L'horitzó de Barcelona |
Escrit per Carles Domènec
Les novetats literàries franceses contenen més referències de les que, en general, en som conscients. Una de recent és la publicació, a Gallimard, de ‘Barcelone brûle’, primer llibre de Mathieu David. El cronista mescla les impressions que li ofereix la ciutat amb pinzellades d’història, en un to molt bàsic i didàctic, entre les quals destaca l’aparició de personatges universals. Els seus records de la ciutat s’entremesclen amb la primera visió del mar de don Quixot, amb l’any 1904 en què Picasso deixà definitivament la ciutat i s’instal·là a Montmartre, amb la sublimació del crim de bracet de la poesia de Jean Genet, amb l’experiència eròtica de Georges Bataille i la manera d’evitar la presó de George Orwell abans d’assolir la frontera francesa, o l’experiència de Simone Weil al front d’Aragó, perdent les seves il·lusions revolucionàries amb el contacte amb la guerra. L’any 1714 i la celebració de la Diada s’expliquen al volum. Hi apareix la casa okupa de La Carboneria i el barri de la Barceloneta.
Mathieu David conta que passaren 12 anys des de la seva primera visita a Barcelona i l’escriptura final del llibre, redactat en forma de cròniques. En aquest temps, la ciutat ha canviat i ell ha passat de descobrir-la amb 23 anys a una mirada retrospectiva. Barcelona fou una mena del Dorado per molts italians, que decidiren anar-hi a viure, abans de la crisi, i és una ciutat que atrau milers de francesos. No és sorprenent que Catalunya protagonitzi moltes novel·les de la novel·la narrativa.
Un apunt més: la novel·la ‘Pas pleurer’ de Lydie Salvayre (Seuil, Prix Goncourt 2014; en català i castellà, Anagrama) inspira un muntatge teatral del francès Denis Laujol amb la companyia belga Rhinocéros. Una altra història vinculada a Catalunya, per la mare de l’autora, exiliada en un poblet del sud-oest francès, a causa de la guerra civil espanyola.
Un detall. No hem de confondre ‘Barcelone, brûle’, de Mathieu David, amb ‘Barcelona!’, del belga Grégoire Polet, també publicada a Gallimard, però l’any 2015. Aquest segon llibre, traduït al català per Albert Mestres a Angle Editorial, inclou una vintena de personatges, els destins dels quals es creuen, es perden i es retroben, al bell mig de la crisi de l’any 2008.
[Fotos de l'autor - font: wwwrevistabearn.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário