Europeus que no ho són poden ser-ho, i altres que ho són estan amenaçats de no ser-ne

Romania, Bulgària i Hongria atorguen passaports a ciutadans de fora de la UE per motius ètnics, lingüístics o històrics · Malta ven passaports a persones que paguin almenys 650.000 euros · En contrast, els partits unionistes espanyols diuen que els catalans perdran els drets de ciutadania si Catalunya s'independitza

Un dels arguments que utilitzen aquells que s'oposen a la independència de Catalunya és que, en el cas d'obtenir-la, els catalans deixarien de ser ciutadans de la Unió Europea. Una afirmació que és ja contradita amb altres arguments. En tot cas, la discussió està oberta i ningú no pot saber, per manca d'experiència i d'unes normes jurídiques adients, qui té més raó.

Enmig d'aquesta confrontació d'opinions, acaba d'emergir un nou argument que deixa si més no perplexos uns i altres: hom pot ser ciutadà de la UE, encara que no sigui europeu, si paga. Així ho han entès Malta, on ha entrat en vigor la llei que autoritza a vendre passaports de ciutadà de la Unió Europea als estrangers que paguin a partir de 650.000 euros. Tot i que les pressions de la mateixa UE han obligat el govern maltès a introduir un nou requeriment: a banda de pagar, també es demanarà un any de residència prèvia.

Si bé no arriba a aquest punt, també l'Estat espanyol es mostra generós: dóna el permís de residència a estrangers previ pagament de 500.000 euros; un permís que si no es disposa d'aquesta quantitat és avui molt difícil d'obtenir, i que pot esdevenir l'últim esglaó per a arribar a adquirir la nacionalitat espanyola, i amb ella, la ciutadania de la Unió Europea.

Uns altres tres estats, i per motius diferents als de Malta, també estan concedint passaports a gent de fora de la UE. Romania, Hongria i Bulgària afavoreixen la nacionalització de persones que afirmin una vinculació històrica o ètnica amb el país respectiu. Així, Bulgària està donant el seu passaport a milers de macedonis, de serbis i de turcs que tinguin ascendència búlgara. Hongria segueix una línia similar, i atorga passaports a aquelles persones que puguin provar que tenen arrels hongareses i saben parlar hongarès. Una oferta interessant per als hongaresos de la Vojvodina (Sèrbia) o els de la Transcarpàcia (Ucraïna). Per la seva banda, Romania atorga facilitats als moldaus -els dos països comparteixen llengua- per a esdevenir ciutadans romanesos. Un procés que informacions periodístiques com aquesta indiquen que no sempre és net i transparent, i que podria haver suposat l'atorgament de la nacionalitat romanesa a uns 400.000 moldaus.

Queixes i tancaments

Mentre això passa, els partits nacionalistes espanyols diuen que els catalans corren el risc de quedar aïllats de la UE si Catalunya aconsegueix la independència. Una afirmació que no té en compte el fet que aquests catalans ja són ciutadans espanyols (i per tant, europeus) i que la Constitució espanyola especifica que "cap espanyol d'origen no podrà ser privat de la seva nacionalitat".

Mentrestant, algunes veus als altres estats de la UE es mostren inquietes davant d'aquestes nacionalitzacions, ja siguin per motius ètnics o històrics, ja sigui pagant. Especialment, entre sectors conservadors. El primer ministre britànic, David Cameron, rep pressions de l'ala més dretana del seu partit per a reinstaurar les restriccions als ciutadans búlgars i romanesos, almenys fins al 2018. A Alemanya, la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) vol que s'imposin restriccions a unes persones que, diu el partit, només cerquen beneficiar-se del "sistema de benestar social". I a França, el Front Nacional ha expressat el seu horror davant la possibilitat que els gitanos puguin circular lliurement arreu del territori francès.

La confusió està servida i els ideals de la Unió Europea estan tacats, una vegada més, pels interessos econòmics i per la hipocresia o egoisme dels mateixos estats membres. Les xifres són aclaridores: segons la Comissió Europea, són ja 14 milions els ciutadans europeus que resideixen en països que no són els seus d'origen. Un fet que dóna peu a alimentar pors i fantasmes entre determinats sectors polítics. L'èxit dels partits xenòfobs i populistes a les eleccions d'aquest maig en poden ser una conseqüència.

[Imatge: interior d'un passaport romanès / fotografia de Xeex - font: www.nationalia.cat]