italiana diffondere. En aqueste cas, la defensa del niçard autentic demanda de restaurar difondre.
— En gascon aranés, jos la forma difóner.
En occitan estandard pluricentric, seleccionam la forma generala difondre amb sa variacion gascona difóner.
Es un tipe completament normal en occitan per diferentas rasons:
— Es atestat dins l’usatge.
— Es una formacion coerenta a partir del vèrb latin diffundere. Lo latin diffundere es el meteis una composicion del prefixe dis‑ (diff‑) e del vèrb fundere que significa “fondre”.
— I a de tipes similars dins d’autras lengas romanicas coma lo catalan difondre, l’italian diffondere o l’espanhòl difundir.
— Dins las diferentas lengas concernidas, lo tipe difondre se conjuga coma lo tipe fondre. Dins lo detalh:
· En latin, diffundere se conjuga coma fundere.
· En occitan, difondre se conjuga coma fondre (en occitan gascon, difóner se conjuga coma hóner).
· En catalan, difondre se conjuga coma fondre.
· En italian diffondere se conjuga coma fondere.
· En espanhòl difundir se conjuga coma fundir.
Difusar
L’autre tipe, difusar, tanben es valable e lo cal enregistrar en occitan estandard. Es un vèrb regular del grop A que se conjuga coma parlar. Es acceptable per las rasons seguentas.
— Es atestat dins l’usatge.
— Es format de manièra corrècta a partir del vèrb latin diffundere, a travèrs del participi passat irregular d’aquel vèrb latin, qu’es diffusus, e al qual avèm apondut la terminason verbala occitana ‑ar. Aquela faiçon de formar de vèrbs es corrècta e ne tenèm un fum d’autres exemples en bon occitan (coma: lo latin colligere, al participi passat collectus, generant l’occitan collectar; o ben lo latin progredi, al participi passat progressus, generant l’occitan progressar...).
L’influéncia de las autras lengas
Ara, podèm pas negar un fach: la reparticion dels dos tipes, difondre e difusar, seguís los domenis d’influéncia de las diferentas lengas poderosas qu’an penetrat en Occitània.
— Lo tipe minoritari difondre (difóner) es usual dins las zònas ont i a agut l’influéncia de l’italian diffondere, del catalan difondre e de l’espanhòl difundir. Çò es: dins las Valadas, que son dins l’estat italian, dins lo País Niçard, qu’èra jos influéncia italiana fins en 1860, e dins la Val d’Aran, qu’es jos influéncia catalana e espanhòla.
— La tipe majoritari difusar es usual en Occitània Granda, çò es, dins la granda zòna que coneis dempuèi longtemps l’influéncia del francés diffuser.
Ça que la, coma o ai explicat, tant difondre coma difusar rèstan compatibles amb las règlas tradicionalas de formacion dels mots en occitan.
Una error: difusir*
Lo tresen tipe, difusir*, es inacceptable:
— Perque es pas un usatge tradicional ni autentic; es un usatge tardiu dels sègles XX e XXI aparegut demest certans militants occitanistas.
— Perque s’explica per la volontat de corregir una forma corrècta, difusar, que d’unes l’an percebuda a tòrt coma incorrècta (en lingüistica, aquò s’apèla una ipercorreccion).
Expliquem aquesta error en detalh.
I a tota una sèria de vèrbs occitans que lor forma francizada se terminara per ‑ar* mentre que lor forma restaurada e normativa se termina per ‑ir. Per exemple, los francismes preferar*, suggerar*, assistar*, se conselha de los corregir en preferir, suggerir, assistir, etc.
Certans occitanistas de bona volontat vòlon far foncionar aquesta restauracion mas, sens o far exprès, l’aplican amb tròp de zèl a de mots en ‑ar que son corrèctes e que cal pas cambiar. Aital an transformat difusar, qu’es corrècte, en difusir*, qu’es incorrècte.
I a d’autras errors d’aquela mena coma utilizar (corrècte) alterat en utilizir* (incorrècte)...
Difús, difusion, difusor
A partir del participi latin diffusus, rèstan encara de mots corrèctes en occitan coma l’adjectiu difús~difusa, lo nom femenin la difusion e lo nom d’agent difusor~difusora (qu’es tanben un adjectiu).
Sem comentários:
Enviar um comentário