Dona ària, home jueu

Així titula l’estudiosa Rosa Planas un dels capítols del seu llibre Literatura i Holocaust. Aproximació a una escriptura de crisi (Lleonard Muntaner Editor). Un llibre imprescindible de llegir per aproximar-se a l’escriptura després d’Auschwitz i a alguns dels seus més destacats representants: Primo Levi, Imre Kertész, Art Spiegelman, Aaron Appelfeld, Jean Améry, Hannah Arend, Stanislaw Lem, Viktor Klemperer i Paul Celan. 

Per Teresa Costa-Gramunt

Viktor Klemperer

Aquest drama, com a la majoria de gent, m’interroga, remou la meva consciència ahir i avui, i tan bon punt s’activen les incomprensibles batalles campals com la que en aquest moments es viu a Gaza. No hi ha, ni crec que hi hagi de ser, una visió unívoca d’aquesta tragèdia palestina, ni de la tragèdia jueva que l’ha ocasionat. Hem de ser conscients (Europa no és aliena!) que hem sembrat vents i ara estem recollint tempestes.

A la biblioteca de casa els llibres que reflecteixen o intenten explicar l’experiència concentracionària i d’extermini portada a terme pel nazisme, ja sigui des de la creació literària, ja sigui des de l’assaig i la filosofia, ocupen un lloc important, ja us he dit que sóc sensible al tema. D’aquí ve la relectura aquest estiu d’aquest llibre de Rosa Planas. No he visitat el camp d’Auschwitz, però he visitat el de Dachau i el de Buchenwald. Espais punyents i terrorífics amb les seves tètriques sales de dutxa de llum frigirífica, crematoris amb les boques obertes i altes xemeneies que invoquen, i de quina manera, aquells que, en paraules del poeta Paul Celan, són ànimes de fum enterrades en tombes d’aire.

Publicat el 1947, en el llibre LTI. La lengua del Tercer Reich. Apuntes de un filòlogo (Minúscula), el filòleg jueu (era el fill novè d’un rabí) Viktor Klemperer posa el dit a la llaga en el que en podríem dir ‘nazificació’ de la llengua alemanya, el revestiment que els nazis van donar a les paraules perquè designessin la nova realitat que van voler imposar.

En aquest assaig de Klemperer, la pròpia biografia resulta, com en les altres escriptures posteriors a l’Holocaust, un testimoni molt rellevant. No hi ha ficció, tot és en carn viva. En el seu relat, Kemplerer explica una circumstància encara massa desconeguda d’aquell règim que va matar de forma seriada, industrial, cap a set milions de jueus. Aquesta circumstància és la dels matrimonis mixtos: dona ària, home jueu, com era el seu cas. El matrimoni va subsistir malgrat la pressió que va rebre l’esposa per abandonar el marit. Eva Klemperer, de soltera Schlemmer, ‘ària pura’, no va repudiar-lo. Aleshores la parella va ser obligada a abandonar el domicili familiar per passar a residir en les anomenades Judenhaus, cases de jueus, on van compartir, amb condicions miserables, el seu destí de reclusos amb altres parelles que estaven en la mateixa situació. A aquests matrimonis no se’ls permetia relacionar-se amb ‘aris’ ni tenir llibres. Eren com leprosos marginats de la vida civil i no estaven autoritzats a reclamar cap dret.

Viktor Klemperer, catedràtic de filologia romànica a l’Escola Euperior Tènica de Dresde (càrrec que va haver d’abandonar el 1935 a causa de la seva condició jueva), va dedicar el seu llibre més important a la seva esposa. L’heroisme d’aquestes dones, anònim, no s’ha d’oblidar mai, va escriure el filòleg. La pressió que van rebre per part dels nazis era constant i molt forta, algunes van tenir la temptació del suïcidi. Amb tot, no es llevaven la vida, resistien, ja que a la seva mort hauria seguit de forma automàtica la dels seus marits: “L’espós jueu, estant encara calent el cadàver de la dona ària, era transportat de seguida a l’exili assassí, escriu Klemperer. Mentre els homes [aris] eren enviats al front de guerra i eren considerats herois nacionals a pesar de no ser capaços de negar-se a acceptar les ordres d’un règim criminal, aquestes dones, en silenci i sense esperar cap recompensa, feien la guerra de les idees i la lleialtat”. Malgrat aquest sacrifici, Klemperer ja era a punt de ser deportat a un camp d’extermini quan es va produir el brutal bombardeig aliat sobre Dresde (4000 tones de bombes en 40 hores). La destrucció colossal de la ciutat li va permetre fugir sense impediments. Poc temps després Klemperer va escriure el seu valent assaig inspirat en la seva pròpia experiència.

[Foto: Bundesarchiv - font: www.nuvol.com]