La mort de l’escriptor Ramon Folch i Camarasa dimecres passat ha deixat òrfena gran part de la literatura i cultura catalana. Va ser un prolífic escriptor i traductor (amb un centenar de títols propis i més de 350 traduccions al castellà i català), però sobretot un divulgador i potenciador de l’obra del seu pare, Josep Maria Folch i Torres, del personatge de Massagran, la revista infantil Patufet o dels Pastorets.
Ramon Folch i Camarasa va ser un dels últims representants vius de la generació de la represa literària després de la guerra civil. Nascut el 1926, va ser el novè fill de Josep Maria Folch i Torres. Va estudiar Dret, on va compartir classes i amistats i interessos amb Josep Maria Espinàs, però va preferir les lletres que les lleis. Abans d’acabar la carrera escriu Primer plet, la primera llarga sèrie de comèdies de Teatre per a tothom, pensades per als grups teatrals d’aficionats. Després entra com a corrector a l’editorial Janés, i inicia una carrera com a traductor i narrador, cada cop més reconegut: el 1957, obté el premi Joanot Martorell amb la novel·la La maroma, al que seguiran el Víctor Català amb La sala d’espera, el Sant Jordi amb La visita o el Sant Joan amb Testa de vell en bronze.
El 1959 tradueix al català el Diari d’Anna Frank, i s’estrena així com a traductor en aquesta llengua: després vindran altres grans noms de la literatura universal, com Faulkner, Orwell, Hemingway, Nabokov, Sartre, Huxley o Simenon, i fins prop de 150 títols. Aquesta ingent obra, juntament amb una escriptura franca, clara i directa, que fuig de l’artifici i que opta pel compromís social, el va convertir en una figura clau en la construcció d’una literatura en català.
Entre 1970 i 1983 va treballar com a traductor a l’Organització Mundial de la Salut a Ginebra, escrivint llibres (Sala de miralls, premi Ramon Llull) i inicia el repte de portar al còmic Les aventures extraordinàries d’en Massagran, la popular novel·la del seu pare, una tasca que el va ocupar des del 1981 fins al 2002. Seguint la línia paterna, va dirigir la segona etapa de la revista infantil Patufet, on el seu pare havia escrit.
Folch i Camarasa va ser també impulsor d'una de les grans expressions de la cultura popular com són els Pastorets. Per Nadal, arreu de Catalunya es fan més de 250 funcions amb representacions, i la majoria porten als escenaris el text que va fer el seu pare. Fa 2 anys, va participar molt activament en la commemoració del centenari dels Pastorets i va fer una revisió de l’obra original una edició per introduir l'obra en els infants. En aquella ocasió, va algunes claus de l’èxit d’una tradició convertida avui en un referent ineludible del Nadal català: “la seva ingenuïtat, la seva acurada dosificació dels seus ingredients religiosos, dramàtics, còmics i espectaculars” o la presència de “figures clàssiques de la literatura universal de tots els temps, com ho són, per exemple, Don Quixot i Sancho Panza”.
La seva obra Manual del perfecte escriptor mediocre, publicada en 1991, i amb què va guanyar el Premi Pere Quart, és una mostra de dos dels trets que el van caracteritzar, sentit humor i humilitat. L’obra és també un manual per tothom que vulgui dedicar-se a l‘ofici d’escriure, i hi deixa la seva principal consigna: “perseverança i tornem-hi”.
[Font: www.tornaveu.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário