La finestra neològica: L’adjectiu natiu -iva en informàtica (i més enllà)

CC BY 2.5

En l’àmbit de la informàtica l’adjectiu natiu -iva s’utilitza per a fer referència a les aplicacions o els programes que han estat específicament dissenyats per a ser executats en una plataforma concreta. Es diu, per exemple, que una determinada aplicació és nativa del sistema operatiu iOS o del sistema operatiu Android.

La utilització d’aquest adjectiu en català és una influència clara de l’anglès, però és ja una forma del tot incorporada a l’àmbit informàtic, tant en català com en altres llengües romàniques (nativo -va en castellà; natif -ive en francès), i es documenta en nombroses fonts, especialitzades i terminològiques. És per això que recentment ha rebut el vistiplau del Consell Supervisor.

Tot i que es tracta d’un calc semàntic de l’anglès, l’ús de natiu -iva amb aquest sentit pot explicar-se també en català com una extensió de l’ús que aquest adjectiu té en la llengua general, per exemple de l’accepció del diccionari normatiu “Que és fill de tal poble o nació”. Així, una aplicació nativa és, en certa manera, una aplicació filla d’una plataforma concreta. També en anglès, de fet, s’ha produït aquesta mateixa extensió semàntica de l’adjectiu native.

L’extensió semàntica de natiu -iva comença a produir-se fins i tot més enllà de l’àmbit estrictament informàtic. En màrqueting digital, per exemple, es parla sovint de publicitat nativa (terme també normalitzat pel Consell Supervisor recentment) per a fer referència a una tècnica publicitària consistent a crear continguts d’acord amb les característiques i les funcionalitats específiques de les plataformes a què van destinats.

Tot i que per a l’accepció que podria relacionar-se amb aquests conceptes el diccionari normatiu suggereix nadiu -a com a forma preferent, sembla que la variant culta natiu -iva és la forma més usada en àmbits d’especialitat. Cal fer notar, de tota manera, que la variant nadiu -a és igualment adequada. 

[Font: www.termcat.cat]