Zenit, una badada dels copistes

La paraula catalana zenit prové del castellà antic zenit (actualment escrita cenit), que, al seu torn, prové de  l’expressió àrab samt ar-ra’s  (‘el camí sobre del cap’) reduïda a samt (‘el camí’). Una lectura errònia dels primers manuscrits, en què es va confondre -mt- per -nit- explica la diferència entre la primera forma gràfica çemt i la forma mundialment propagada zenit. I una altra confusió més moderna amb la grafia francesa explica que en castellà també hi hagi la forma accentuada cénit (o zénit). 

La cosa va anar més o menys així: durant els segles XII i XIII, a Toledo es van traduir moltes obres de l’àrab al llatí, i el terme astronòmic samt va ser transcrit en llatí a la manera castellana de l’època i d’acord amb la pronúncia del mot, que va donar la grafia çemt (pronunciat /tsemt/), on la c trencada representa el so africat sord /ts/.

En les còpies posteriors d’aquestes obres traduïdes, els copistes, poc habituats a trobar-se el grup consonàntic -mt, el van confondre per -nit, cosa que va convertir çemten çenit i, posteriorment, en zenit. Amb aquesta grafia errònia es va propagar a totes les llengües modernes, com el català (zenit), l’anglès (zenith) o el francès (zénith).

En francès, l’accent gràfic sobre la e de zénith no indica la síl·laba tònica, sinó el timbre de la vocal. Però aquesta grafia francesa sembla que va influir en el castellà modern, de manera que molta gent va considerar que la paraula era plana i que, per tant, duia accent: zénit.  També és possible que el desplaçament de la síl·laba tònica estigui motivat pel rebuig del sistema fonològic castellà a mots aguts acabats en sons oclusius, com /t/. Sigui com sigui, tanta insistència en aquesta grafia i pronúncia, va acabar per obtenir el vistiplau de la RAE, que també la va acceptar juntament amb la forma preferent cenit i la forma antiga zenit. Per influència del castellà, en català també es diu erròniament la forma plana zènit, que no està acceptada per la normativa.

Amb la mateixa etimologia, tenim la paraula azimut, que procedeix del mot asumût, forma plural de samt amb article, aquest cop sense errors de transcripció. 

[Font: www.ub.edu/xdl/vocabularia]