“Se las revelacions sul programa d’espionatge american Prism an provocat un concèrt d’indignacion en Euròpa, França, ela, a sonque protestat feblament. Per doas excellentas rasons: París n’èra ja al fil. E fa la meteissa causa”.
 |
| Sit d'escota electronica de la DGSE a Doma (Peiregòrd Negre) |
Aital començava l’article publicat ièr pel jornal francés Le Monde, qu’a revelat que la Direccion Generala de la Seguretat Exteriora (DGSE) ten activat un programa d’espionatge, parièr a l’estatsunidenc, qu’amassa sistematicament los senhals electromagnetics emeses pels ordenadors e pels telefòns mobils dins l’estat francés, e tot lo flux entre lo territòri francés e l’estrangièr. Aqueles procediments se centran pas sul contengut de las comunicacions, mas sus las “metadonadas”, es a dire, qual contacta qual. “Totas las nòstras comunicacions son espionadas”, çò ditz Le Monde, qu’apond que tot aquò se debanariá dins un encastre legal pas tròp clar.
La DGSE amassa las donadas de las telefonadas de milions d’abonats, en identificant los interlocutors, lo luòc, la data, la durada e lors dimensions. Çò meteis fa amb los corrièrs electronics —amb la possibilitat de legir l’afar del corrièr—, los SMS, los faxes e totas las activitats que passan per Google, Facebook, Microsoft, Apple e Yahoo!
Segon Le Monde, aquel programa èra ja conegut per totes los politicians, qu’an tengut fins ara lo secret. En mai d’aquò, totjorn segon lo jornal francés, l’emmagazinatge d’aquelas donadas “pendent d’annadas” es ben una practica illegala o “alegala” coma preferisson dire las fonts dels servicis secrets que lo jornal cita. Aital vòlon dire que s’agís d’una practica non regulada mas tanpauc pas enebida. L’espionatge es legiferat, mas “i a pas res de previst sus l’emmagazinatge massís de donadas pels servicis secrets”.
Aquelas donadas son a disposicion d’una seguida d’agéncias francesas encargadas de la seguretat: los servicis doanièrs, l’intelligéncia militara, interiora, exteriora, financièra, etc.
Le Monde a pas dich que França espiona fòra sas frontièras estatalas, mas ben parla d’una “longa tradicion” d’espionatge industrial e comercial dempuèi los ans 1950, pendent la Guèrra Freja. La DGSE met a disposicion dels responsables de las grandas societats francesas, dins una sala protegida dins sa sedença de París, de documents comercials confidencials raubats gràcias a sos potents mejans d’intercepcion.
Coma exemple concret d’aquel tipe d’espionatge, lo jornal explica que lo president de la societat aeriana China Eastern rescontrèt, en novembre de 2011, dins sa cambra de l’ostalariá Crowne Plaza de Tolosa, tres òmes qu’enregistravan sas valisas. Los individús quitèron còp sec la cambra en desmembrant un ordenador, de rossinhòls e un lector de DVD.
Un autre exemple balhat per Le Monde explica qu’en 1989, l’FBI estatsunidenc desmantelèt un ret d’agents franceses infiltrats dins de societats coma IBM, Texas Instruments e Corning Glass. Sièis ans puèi, foguèt París qu’expulsèt divèrses agents de la CIA e qualques diplomatas estatsunidencs per aver desplegat un “vast ret d’espionatge economic” en territòri francés.
O disiá ben WikiLeaks en genièr de 2011, qu’afirmèt que França es un dels estats mai actius dins l’encastre de l’espionatge.
La DGSE amassa las donadas de las telefonadas de milions d’abonats, en identificant los interlocutors, lo luòc, la data, la durada e lors dimensions. Çò meteis fa amb los corrièrs electronics —amb la possibilitat de legir l’afar del corrièr—, los SMS, los faxes e totas las activitats que passan per Google, Facebook, Microsoft, Apple e Yahoo!
Segon Le Monde, aquel programa èra ja conegut per totes los politicians, qu’an tengut fins ara lo secret. En mai d’aquò, totjorn segon lo jornal francés, l’emmagazinatge d’aquelas donadas “pendent d’annadas” es ben una practica illegala o “alegala” coma preferisson dire las fonts dels servicis secrets que lo jornal cita. Aital vòlon dire que s’agís d’una practica non regulada mas tanpauc pas enebida. L’espionatge es legiferat, mas “i a pas res de previst sus l’emmagazinatge massís de donadas pels servicis secrets”.
Aquelas donadas son a disposicion d’una seguida d’agéncias francesas encargadas de la seguretat: los servicis doanièrs, l’intelligéncia militara, interiora, exteriora, financièra, etc.
Le Monde a pas dich que França espiona fòra sas frontièras estatalas, mas ben parla d’una “longa tradicion” d’espionatge industrial e comercial dempuèi los ans 1950, pendent la Guèrra Freja. La DGSE met a disposicion dels responsables de las grandas societats francesas, dins una sala protegida dins sa sedença de París, de documents comercials confidencials raubats gràcias a sos potents mejans d’intercepcion.
Coma exemple concret d’aquel tipe d’espionatge, lo jornal explica que lo president de la societat aeriana China Eastern rescontrèt, en novembre de 2011, dins sa cambra de l’ostalariá Crowne Plaza de Tolosa, tres òmes qu’enregistravan sas valisas. Los individús quitèron còp sec la cambra en desmembrant un ordenador, de rossinhòls e un lector de DVD.
Un autre exemple balhat per Le Monde explica qu’en 1989, l’FBI estatsunidenc desmantelèt un ret d’agents franceses infiltrats dins de societats coma IBM, Texas Instruments e Corning Glass. Sièis ans puèi, foguèt París qu’expulsèt divèrses agents de la CIA e qualques diplomatas estatsunidencs per aver desplegat un “vast ret d’espionatge economic” en territòri francés.
O disiá ben WikiLeaks en genièr de 2011, qu’afirmèt que França es un dels estats mai actius dins l’encastre de l’espionatge.
[Imatge: Luc Viatour - poblejat dins www.jornalet.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário