Un servei d'ús senzill, pràctic i sostenible que es pot utilitzar per als trajectes dins la ciutat i que resulta ideal combinant-lo amb el transport públic convencional. És per aquest motiu que la majoria de les 420 estacions del servei estan situades a prop dels accessos de metro, del tren i dels aparcaments públics.
Quan, ara fa quatre anys, va entrar en funcionament el Bicing, ningú sabia en què consistiria. Hi havia operadors que llogaven bicicletes per a usos turístics i recreatius, però no existia una xarxa d'estacions destinades a configurar un servei complementari del transport públic.
Com a qualsevol novetat, cadascú es va fer la seva idea del Bicing. Barcelona, per la seva orografia i densitat, era una ciutat apta per a l'ús de la bicicleta. La valoració de la implantació del Bicing evidencia l'increment dels desplaçaments diaris en bicicleta per la ciutat. De no arribar als 50.000 desplaçaments l'any 2006, avui es realitzen més de 100.000 desplaçaments, xifra que duplica les dades d'ús.
El Bicing és ja un element que identifica Barcelona.
Amb ocasió del seu quart aniversari, el Bicing té diverses coses a celebrar: la millora de la valoració del servei per part dels seus usuaris, l'estabilització i fiabilitat aconseguida en un temps rècord i la consolidació d'un model que s'ha convertit en una referència internacional de mobilitat sostenible, eficient i econòmic.
Pensat per als barcelonins
Què és el que ha fet de Barcelona un model singular, d'èxit i una referència internacional? No hi ha una sola resposta, perquè és la suma de molts factors. El més important i decisiu, però, és el concepte. El Bicing és un servei pensat fonamentalment per donar una alternativa de desplaçament als residents de la ciutat, inserit en una estratègia global de mobilitat sostenible. És una oferta no contaminant per fer desplaçaments per la ciutat, a un cost molt reduït en comparació amb altres mitjans de transport.
Contràriament al que ha passat amb sistemes similars implantats en altres grans ciutats, en què el servei cobreix fonamentalment els centres històrics i en què hi ha formes d'abonament puntuals, el Bicing es va estendre ràpidament per tots els barris de Barcelona i es va descartar la possibilitat de fer abonaments per a turistes o visitants esporàdics de la ciutat. A més, la distribució i ubicació de les estacions està pensada per garantir la seva complementarietat amb els transports públics i, en conseqüència, incentivar-ne l'ús sense haver de recórrer al vehicle privat.
Una forma de desplaçar-se
A aquests factors, característics del Bicing de Barcelona, cal sumar-hi unes normes estrictes, amb uns temps màxim d'ús que deixessin ben clar que les bicicletes no serveixen per anar a fer una volta d'un lloc a un altre sinó d'una estació a una altra.
En la nostra cultura, la bicicleta havia estat sempre assumida com un element d'oci o un element esportiu, lligat al lleure. El Bicing ha tingut a favor l'atribució de tots aquests valors positius, i fixar que la bicicleta és un mitjà de transport més, una forma de desplaçar-se per la ciutat que és necessari potenciar.
El Bicing ha esdevingut exemple de transport públic individual.
El model barceloní, que està sent assumit per algunes de les grans capitals mundials, té també altres singularitats de fons. Una d'elles és la forma com està operat, directament per les estructures de l'Ajuntament de Barcelona per mitjà d'una concessió.
L'activitat del concessionari està dirigida i supervisada pels mitjans municipals, que fixen i controlen la qualitat del servei amb la monitorització del sistema amb més de 80 indicadors. En la majoria de grans ciutats, els serveis públics de bicicleta eren fruit d'una contraprestació que oferien empreses a canvi de l'explotació de la publicitat exterior.
Simplificant-ho molt i de manera molt gràfica, la implantació de la bicicleta pública és, en molts llocs, un intercanvi de bicis per quedar-se l'explotació de la publicitat exterior, sense un control directe per part dels ajuntaments sobre tots els detalls del servei. A més, es deixa d'ingressar el cànon econòmic per la concessió de mobiliari publicitari.
Mobilitat sostenible
A Barcelona, l'aposta va ser molt diferent. Amb la posada en marxa de la regulació de l'estacionament, s'opta per potenciar un ús del cotxe més racional. Amb els ingressos obtinguts d'aquesta regulació es financia el Bicing que afavoreix l'objectiu fonamental de reduir la congestió.
El sistema té un efecte pedagògic indiscutible. El cost del Bicing s'obté a partir de la participació dels abonats al servei, però fonamentalment amb l'excedent de la taxa d'estacionament del vehicles privats.
El Bicing contribueix a fer realitat polítiques a favor de la sostenibilitat i la qualitat ambiental de la ciutat.
L'èxit del model
Tot i els problemes que va tenir inicalment el Bicing, causats sobretot pel seu èxit, que va depassar totes les previsions, i per episodis de vandalisme, en arribar al quart aniversari s'ha aconseguit un alt nivell de fiabilitat, que ha estat valorat molt positivament pels usuaris i que no ha passat desapercebut a nivell internacional.
Moltes grans ciutats dels cinc continents han vingut a Barcelona a prendre bona nota de com ha de funcionar el servei públic de bicicletes i algunes fins i tot han adoptat la paraula "bicing" per identificar els seus serveis de bicis.
El model de Barcelona, però, no rau només en la gestió d'unes estacions, unes bicicletes i uns carnets d'abonats -que no és poca cosa- sinó en una estratègia de caràcter general d'increment de l'ús de la bicicleta. El gran increment de desplaçaments amb Bicing ha motivat i justificat la ràpida extensió de serveis i infraestructures per a les bicicletes urbanes, cosa que ha propiciat l'increment exponencial de l'ús d'aquest mode transport sostenible.
[Font: www.bcn.es]
Sem comentários:
Enviar um comentário