Que la Val d’Aran fa partida d’Occitània e que fa pas partida de la
nacion catalana es un fach evident que totes deurián saber. Ça que la,
una causa es aperténer a una nacion culturala e una autra causa, plan
desparièra, es aprofechar los avantatges que pòt supausar l’apertenença a
un autre subjècte politic. Tot aquò o explicam perque i a un viu debat
politic sus l’avenir del país aranés en lo moment politic que viu
Catalonha, que, coma se sap, a començat son camin del drech a decidir
per venir un país independent d’Espanha.
D’un costat, i a los que defendon los ligams istorics dels araneses amb
los catalans e que creson, onèstament, que la Val d’Aran deu acompanhar
Catalonha en aquel viatge cap a l’autodeterminacion que los catalans la
menan a tèrme. Acompanhar Catalonha vòl pas dire, evidentament,
dissòlver l’identitat occitana dins la catalanitat. Aquela posicion, a
l’ora d’ara, es defenduda pel govèrn aranés, e en consequéncia poiriam
dire qu’es defenduda per la majoritat dels araneses. D’un autre costat
d’unes que i a afirman que la Val d’Aran deu pas seguir lo camin de
Catalonha e que deu demorar dintre Espanha, en cas que Catalonha venga
un Estat independent a tèrme cort.
La còla de Jornalet cresèm que tant la Val d’Aran coma
Catalonha an ja tastat çò que balha Espanha istoricament: repression de
l’identitat e imposicion del castelhan, per parlar solament de questions
culturalas. Per contra, los araneses an ja vist lo tractament que
recebon de la Catalonha autonomica: semiautonomia politica e oficialitat
de l’occitan pel primièr còp en l’istòria. I a una diferéncia, vertat?
Es per aquò que pensam qu’una Val d’Aran dins Espanha, quand Catalonha i
serà pas mai, es un verai cuol de sac. Per contra, las possibilitats
pels araneses, e de rebucada per la rèsta dels occitans, dintre una
Catalonha independenta, son fòrça mai encoratjantas.
[Sorsa: www.jornalet.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário