Primera documentació: 28/06/1993
| Tipus | variació |
| Contextos | Alguns dels menús típics que ofereix el restaurant són les mariscades, la fideuà, el suquet de peix... [Nou Diari, 28/06/1993] |
| Es podran tastar des de la canya amb patates dels aperitius, fins a plats més elaborats, paelles, fideuàs i tota mena de peixet fregit, a més de copes i, en molts, música en viu alguns dies. [Pànxing Maresme, 23/06/2019] | |
| Observacions | El DIEC2 defineix fideuada com ‘guisat de fideus cuits en una paella amb un sofregit, peix i marisc’, però no en recull la variant col·loquial fideuà, que sí que apareix al Diccionari normatiu valencià (2014). Aquesta variant simplifica el sufix -ada en -à per la caiguda de la -d- intervocàlica, que és una característica del valencià, tot i que no és general a tot el territori ni en tot els contextos possibles. Tanmateix, sí que és pràcticament general en el cas dels sufixos -ada, -dor -a i -dura, fins i tot seguit de sufixos diminutius o superlatius: llauraor, vesprà, agarraet.
La fideuada o fideuà és un plat típic de la comarca de la Safor i la Marina Alta, tot i que s’ha fet molt popular pertot. A diferència de la paella, que admet moltes variacions, la base sempre es fa amb caldo de peix, complementat amb marisc (sèpia, calamar, gambes, galeres, etc.), i no admet pollastre ni carn, o verdures. A més, els fideus són més grossos que els normals, corbats i amb forat (coneguts com a fideus perla).
Una història que s’explica a la Safor, precisament, és que uns pescadors de Gandia, quan eren a alta mar i estaven a punt per fer una paella per dinar es van adonar que s’havien oblidat l’arròs a terra i el van substituir pels fideus, creant, així, la nova menja. Precisament a Gandia, bressol de la fideuà, se’n celebra un concurs internacional des de 1972.
|
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário