Caminant, Jacint Verdaguer

Mig segle fa que pel món

vaig, camina que camina,

per escabrós viarany

vora el gran riu de la vida.

Veig anar i veig venir

les ones rodoladisses:

les que vénen duen flors

i alguna fulla marcida,

mes les ones que se’n van

totes s’enduen ruïnes.

De les que em vénen damunt

quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu

d’una riba a l’altra riba;

fa cara de segador

la barquera que la guia.

Qui es deixa embarcar, mai més

torna a sa terra nadiua,

i es desperta a l’altre món

quan ha feta una dormida.

Barquereta del bon Déu,

no em faces la cara trista:

si tanmateix vens per mi,

embarca’m tot de seguida;

lo desterro se’m fa llarg,

cuita a dur-me a l’altra riba,

que mos ullets tenen son

i el caminar m’afadiga.

Mossèn Jacint Verdaguer (1845 – 1902) és el príncep dels poetes catalans.

Roger Mas canta Caminant de Verdaguer