El relator de les Nacions Unides per als
Pobles Indígenes admet que, tot i els avenços, encara són múltiples les
"violacions" dels drets de les comunitats · L'ONU prepara la Conferència
Mundial sobre els Pobles Indígenes per al proper setembre
En la sessió de 21 d'octubre, l'Assemblea
General de l'ONU ha aprovat encarar una posada al dia de les
interpretacions i aplicacions que es fan de la Declaració Universal dels
Drets dels Pobles Indígenes, en el sisè aniversari de la seva
aprovació. La decisió -que no comportarà pas la modificació del redactat
de la Declaració- culmina el treball que una comissió de la mateixa ONU
està duent a terme des de fa un any. El document de les conclusions
d'aquest treball figura en l'agenda que acaba de ser lliurada als estats
membres.
El document recorda que els preparatius de la Conferència Mundial
sobre els Pobles Indígenes, que se celebrarà a Nova York els dies 22 i
23 de setembre de 2014, han ocupat un lloc preferent en el debat general
que la Tercera Comissió (especialitzada en qüestions socials,
humanitàries i culturals), ha consagrat darrerament als drets dels
pobles autòctons. Un debat que ha tingut en compte
diverses aportacions dels "mateixos pobles autòctons i de les nacions
de les set regions geopolítiques mundials, així com dels fòrums de les
dones i dels joves".
El relator especial de les Nacions Unides per als Drets dels Pobles
Indígenes, James Anaya, va donar a conèixer abans-d'ahir l'informe final
del seu mandat, que va començar el 2008 -és a dir, un any després de
l'aprovació de la Declaració. Hi diu que ha trobat una col·laboració
acceptable, excepte en nombrosos estats reticents a donar informació i
en altres actors de primera importància. Això fa que de cara als mesos a
venir caldrà que l'ONU s'impliqui més dels que ha fet fins avui per a
completar la informació.
Posicions matisades dels estats
Al debat de la Tercera Comissió, els representants dels països
nòrdics, representats per Noruega, han desitjat que la Conferència de
2014 aprovi un document ambiciós que tradueixi el compromís de la
comunitat internacional a promoure i protegir els drets dels pobles
autòctons, mitjançant accions substancials i concretes ja ben
explicitades en la mateixa Declaració. El representant de Sud-àfrica ha
posat de relleu que és necessària una presa de posició traduïda en la
creació d'instruments jurídics que obliguin els estats a fer possible el
ple exercici dels esmentats drets. El representant del Congo ha dit que
al seu país existeix "un marc jurídic jutjat revolucionari i exemplar
en el continent africà", després de l'adopció, el 2011, d'una llei
favorable als drets dels pobles.
A petició de Xile, ha subratllat el representant d'aquest estat,
diversos estats d'Amèrica Central i del Sud s'han adherit al principi
del previ consentiment, lliure i clar dels pobles autòctons quan sigui
preses decisions que afectin el seu desenvolupament. El representant
del Perú ha subratllat que el seu país ja legisla en aquest sentit, i el
representant de Costa Rica ha afirmat que a més de seguir aquest exemple, disposa ja d'una jurisprudència important, sobretot pel que fa a les
terres. Pel que fa al Brasil, el seu representant ha declarat que el
govern d'aquest estat ha adoptat una política de rehabilitació,
conservació i ús sostenibles de les terres i dels recursos naturals
autòctons.
El representant d'Austràlia ha indicat que existeix un projecte de
llei de reforma de la Constitució relatiu a un reconeixement dels
aborígens i dels pobles de l'estret de Torres, com a primers habitants
del país. Finalment, el representant dels EUA ha recordat que al seu
estat funciona ja un Consell d'Afers Amerindis.
Punts essencials de l'informe del relator
Al llarg del seu treball, Anaya ha constatat que els pobles
autòctons, arreu del món, sofreixen encara l'impacte negatiu, sovint
devastador, de les "empreses extractives". En aquest aspecte, en
general, és deficient la política dels estats per a parar la destrucció
dels recursos naturals, segons explica el relator.
Anaya explica al document que s'han portat a terme accions favorables
als pobles autòctons però són encara múltiples i freqüents les
"violacions" als seus drets. Malgrat l'adhesió creixent -avui són ja
gairebé tots els estats del món els adherits a la Declaració, fins i tot
els més reticents a fer-ho al moment de ser aprovada- i la millora de
la situació d'aquests pobles a nivell planetari, Anaya reconeix que els
objectius de la Declaració són traduïts, d'una manera molt limitada, en
"la realitat quotidiana" dels pobles autòctons. A part dels estats que
es preocupen ben poc de resoldre la contradicció que hi ha entre els
principis acceptats i la pràctica, són notables les forces polítiques i
econòmiques que s'hi oposen o que adopten actituds "ambigües" que
dificulten el desenvolupament dels drets dels pobles.
L'informe es pot consultar en tota la seva extensió aquí (anglès, castellà, francès, àrab, xinès i rus).
[Font: www.nationalia.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário