Diu el Diccionari de dret civil que el rescabalament és la reparació o compensació per la pèrdua o el dany que algú ha sofert. Aquesta paraula i el verb del qual deriva, rescabalar, s’usen des de fa segles i s’han format a partir de cabal. És, doncs, un mot patrimonial, és a dir, format a partir dels recursos propis del català. La forma castellana equivalent és resarcimiento, que deriva del verb resarcir. Aquest mot també està datat d’antic en textos castellans i prové del verb llatí resarcire, que al seu torn està format sobre el verb sarcire ‘sargir’. És, doncs, una forma culta presa del llatí. Així, doncs, tenim dos mots de trajectòria molt diferent però que han confluït semànticament i que, a més, han esdevingut termes específics del llenguatge jurídic. Sigui per desconeixement de la forma catalana o per simple interferència amb el llenguatge jurídic castellà, és habitual sentir en català la forma incorrecta resarciment, que cal evitar.
[Foto: © kolix | font: Flickr - font: www.ub.edu]
Sem comentários:
Enviar um comentário