L'informe, elaborat per la Generalitat, examina l’estatut que haurien de tenir les llengües a la Unió Europea en el marc del procés de transició nacional
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura (DGPL) ha publicat "Nota per a l’adhesió d’un estat membre a la Unió Europea. Aspectes lingüístics generals i referència específica al cas de Catalunya". El treball analitza les repercussions jurídiques de naturalesa lingüística que podria tenir per a Catalunya el fet de constituir-se en un estat i adherir-se a la Unió Europea.
L’obra ha estat elaborada a partir dels debats del Grup d’Experts en Drets Lingüístics i Sociolingüística, integrat per juristes i sociolingüistes. S'han examinat les propostes sobre l’estatut que haurien de tenir les llengües a Catalunya, en el marc del procés de transició nacional iniciat pel govern català.
A continuació, presentem una síntesi de les aportacions més destacades del text.
Competències de la Unió Europea en matèria lingüística
La Unió Europea (UE) no disposa de competències de naturalesa estrictament lingüística més enllà de les relatives al funcionament intern i de relació i comunicació externa de les seves institucions. En canvi, la Unió adopta disposicions de caràcter sectorial que, malgrat que no són de naturalesa lingüística, contenen nombroses referències a l’ús de les llengües per part dels estats membres. L'informe exposa que el volum més important d’aquestes disposicions es troba en l’àmbit de la legislació relativa al funcionament del mercat interior i de la protecció del consumidor. En aquesta àrea, es permet als estats membres poder exigir l’ús de les seves llengües oficials en relació amb les matèries regulades.
La conclusió de l'apartat indica que l'adhesió d'un nou estat membre no ha generat fins ara dificultats significatives pel que fa als aspectes lingüísticsque se’n deriven, ni per a les institucions de la Unió ni per als estats membres.
L'adhesió de nous estats membres a la UE
Fins l'actualitat, i donades les competències de la UE, cap dels capítols relacionats amb l'adhesió de nous estats s’ha referit de manera específica a l’àmbit de la llengua.
Decisions polítiques i jurídiques prèvies
La decisió política més rellevant que el govern de Catalunya hauria d’adoptar éscomunicar a la Unió i a les seves institucions negociadores quina o quines són les seves llengües oficials. Segons l'informe, també caldria precisar si entre elles mantenen una estricta igualtat jurídica o bé disposen respectivament d’un estatut d’oficialitat diferenciada (llengua preferent o primera llengua) en el conjunt o en una part del territori.
La decisió i la comunicació anteriors són del tot decisives perquè determinarien que la llengua o les llengües oficials de Catalunya adquirissin la condició de llengües oficials i de treball de la Unió.
Modificacions en els tractats constitutius i en les normes de dret derivat de la Unió Europea
Si el català es declarés llengua oficial del nou estat membre, passaria a ser considerada llengua dels tractats, llengua oficial i de treball de les institucions de la Unió Europea, i llengua de procediment del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Adequació de la normativa catalana de caràcter lingüístic a la legislació de la Unió Europea
La normativa del nou estat en matèria lingüística hauria de respectar el principi general de dret de la Unió de no-discriminació per raó de la nacionalitat.
Qüestió d’oficialitat única versus pluralitat de llengües oficials als efectes del dret de la Unió Europea
La declaració d’una única llengua oficial (que seria la llengua catalana) incorporaria aquesta última al règim ordinari de la Unió. Això es traduiria bàsicament, segons el document, en el fet d’adquirir la condició de llengua oficial i de treball de les institucions de la Unió i en la facultat de poder-ne exigir l’ús pel que fa a les obligacions lingüístiques que puguin contenir les normes sectorials adoptades per la Unió.
Si es declaressin diverses llengües com a oficials en tot el territori del nou estat i en condicions d’estricta igualtat jurídica (fent referència a les llengües catalana, castellana i aranesa), podria suposar una interpretació favorable al fet que les obligacions lingüístiques derivades de les normes sectorials adoptades per la Unió es poguessin satisfer indistintament en qualsevol d’aquestes llengües. En aquest supòsit,l’afirmació constitucional del caràcter preferent d’una de les llengües, podria facilitar una interpretació favorable del dret de la Unió respecte de les mesures de protecció, promoció o defensa.
[Font: www.racocatala.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário