Avui vull presentar el text que hem escrit i que acabem de publicar la Núria Gómez Llauger i jo mateix, 100 llatinismes més vius que mai (Cossetània: 2014). Espero que us animeu a llegir-lo, si us interessa el tema.
El volum no pretén ser, mutatis mutandis, un catàleg
de fòssils impregnat de nostàlgia. És cert que les formes comentades en
el llibre pugen del passat, petrificades, i que ens criden l'atenció al
bell mig dels
textos actuals pel seu aparent anacronisme (contrasten, certament, amb
la lluïssor de la nostra llengua d'avui).
Ara: més enllà de reclamar-nos
que els expliquem (aspectes etimològics, primeres documentacions,
aspectes culturals associats a les expressions), aquests cossos estranys
tenen també moltes coses a dir-nos si els escoltem bé, si els deixem
dir.
És així que els hem volgut treballar en la publicació. Hem optat
per escoltar-los i per prendre'ls com a pretextos de reflexió i
d'eixamplament de la competència plurilingüe dels lectors.
Aquesta és la mirada:
els llatinismes són motius per a unes divagacions filològiques que
volem que facin créixer la consciència lingüística d'uns lectors que
imaginem entre curiosos, juganers i enamoriscats de les paraules. I
entesos com a motors per aprendre llengües, trobem els llatinismes sorprenentment a prop de nosaltres, del nostre ésser lingüístic en expansió constant.
[Font: enricserrabloc.blogspot.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário