Toni Servillo es Jep Gambardella a 'La grande bellezza' de Paolo Sorrentino |
Diferents fets remouen la indolència i la inconsciència d’un home que
ja està de tornada de tot, el seu volàtil món sembla esquerdar-se
davant del suïcidi d’un noi conegut, la mort d’una dona preciosa que
acaba de conèixer o la marxa d’un amic poeta que sembla renunciar
fastiguejat d’aquesta fira de les vanitats. Els personatges més propers
de Jep comencen a fondre’s i desaparèixer d’escena com una premonició de
que el temps s’escola, i que malgrat està envoltat de gent, potser està
més sol que la una.
La pel·lícula és atapeïda, recarregada, a vegades fins a l’excés i la
desmesura, però d’una bellesa abassegadora. Una pel·lícula espectacular
i desbordant amb una càmera virtuosa, cerimoniosa unes vegades i
desfermada en altres, que proporciona moments antològics de gaudi
immediat. És cert que aquesta exuberància visual podria corre el risc de
moure’ns a la vistositat més gratuïta i empallegosa, però el film conté
alhora una força sísmica a dins seu que ens remou i commou fins a
trasbalsar-nos.
El pòsit desencisat i amarg camuflat rere les seves pomposes imatges ens condueix inexorablement a les boges nit romanes de La dolce vita
de Fellini. I és que el personatge de Jep apareix com una reencarnació
d’aquell jove reporter Marcello (Marcello Mastroianni), però amb uns anys
de més, atrapat i arrossegat com ell en un carrusel fàustic del qual no
pot baixar, sinó hauria de trepitjar la terra i aleshores potser hauria
de viure.
Després de la seva ensopegada en el cinema anglès amb una pel·lícula com This must be the place,
que va deixar a tothom desconcertat i força glaçat, l’italià Paolo
Sorrentino es reivindica ara en la sumptuosa i exuberant pel·lícula La gran belleza. Una pel·lícula que
es va convertir inesperadament en una de les perles del festival de
Cannes i, tot i que va marxar amb les mans buides del certamen francès,
sempre havíem tingut la impressió d’haver viscut un moment irrepetible i
inesborrable. Més tardanament ha vingut la seva coronació com a millor
pel·lícula europea en els recents Premis de l’Acadèmia del Cinema
Europeu, on han obtingut guardó també l’actor Toni Servillo -que fa una
interpretació senzillament magistral -, el mateix director i el
muntatge a càrrec de Cristiano Travaglioli.
[Font: www.nuvol.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário