Un estudi del 'think tank' Demos conclou que s'estan endurint
les actituds especialment contra els musulmans · L'informe apunta a
Hongria i Grècia com dos dels estats més preocupants · França i Espanya,
a les posicions 12 i 18 d'un total de 25
El think tank Demos, del Regne Unit, publica un informe
sobre l'estat de la democràcia dintre de la Unió Europea. Analitza una
sèrie de fets i arriba a la conclusió que la democràcia, en lloc de
progressar com caldria, va reculant. Seguint la petició del Grup
Socialista del Parlament Europeu, Demos ha fet un estudi que comprèn 250
pàgines en el qual estableix una mena de termòmetre per mesurar l'estat
de la democràcia en cada un dels Estats membres de la Unió Europea.
L'informe recorda que la Unió Europea es caracteritza per la seva
adhesió als principis que configuren la democràcia: l'estat de dret, el
respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals... Després de
reconèixer que l'adhesió a aquests principis ha format una imatge
exemplar de la UE -en comparació a altres organitzacions d'estats
existents en el món-, aquests últims anys una sèrie de fets han marcat
un deteriorament en la fidelitat als esmentats trets definitoris. La
pujada, en diversos estats, dels partits populistes i xenòfobs, la
davallada del nombre de participants en les eleccions, l'extensió de la
corrupció i del descontentament envers els partits polítics...són un
testimoni del procés d'erosió de la mateixa democràcia dins de la Unió
Europea, agreujada per la profunda crisi socioeconòmica.
Anàlisi d'algunes minories: augmenta la intolerància
Demos estableix 5 índexs subdividits en 22 indicadors que cobreix el
període 2000-2011. L'estudi analitza els graus de deteriorament de la
democràcia en els diversos estats i es fixa en les anomenades minories,
en les quals són compresos sis grups: les comunitats musulmanes, els
gitanos, els jueus, els immigrants, la gent "d'una altra raça" i els
homosexuals. Per a analitzar aquesta qüestió, els enquestadors pregunten
als ciutadans quin membre d'aquests grups no desitjaria tenir de veí.
D'acord amb les respostes, els països on més "s'han endurit les
actituds" contra aquests grups són els Països Baixos, Àustria, la
República Txeca i Eslovènia. En general, l'enduriment d'actituds més
gran ha estat contra els musulmans, però els gitanos continuen
enduent-se el rebuig més ampli. Altres estats també surten mal parats de
l'estudi: Grècia, Hongria i Xipre són els tres països on s'ha detectat
un índex més elevat d'actituds xovinistes i farcides de prejudicis.
L'estudi conclou que, en general, Hongria i Grècia acumulen molts
senyals negatius i que aquests dos països haurien de ser prioritaris per
a una Unió Europea que volgués canviar aquestes actituds. Espanya, per
la seva banda, no surt gaire ben parada en l'índex global -que, com hem
dit, no tan sols analitza la qüestió de les minories sinó també la
qualitat democràtica, participació de la ciutadania i capital polític i
social- i queda al lloc 18 d'un total de 25 estats. Les tres primeres
posicions del rànquing -les millors- les ocupen Dinamarca, Suècia i
Luxemburg. França es troba al lloc 12.
En conclusió el cap de l'estudi, Jonathan Birdwell, recomana
que per a ser creïble en el seu paper de guardià dels principis que
configuren la UE, cal revisar segurament el seu funcionament i les seves
estructures.
[Foto: MPD01605 - font: www.nationalia.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário