El català continua sota mínims en l'àmbit de la justícia

Segons la memòria del TSJC del 2018 presentada aquest dijous per Jesús María Barrientos, les sentències en català no arriben a les 20.000 mentre que en castellà superen les 220.000

 Jesús María Barrientos, president del TSJC, aquest matí al Parlament | ACN

Escrit per Bernat Surroca

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, ha presentat aquest matí al Parlament de Catalunya la memòria del 2018. Segons aquestes dades, el català continua sota mínims en l'àmbit de la justícia i les sentències en aquesta llengua no arriben a les 20.000 mentre que en castellà superen les 224.000.

L'any 2014 se'n van redactar 30.354 i van tocar fons el 2017 amb 18.346. L'any passat va haver-hi un lleuger augment fins a les 18.697. Pel que fa a les sentències en castellà, l'any 2014 n'hi va haver 217.791. Van anar caient fins al 2016, amb 201.870, i va augmentar el 2018 fins als 224.311. 

Barrientos ha entomat les crítiques de JxCat, ERC, PSC, Comuns i CUP en aquest sentit, i ha ressaltat que els avenços en aquesta matèria depenen del Departament de Justícia perquè des del TSJC no hi ha competències per modificar l'escenari que hi ha actualment respecte al català. "No podem instar els jutges a fer el judici amb una llengua o una altra", ha dit el president del TSJC, que ha destacat que la sala de govern sí que treballa perquè es facin efectius sempre els drets lingüístics de cada ciutadà davant de la justícia. 

La justícia reclama més recursos

Segons dades presentades per Barrientos, en els últims dos anys han crescut el nombre de procediments judicials que han entrat a l'administració de justícia, però els assumptes resolts no han estat suficients. "És una conseqüència lògica, perquè augmenten els procediments però no els recursos", ha ressaltat el president del TSJC, que ha alertat que la taxa de resolució és preocupant perquè s'allunya de l'òptim. "Necessitem més bona dotació", ha reclamat.

Pel que fa a la taxa de litigiositat, que s'obté de dividir el total d'assumptes ingressats per cada 1.000 habitants, el 2016 es produeix una caiguda perquè hi ha casos que no s'han judicialitzat i això fa que no computi, malgrat que sí que s'hagi denunciat. Barrientos ha volgut ressaltar d'aquesta taxa que els indicadors apunten que Espanya es troba a la part alta de països en litigiositat (4 i 5 litigis per cada 100 habitants). El president del TSJC ha remarcat que la taxa de litigiositat fa referència a l'àmbit privat. "La causa que ens situa dalt de la taxa de litigiositat és la cultura de portar a la justícia els conflictes enlloc d'optar per altres formes de resolució", ha dit. 

Catalunya es troba per sota de l'Estat en taxa de litigiositat i igualat pel que fa la taxa de congestió. Aquesta última es calcula sumant els assumptes pendents a l’inici del període més els assumptes ingressats durant l’exercici i dividint el resultat entre el nombre d’assumptes resolts durant el període.

Els jutjats mercantils, amb una taxa de treball "insuportable"

Segons dades del 2018 aportades per Barrientos, rep de mitjana uns 1.417 assumptes i mentre que el seu volum òptim de qüestions és de 435. El president del TSJC ha ressaltat que la dada s'ha de matisar: "En el volum d'assumptes hi ha companyies que han acceptat la resolució pactada i un 60% no arriba a resolució judicial, sinó que es fan transaccions abans".

També hi ha òrgans que no arriben al 100% d'assumptes ingressats respecte al mòdul, per exemple els jutjats de violència sobre la dona, que treballen d'acord amb l'exigència que tenen amb un nivell d'activitat molt inferior al que poden assumir. "Proposem un pla de comarcalització d'aquest tipus de jutjats per unir els jutjats de violència contra la dona per aconseguir que l'activitat aproximi al mòdul i optimitzar els recursos públics, i alhora millorar la prestació del servei", ha dit Barrientos. 

Alerta per l'augment de concursos de creditors 

Pel que fa als procediments concursals -relacionats amb crisis empresarials- hi ha hagut un increment entre 2017 i 2018. L'any 2018 es posa fi a una tendència de caiguda d'aquestes crisis. "És rellevant i ens ha d'alertar. En aquest 2019 aquest indicador de crisis econòmica aporta dades preocupants. En els tres primers trimestres del 2019 hi ha hagut 1.534 concurs de creditors. Això vol dir un 49,7% d'increment en els concursos registrats aquests primers tres trimestres del 2019", ha avisat Barrientos, que ha situat la projecció anual en prop de 2.000 concursos. En relació dels processos d'acomiadament, també hi ha un increment rellevant, relacionat amb l'indicador de procediments concursals. 

Els procediments per impagaments hipotecaris va experimentar una caiguda molt rellevant fins al 2017 però aquest 2018 experimenta un increment del 24,5%. L'any 2019 es constata que les execucions hipotecàries tornen a caure per sobre del 32%, tot i que Barrientos ha ressaltat que aquesta dada no permet treure gaires conclusions. 

Els jutjats de violència masclista, comarcals

Barrientos ha proposat que tots els jutjats que atenguin dones víctimes de violència masclista siguin especialitzats, i per fer-ho, proposa que els jutjats especialitzats no estiguin a cada partit judicial, sinó que siguin d'àmbit comarcal. Actualment els partits més grans tenen jutjat especialitzat, però en els partits judicials més petits són els jutjats ordinaris els que atenen aquests casos. No obstant això, Barrientos admet que hi ha dificultats i reticències de diversos sectors, com alguns ajuntaments, que prefereixen que els seus serveis socials atenguin les víctimes prop d'on viuen.

El president del TSJC ha explicat que es van presentar 23.098 denúncies de violència masclista, un 0,64% més, cosa que suposa 59,7 denúncies per cada 10.000 dones, per sota de les 70 de mitjana estatal. Les ordres de protecció adoptades van créixer un 2,6%, fins les 2.680, però se'n van denegar 2.417. El 2018 van morir cinc dones a mans d'homes per violència masclista, la meitat que el 2017, quatre d'elles sense ordre de protecció.

El 2019 ja hi ha hagut sis dones mortes, cinc sense ordre de protecció, tot i que les denúncies presenten una tendència a la baixa i les ordres acordades han crescut un 10,5%. Barrientos ha proposat que els jutjats especialitzats en violència sobre la dona es comarcalitzin, per millorar l'especialització i l'atenció a les víctimes. 

Augment dels casos penals l'any 2019

En la jurisdicció penals els delictes han crescut més de 6 punts. Barrientos ha relacionat aquest increment (menor que en la jurisdicció civil però significatiu) amb l'increment dels delictes penals a Barcelona el mes d'agost. Barrientos ha dit que aquest increment de la petita delinqüència va activar mecanismes que han aconseguit que aquest augment a Barcelona no hagi col·lapsat el sistema i s'hagi pogut donar la "resposta adequada". "Ara operen dos jutjats de guàrdia de delictes lleus a Barcelona que permet retallar els temps de l'agenda de delictes lleus", ha ressaltat el president del TSJC. Per finals de 2019 es preveu un increment de més de 60.000 assumptes respecte l'any 2018. "Ens aproximarem al milió d'assumptes judicialitzats", ha apuntat Barrientos.

Aquí podeu consultar la memòria del TSJC del 2018:

Memòria del TSJC 2018 by naciodigital on Scribd

[Font: www.naciodigital.cat]