Kepa Junkera ofereix un homenatge a la música de tots els territoris de parla catalana amb el doble disc Fok, un recorregut, a través de 36 cançons, a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l'Alguer, que presentarà dijous 8 de febrer a l'Auditori de Barcelona a la sala 1 a les 21h i comptarà amb músics convidats (Marina Rossell, el Pont d'Arcalís o la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, entre d'altres). Tal com promet Junkera, la trajectòria del qual supera els trenta anys, el concert emocionarà amb diferents composicions populars catalanes a les quals el músic, “amb tot el respecte”, ha incorporat la seva estimada trikitixa, la pandereta o la txalaparta, instruments que dialoguen amb la tenora o el flabiol, entre d'altres.
 |
Kepa Junkera en la imatge promocional
de Fok, en la qual crema, sense
Photoshop, una trikitixa.
|
Està molt animat. Contagia entusiasme.
Arribar fins a Fok ha estat apassionant. He contactat amb tants amics per realitzar el projecte, que tinc una felicitat enorme. Em sento part de la cultura catalana. Crec que vivim en un món en què hi ha mobilitat, però no tenim temps per conèixer-nos, tot és tan superficial com una fotografia que només parla d'un instant. Amb Fok m’he capbussat a la cultura catalana; la música et permet viatjar d'una manera molt intensa.
 |
| Kepa Junkera ofereix la seva mirada als territoris de parla catalana amb 'Fok'. |
Podríem situar la primera espurna de Fok en la col·laboració amb l'arpista català Josep Maria Ribelles, com a productor i intèrpret, al disc Enllà, publicat el 2017?
Sens dubte, tot i que des del principi de la meva trajectòria he viatjat per tota la península Ibèrica, sempre gaudint de tot el que compartim i el que ens diferencia. He compartit escenaris i he col·laborat amb diferents grups, i pel que fa a la música catalana, sempre hi he tingut un lligam molt estret. Fok comparteix amb el disc Galiza [publicat el 2013] la voluntat d'un apropament a una altra cultura de la península; un projecte que continuarà amb un tercer disc del qual no puc avançar gaire. Els tres discs conformaran una trilogia que celebra la riquesa cultural . Crec que estem pagant el desconeixement entre diverses cultures, i descobrir-les és una meravella.
Com ha estat la selecció de les 36 cançons que integren Fok?
Abans de l'enregistrament he parlat amb tots els amics que hi han col·laborat, i he estat atent a tot el que em suggerien. No he pretès buscar cançons estranyes, sinó treballar amb temes que els agradessin, que segur que a mi també m'agradarien, perquè confio en el seu gust. A partir d'aquí he intentat modelar les cançons, sempre amb molt de respecte, a un estil en el qual pogués incorporar instruments com la trikitixa [acordió diatònic amb botons], la pandereta o la txalaparta [instrument de percussió que consisteix en diverses planxes de fusta o acer que són percudides pels dos pals que duen cadascun dels dos txalapartaris que la fan sonar].
"M'he especialitzat en unir instruments sense que hi hagi una estratègia molt saberuda al darrere, parteixo de l'instint"
Com en tots els seus discs, ha estat el productor de Fok. Com ha treballat, tant a l’estudi de gravació, com en l’edició, el diàleg que sorgeix entre músics?
He anticipat molt: abans de cada enregistrament he anticipat mentalment la sonoritat dels instruments i com casarien entre ells. He introduït, per exemple, la música de cobla. Me n'imaginava la sonoritat i el que en buscava. M'he especialitzat en unir instruments sense que hi hagi una estratègia molt saberuda al darrere, però sí partint en el meu cap de com vull que sonin, de com es potenciarà la sonoritat de tot plegat. I això implica decidir, saber trobar les pistes que indiquen quin és el millor camí a seguir en cada cançó.
Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Arturo Gaya, Hilari Alonso... Com ha aconseguit la seva confiança?
Estic molt agraït de la generositat de tots els músics. És un orgull i em dóna molta energia. Davant de tanta generositat, tu no pots fer res millor que també donar. Ells saben que poden comptar amb mi. És una sensació molt bonica trobar-te amb tanta gent amb la qual col·laborar. És com quan vas a un concert i perceps que la gent vol escoltar-te. És increïble, i amb els concerts d'aquest disc espero que molta gent descobreixi cançons que tenen sonoritats excepcionals, com el cant de batre valencià.
"No crec que el desconeixement de la música popular sigui intencionat"
La seva figura ha esdevingut un pont que ha permès a molta gent descobrir la música d'arrel.
Crec que la música popular és una gran desconeguda, no és el que durant un temps s'anomenava coros y danzas, sinó que és molt viva. No crec que aquest desconeixement sigui intencionat, sinó que la causa és la ignorància. Es desconeix que la música popular és viva, que serveix per crear, que és permeable a les variacions. No t'exagero si et dic que tinc molts amics dels Estats Units que han escoltat Fok i que al·lucinen amb les veus de Pep Gimeno “Botifarra” o Biel Majoral, o el so de la cobla... Hi ha molta gent que després d'escoltar Fok s'ha quedat molt gratament sorpresa i amb ganes de saber més d'aquests músics.
La trikitixa, i per extensió, la música d'arrel sempre ha estat un dels teus signes d'identitat, ja sigui interpretant cançons populars basques, apropant-te a altres sonoritats o amb composicions pròpies.
M'apassiona la música d'arrel, perquè t'ubica en el món. Són els músics actuals i els teus antecessors els que han donat un so diferenciat a instruments que són comuns a d’altres llocs del món. A mi m'agrada notar d'on provenen els músics, percebre quina és la seva tradició, què els ha influït. Això ho trobo en la música d'arrel, a diferència de la música comercial, que és completament indefinida.
A Fok s'anima a cantar una cançó, La Bolanguera.
No m'havia atrevit mai a cantar. A casa meva tinc un petit estudi i un dia vaig provar fer diferents veus. Jo no sóc cantant, però volia fer una versió de La Bolanguera molt personal. No ho he fet per demostrar res, vaig pensar que amb les percussions i la meva veu podia aconseguir una atmosfera determinada.
"Crec en una pedagogia més oberta, on es recuperi la importància de la vocació"
És un músic autodidacta, que ha exercit també com a professor al Centre Superior de Música del País Basc.
Actualment no em dedico a l'ensenyament perquè em centro en les actuacions i la composició, però entro i surto, i torno a entrar i torno a sortir; no em desvinculo de la docència. Ara bé, penso que se li dóna un excés d'importància a l'obtenció d'un títol. I els centres es focalitzen massa en dur a terme un horari determinat, i no sempre donen temps a tocar, a aprendre de la pràctica. Crec en una pedagogia més oberta, on es recuperi la importància de la vocació. Jo em considero autodidacta perquè no he cursat uns estudis reglats, però he tingut molts professors, però no dels que expliquen davant d'una pissarra.
El seu avi matern va ser essencial per a descobrir-li la música popular basca
La música basca és alegre, animada, això va ser el que em va enganxar. Als 7 o 8 anys vaig escoltar el meu aitite [avi per part de mare] tocant la pandereta i em va captivar el so. De fet, encara conservo la seva pandereta i la porto als concerts. Si no fos per ell, jo no hauria arribat on sóc, la llàstima és que no m'ha pogut veure actuar.
"Em sento un privilegiat no només per comptar amb aquests músics, sinó per al públic que hi assistirà"
Presenta en directe Fok dijous 8 de febrer a l'Auditori de Barcelona, com traslladarà un disc amb tantes col·laboracions als escenaris?
Serà una meravella, un somni per a mi, ja que per al concert s'ha format una banda, que hem anomenat Els Amics de Fok, i a més hi haurà diversos artistes convidats com ara Marina Rossell, Gemma Humet, Hilari Alonso, la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, el Pont d'Arcalís i, entre d'altres, una actuació dels Bastoners de Vilafranca. Em sento un privilegiat no només per comptar amb aquests músics, sinó per al públic que hi assistirà. Tot el públic és bo, però les persones que segueixen aquesta música més minoritària, jo diria que artesanal, han fet l'esforç d'apropar-se a uns estils que no són els habituals que sonen arreu i és un plaer que em segueixin, em transmeten una gran energia.
Hi haurà més directes del disc Fok?
Sí, el disc el vam presentar a finals del 2017 a Torroella de Montgrí i vaig comptar amb diverses col·laboracions, com la de la cobla Bisbal Jove. Intentaré portar a l’escenari el so de Fok. Confesso que en alguns moments a Torroella de Montgrí el públic s'emocionava i li saltaven les llàgrimes. Moments com aquest fan que trobi un sentit a tot el que he fet.
Kepa Junkera amb la banda de suport Els Amics de Fok i nombrosos artistes convidats, presentaran en directe el disc dijous 8 de febrer, a les 21h, a l'Auditori de Barcelona. A banda d’altres concert que s'anunciaran a la web del músic.
Podeu aconseguir un descompte per al concert a l'Auditori (entrades a 14€), amb el codi de descompte AL074, fent clic aquí.
Àlvar Andrés
[Font: www.tornaveu.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário