Per entrar en vigor, només necessita la ratificació del president Andrzej Duda
Pocs mesos després de la controvertida llei que reforma el sistema judicial, Polònia i el seu govern, dirigits pel Partit Dret i Justícia (PiS) tornen a centrar l’atenció mundial i especialment les crítiques dels seus socis internacionals, a causa de l’aprovació de part del parlament de Varsòvia de l’anomenada legislació de la memòria nacional.
El text de la llei aprovat ahir pel Senat de Polònia, pocs dies després de la Cambra de Representants (Sejm), imposa multes i pena de presó de fins a tres anys per aquells que atribueixen responsabilitats a la nació i a l’Estat polonès, sobre la base d’una suposada col·laboració amb els crims comesos pel Tercer Reich alemany durant la Segona Guerra Mundial. El Senat de Polònia va aprovar amb 57 vots a favor, 23 en contra i dues abstencions, la controvertida llei ara, per entrar en vigor, només necessita la ratificació del president Andrzej Duda.
Si la llei de reforma judicial ha atret principalment l’atenció de les autoritats de Brussel·les, preocupats per la defensa de l’estat de dret a Polònia, la nova llei de la memòria històrica ha despertat fortes reaccions a Israel i a Ucraïna, així com als Estats Units i la Unió Europea en general.
Les institucions israelianes han denunciat el contingut de la llei com a perjudicial per a la veritat històrica i la llibertat d’expressió. El portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors israelià, Emmanuel Nahshon, va manifestar la clara oposició del seu país a la legislació polonesa. “Israel considera amb extrema gravetat tots els intents de desafiar la veritat històrica: cap llei canviarà els fets”, va dir el portaveu ministerial. El ministre israelià d’Intel·ligència, Israel Katz, ha demanat al Ministeri d’Afers Exteriors que convoqui immediatament a l’ambaixador polonès a Tel Aviv. “La llei aprovada pel govern polonès és estricta i constitueix un rebuig de la seva responsabilitat i una negació de la participació de Polònia en l’Holocaust contra els jueus”, va afirmar Katz.
El ministre d’Afers Exteriors de Varsòvia, Jacek Czaputowicz, ha reconegut que les relacions diplomàtiques entre Polònia i Israel actualment estan bastant tenses. Czaputowicz ha volgut destacar que un dels articles estableix clarament que les sancions previstes per la nova legislació no s’apliquen a la investigació històrica. “Hem de convèncer els països estrangers que les nostres intencions són bones, que les disposicions de la llei són correctes”, ha dit el ministre d’Exteriors polonès, informant també que la visita del director de Seguretat Nacional (BBN) en Pawel Solocha a Israel s’ha posposat. “Si hi ha discussions entre els estats, s’ha de crear una comissió històrica conjunta per investigar el problema. Potser la visita del cap de BBN en aquest període difícil no seria apropiat i ha de ser posposada”, ha declarat Czaputowicz.
Parlant sobre aquest tema, el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, afirma que “difondre la veritat sobre l’Holocaust no només és responsabilitat d’Israel, sinó que té una importància fonamental per a Polònia. És una batalla per declarar una veritat universal que serveix d’advertència i lliçó per al món”. “Tenim una comprensió plena dels sentiments dels israelians. Encara hi ha un gran treball de fer perquè el nostre passat complicat ens porti a compartir una narrativa històrica comuna per explicar junts”, ha dit Morawiecki, segons el qual la component jueva segueix sent una part de gran importància de la cultura polonesa. “Avui dia, mentre que en l’àmbit mundial cal lluitar de nou amb una onada d’antisemitisme, el govern polonès té clara la seva posició: no hi pot haver lloc per a l’odi o la distorsió de la veritat històrica”, diu el cap de l’executiu polonès, segons el qual “és extremadament important” explicar la situació i el text de la llei als socis internacionals, com Israel i els Estats Units. L’administració nord-americana va advertir ahir a Varsòvia que no continués el procés legislatiu, amenaçant un efecte negatiu en les relacions bilaterals amb Washington.
Morawiecki ha volgut subratllar que Polònia va ser “la primera víctima del Tercer Reich durant la guerra” i “la mort i el patiment en els camps de concentració han estat un destí compartit pels jueus, polonesos i altres grups ètnics”. “L’Holocaust va ser un crim sense precedents, i els que tracten de negar que hauria de ser condemnats sense vacil·lar”, ha explicat el primer ministre, recordant que Polònia va patir molt durant la Segona Guerra Mundial, sota la doble ocupació nazi i soviètica. “Cada família polonesa ha plorat la mort dels éssers estimats, víctimes de l’ocupació de potències estrangeres”, va dir Morawiecki. “Durant molts anys, la llei polonesa ha considerat responsables aquells que han intentat negar la veritat històrica del patiment sota el terror nazi”, ha continuat declarant el primer ministre, afegint que hi ha lleis similars en altres països europeus, així com a la resta del món.
En aquesta perspectiva, “la negació de l’Holocaust no només tracta d’esborrar els crims del nazisme, sinó també d’altres fets històrics. Altres falsedats surten quan la culpa dels qui van cometre aquests actes s’atribueix a les víctimes de les persecucions. Volem lluitar contra aquestes mentides, en totes les seves formes: per aquest motiu hem presentat esmenes a la llei de l’Institut de la Memòria Nacional. Els camps de la mort on milions de jueus van morir no eren polonesos, i aquesta veritat ha de ser protegida, com a part de la realitat històrica de l’Holocaust”.
El govern de Varsòvia, ha dit Morawiecki, condemna tots els crims comesos en territori polonès durant la Segona Guerra Mundial, sense tenir en compte la nacionalitat dels autors o víctimes. “Mai no posarem límits al lliure intercanvi d’idees en el debat històric sobre l’Holocaust, i aquesta és una obligació que tenim per a aquells que han experimentat aquests crims. En els últims anys, hem assumit el compromís de servir com a guardians de la memòria dels delictes dels règims totalitaris, tant al nostre país com a l’estranger”, va continuar el primer ministre.
En aquest sentit, el camp de concentració de Mauthausen-Gusen és un exemple: “juntament amb Katyn va ser el lloc on es van cometre assassinats massius d’intel·lectuals polonesos, juntament amb ciutadans jueus i altres grups ètnics. Després de la guerra, el campament va ser desmantellat. Gràcies al compromís polonès, s’ha conservat la memòria del que va passar amb Gusen“. Les autoritats de Polònia i els ciutadans “han treballat per mantenir la memòria històrica als camps de concentració vius”. Varsòvia, tanmateix, demana l’establiment i la defensa de la veritat davant de “falses acusacions sobre les responsabilitats de la República de Polònia en la màquina criminal nazi”. “L’holocaust també és una tragèdia inconcebible per a Polònia; dels sis milions de ciutadans polonesos que van morir durant la Segona Guerra Mundial, tres provenien de la comunitat jueva. Com a resultat, Polònia està obligada, més que qualsevol altre país europeu, al paper de protector de la veritat pel que fa als crims de l’Holocaust”, ha explicat Morawiecki, recordant importants personalitats poloneses que ja en aquell context històric estaven compromeses a defensar els jueus.
Tot i els intents de per part de les autoritats de Varsòvia, molts comentaristes estrangers tenen por que la llei obri escenaris perillosos per aquells que estan interessats a la recerca històrica i a continuar el debat sobre els crims comesos pels nazis, així com a mantenir viva la memòria sobre els fets ocorreguts a Polònia durant i després de la Segona Guerra Mundial, fins i tot que acabin perseguint els testimonis dels supervivents de l’Holocaust.
Des de Brussel·les, ha arribat el missatge del vicepresident de la Comissió Europea Frans Timmermans, que ha recordat com tots els països sota l’ocupació nazi tenien “herois que van resistir, i també col·laboracionistes” i les crítiques arriben també de l’exprimer ministre de Polònia i president de torn del Consell Europeu, Donald Tusk, que segons ell els que han preparat la llei de memòria històrica “han ajudat a difondre la calúmnia dels camps polonesos a tot el món”. Tusk creu que qualsevol que difon la falsedat sobre els “camps polonesos” fa mal al bon nom i els interessos de Polònia. “Els autors del projecte de llei han promogut aquesta difamació vil a tot el món, donant-li una visibilitat que ningú havia donat abans”.
Les paraules del president del Consell Europeu d’alguna manera volen explicar les raons per les quals el Govern polonès intenta restaurar el “bon nom” de la nació, sempre temorosa de judicis i acusacions provinents de l’exterior, especialment de Brussel·les.
La necessitat d’alliberar la memòria històrica de Polònia de possibles acusacions de col·laboració amb els nazis, tot i que lligada a uns pocs casos, i refutar les tendències antisemites difoses entre la població polonesa, hauria portat segons alguns comentaristes a la realització de la controvertida llei de l’executiu de Varsòvia.
Menys matisat apareix el contrast amb les autoritats d’Ucraïna respecte al passat de les dues nacions, especialment pel que va passar durant la Segona Guerra Mundial, quan els territoris d’ambdós països van ser ocupats pels nazis. En la llei sobre memòria històrica aprovada ahir pel senat polonès, també es preveu l’empresonament per denegar els delictes comesos pels nacionalistes ucraïnesos en el període 1925-1950, actes associats “amb violència, terrorisme i altres formes de violacions de drets humans contra persones o grups de persones”, així com la participació dels individus associats a l’insurgent Exèrcit d’Ucraïna (UPA) de Stepan Bandera, implicats en l’extermini dels jueus i el genocidi comès contra els habitants de Polònia de la Volinia.
Els representants de Kíev han respost amb duresa a la iniciativa de Polònia, parlant que és “un abús de la veritat històrica” i d’un “moviment radical antiucraïnès, que pot ser vist com una punyalada per l’esquena”. “Estem preocupats per l’ús de la llei del terme ‘nacionalistes ucraïnesos’ per referir-se a aquells que han comès crims contra els polonesos. La definició de la nacionalitat no es troba quan s’especifica els crims dels nazis i els comunistes. Això significa que el Parlament polonès defineix el poble d’Ucraïna, “una nació de criminals i col·laboradors amb el Tercer Reich”, va dir en un comunicat de diputats de la Verkhovna Rada, el parlament unicameral d’Ucraïna preocupats també que es pugui destruir “la base de les bones relacions de veïnatge entre les nostres nacions i els nostres estats”.
“En primer lloc, volem recordar les nostres victòries comuns i els esforços contra els règims totalitaris. Cap decisió política pot substituir a la veritat històrica, que no obstant això requereix la conversa i el diàleg, no prohibicions. El que es diu en el document és inacceptable”, ha comentat el president ucraïnès, Poroshenko. El cap de l’Estat ha declarat que els continguts de la llei polonesa són contraris als principis de l’associació estratègica entre els dos països: “Demano a Polònia objectivitat i el diàleg – ha afegit Poroshenko – amb la introducció de l’expressió ‘dels crims dels nacionalistes ucraïnesos” es reforça els estereotips i, naturalment, es provoquen reaccions. Reconèixer tota una nació com culpable no condueix a res. Estem preparats per examinar els fets, no els mites”, ha dit el ministre d’Afers Exteriors d’Ucraïna Pavlo Klimkin.
El conflicte entre Varsòvia i Kíev es mou en un context de tensions que han augmentat en els últims mesos, entre dos executius nacionalistes. El govern polonès monocolor del Partit Dret i Justícia (PiS), es caracteritza per un fort vincle amb el conservadorisme, disposats no només a netejar la imatge històrica del país, com és el cas de la llei de la memòria aprovada ahir, sinó també a voler passar comptes pels danys patits als països veïns, per exemple, la discussió sobre les reparacions que segueix encara oberta amb Alemanya. El nacionalisme a Polònia s’enfronta a aquells més extremistes d’Ucraïna, on trobem diputats de la dreta radical, els partidaris del paper històric de l’UPA i del seu líder Bandera, i que han manifestat han expressat simpaties neonazis, amb un especial afecte vers la 14a divisió voluntària de la SS “Galizia”.
[Font: www.racocatala.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário