Lo silbo gomero es una lenga fiulada emplegada a l’illa de la Gomera, en las Canàrias, que sembla la lenga fiulada dels Pirenèus bearneses.
Lo silbo es vengut un simbòl d’identitat de l’illa e s’ensenha dins las
escòlas. L’originalitat d’aquela lenga, una adaptacion codificada del
parlar per lo far ausible a grandas distàncias, a captat l’atencion de
lingüistas de tot lo Mond, e tanben d’artistas. Es lo cas del cantaire
francés Féloche, format al punk amb qualques disques publicats. Son darrièr album conten un single entitolat, justament, Silbo.
La cançon es un omenatge a aquela lenga de la Gomera, ont de fonèmas
determinats del parlar venon de senhals fiulats equivalents. Lo silbo es
una manifestacion culturala que viu una reviscolada dempuèi l’an 2000,
amb la decision de la Conselhariá de l’Educacion, la Cultura e los Espòrts del govèrn de las Illas Canàrias de l’incorporar al sistèma educatiu de primària e segondària de l’illa.
La basa del silbo gomero es un sistèma fonologic format de sièis unitats que, combinadas, permeton una version fiulada de l’espanhòl segon lo parlar de las Canàrias,
e establir aital de comunicacions a una distància superiora a la
permesa per la lenga orala (fins a tres quilomètres). Per produire los
sons, lo fiulaire emplega la boca, los dets e las mans. Al delà
d’aqueles fonèmas fiulats, son importants la linha melodica, lo ritme,
la frequéncia, las pausas e interrupcions amb la durada de cada element.
Es lo meteis sistèma que la lenga fiulada bearnesa. En 2009 lo silbo
gomero foguèt declarat patrimòni oral e immaterial de l’umanitat per l’UNÈSCO.
La Gomera foguèt envasida e colonizada pels castelhans en 1508. Dels
gomeritas se consèrva divèrsas tradicions, dont lo silbo gomero es la
mai remarcabla. Abans la substitucion lingüistica castelhana, lo silbo
èra una version fiulada de l’amazigh de l’illa.
De fach, endacòm en Tamazgha,
los païses berberofòns, s’emplega de lengas fiuladas de las meteissas
caracteristicas, e tanben en Grècia, America Centrala, Imalaia, Nòva
Guinèa, Turquia e la region de Casamança, al sud de Senegal.
En Bearn son a recuperar la lenga fiulada bearnesa, emplegada fins fa qualques annadas, e i son anats de professors de la Gomera per l’ensenhar.
[Image: ©
Thomas Letellier - poblejat dins www.jornalet.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário