Independentistes sense fronteres

Ha nascut una nova ONG. Sembla que la liderarà David Fernàndez i que portarà per nom Independentistes sense fronteres. Ho ha dit en exclusiva per a Catalunya Ràdio.

David Fernández

Per Jesús Gil Vilda

Com sol succeir amb les visions d’un entrepreneur, les persones de curt enteniment, com un servidor, solem veure en aquests canvis de paradigma algunes contradiccions. Em passa el mateix amb Elon Musk i els seus viatges espacials, per citar un altre exemple. Sort que ho he consultat amb persones més formades que m’han aclarit que, de contradicció, res. Per si a algú li ha passat el mateix que a mi en llegir les declaracions, aquí teniu l’explicació.

Els marxistes, com —crec— es considera el senyor Fernàndez, no haurien renunciat al somni de Lenin de la revolució global. Però, és clar, davant l’elevat aburgesament de les societats occidentals, cal buscar eines per seduir les classes mitjanes. En els anys 20 del segle passat es van cometre alguns errors greus i per això la revolució planetària no va triomfar (per no parlar de la revolució interplanetària de la peli de Protazonov). Lenin i els seus avantguardes cinematogràfics avorrien tot el món amb les seves vagues i els seus cucs al ranxo d’un cuirassat. El proletariat occidental va estar sempre més interessat en les desventures de la guapa Mary Pickford o en el buenorro Rodolfo Valentino. Constructivisme, futurisme, productivisme, documentalisme, funcionalisme i altres ismes van resultar incomprensibles per al proletari occidental (i rus).

Però hem après del passat i, en la meitat d’aquesta nova oportunitat històrica en què ens trobem, no hem de tornar a cometre els mateixos errors. Stalin tenia raó; deixem-nos d’elevats ideals i complexes idees igualitàries i anem al centre dels cors presoners del sistema capitalistes: el paisatge, la llengua i les tradicions. Servim-nos d’aquests sentiments petitburgesos per aconseguir un règim col·lectivista que perduri en el temps. No cal ser ambiciosos, cal començar pels Països Catalans —bé, només per Catalunya, de moment— per després anar exportant la revolució en càpsules d’independentisme a l’arc mediterrani, després a la UE i finalment al món sencer.

S’ha escrit molt sobre la contradicció entre nacionalisme i ideologies d’esquerres. No obstant això, a la llum d’aquest nou concepte d’independentisme sense fronteres, jo ja no hi veig cap contradicció.

Siguem realistes, en aquests temps, posar-se amb aquests 20 catalans que posseeixen un patrimoni més gran que el pressupost de sanitat de la Generalitat està mal vist. Cal començar per desfer-se dels rics espanyols, per després desfer-se dels rics de la teva província, després dels teu vegueria i dels del teu municipi i dels de la teva comunitat de veïns. No expropiant els seus béns, és clar, sinó privant-los de la nostra companyia. Quin gran sofriment podem infringir! La revolució s’ha d’atomitzar. Quan el meu pis sigui una república independent (IKEATM), haurà triomfat el col·lectivisme; i d’aquí cap amunt.

Ara sí, ara ja em puc apuntar a Independentistes sense fronteres.

[Font: www.nuvol.com]