Publicació de l’estudi Criteris per als usos lingüístics a l’Administració de justícia

L'Observatori Català de la Justícia, com a fòrum de reflexió i propostes, ha aprovat, en la sessió del passat 15 de novembre, l'estudi Criteris per als usos lingüístics a l'Administració de justícia , que recull punts controvertits en l'aplicació de la legislació lingüística en les actuacions judicials i hi dóna possibles respostes.

L'estudi recull diferents qüestions que suscita la legislació lingüística en l'àmbit de la justícia pel fet que o bé l'aplicació del precepte jurídic admet lectures diverses o bé la interpretació més general que se n'ha fet afecta negativament l'ús normal del català en la justícia. Totes aquestes qüestions van ser formulades i respostes en el marc d'un seminari de jutges i secretaris judicials que es va dur a terme en el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada entre els mesos de setembre i desembre de 2012. Les respostes que hi van donar els assistents s'han plantejat i debatut també amb els diferents col·lectius que formen part del grup de treball sobre les llengües a Catalunya, de l'Observatori Català de la Justícia: advocats, procuradors, graduats socials, registradors, notaris, jutges, fiscals, secretaris judicials, àmbit universitari i serveis jurídics i lingüístics de la Generalitat.

Així, en aquest estudi es tracten qüestions com ara: com, en quin termini i amb quin procediment un ciutadà pot demanar de rebre la documentació oficial de l'òrgan judicial en català, com ha d'actuar un òrgan judicial quan un ciutadà demana ser atès en català, què entenem per indefensió del ciutadà per raó de la llengua, com s'ha d'actuar davant del desconeixement del català per part del jutge, entre moltes altres. Cada punt tractat recull les diferents opinions expressades en el marc dels dos espais de debat esmentats: el seminari de jutges i secretaris i el grup de treball sobre les llengües a la justícia de l'Observatori Català de la Justícia. Així mateix, l'estudi conté un resum de la normativa aplicable i de resolucions que hi incideixen. Finalment, hi ha un annex amb dos models de sol·licituds per tramitar en català el procediment judicial.

Aquest estudi complementa el Manual de bones pràctiques lingüístiques a la justícia , que també va aprovar el desembre de 2012 l'Observatori Català de la Justícia, en què es proposa un conjunt de bones pràctiques per a totes les instàncies i els agents que d'una manera o d'una altra intervenen en la fixació de l'ús lingüístic a l'àmbit judicial. Ambdós documents tenen l'objectiu de facilitar els drets lingüístics dels ciutadans que es relacionen amb la justícia. 

[Font: www.gencat.cat]