La política del Partit Popular contra la llengua pròpia de les Illes

Per Antoni Nadal

Els mitjans de comunicació social, l’Administració pública i l’ensenyament formen el trípode de la ròtula que sustenta una comunitat. Si una de les tres cames falla, la societat no s’aguanta.

Poc temps després de ser investit, el president de les Illes Balears José Ramón Bauzá (Madrid, 1970) ja ho tenia clar com l’aigua: «El castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua cooficial.» I d’ençà de les eleccions autonòmiques del 22 de maig de 2011, la política lingüística del Govern balear en mans del Partit Popular, que només va obtenir el suport del 26,8 % dels ciutadans amb dret a vot (194.680 vots dels 726.265 possibles), s’ha orientat a desmuntar aqueix trípode.

Vegem-ho a grans trets:

Pel que fa als mitjans de comunicació social: tancament de la Ràdio i Televisió de Mallorca. Supressió de l’opció de català al múltiplex de la TDT. Emissió de pel·lícules exclusivament en espanyol a IB3 Televisió. Prohibició per la direcció d’IB3 TV i Ràdio que es tractin temes relacionats amb la llengua catalana si no són positius per al Govern balear –censura denunciada pel Sindicat de Periodistes de les Illes Balears.

Pel que fa a l’Administració pública: el coneixement de la llengua catalana no serà, de manera general, un requisit per accedir a la condició d’empleat públic de les administracions públiques de les Illes, ni per ocupar-hi llocs de treball (disposició addicional dotzena de la Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears).

Pel que fa l’ensenyament: eliminació, a Menorca, Eivissa i Formentera, dels equips de suport a l’ensenyament de la llengua dels Serveis d’Ensenyament en Català dependents de la Conselleria d’Educació, i reducció a una tercera part a Mallorca. Suspensió de cursos de capacitació en català del Pla de reciclatge i formació. No s’han respectat els projectes lingüístics dels centres. Menyspreu a la Universitat de les Illes Balears (UIB), la institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana. Iniciativa del Govern balear de segregació per llengua d’ensenyament (Resolució del conseller d’Educació, Cultura i Universitats de 28 de maig de 2012; val a dir que a les portes del curs 2012-13, només el 13 % dels pares o tutors havia triat el castellà en les noves matriculacions a les Illes Balears). Implantació, per al curs 2013-2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes (TIL) –aplicació unilateral del trilingüisme a les escoles–. S’ha dit que el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, representa el final d’un model d’atenció a les llengües a l’escola de les Illes Balears que s’ha implantat al llarg de més de trenta anys. Si el Govern balear ha defensat aquesta iniciativa com una primera passa cap a l’ensenyament en tres idiomes, la comunitat educativa i l’oposició parlamentària han acusat el Govern de precipitació per l’escàs rigor docent en la seva posada en marxa i la falta de mitjans, i de pretendre arraconar el català, atès que rebaixa en dos terços la presència de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua de l’ensenyament. Segons un comunicat del professorat de la Facultat d’Educació de la UIB de 8 d’octubre de 2013, «la introducció forçada de la llengua castellana com a vehicular d’un terç de les matèries no té, evidentment, com a objectiu millorar el coneixement de l’anglès o de cap altra llengua estrangera, sinó simplement disminuir la presència del català».

Pel que fa a la unitat de la llengua: sortida de l’Institut Ramon Llull. Ús de la perífrasi «llengua cooficial distinta del castellà» per referir-se al català en publicacions oficials. Negativa del PP a reconèixer la unitat de la llengua catalana a la Franja d’Aragó. Prohibició de l’exhibició a les escoles i instituts d’un dels símbols de la protesta docent i icona de la llengua catalana: la bandera o el llaç quadribarrats (Llei 9/2013, de 23 de desembre, sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears).

Afegim-hi, encara, la no-convocatòria del Consell Social de la Llengua Catalana; la supressió dels ajuts i subvencions a activitats culturals, com la Setmana del Llibre en Català, la Fira del Llibre, la Fira de Manacor i l’Espai Mallorca; el tancament de l’Espai Mallorca a Barcelona i de l’Illa de Llibres a Palma per la falta de suport del Consell de Mallorca, el Govern balear i l’Institut d’Estudis Baleàrics; la substitució del nom de Palma pel postís de Palma de Mallorca (Llei 6/2012, de 6 de juny, de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca), inadmissible i contrària a la toponímia tradicional en llengua catalana segons el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB; la possibilitat que els topònims de les Illes tinguin com a forma oficial la castellana i la catalana conjuntament (disposició final primera de la Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears), i el canvi de denominació del nom oficial de la ciutat i del municipi de Maó, que passa a ser Maó-Mahón, en contra de l’opinió del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB. El proppassat 10 de desembre, el Parlament balear va manifestar que els Països Catalans, corònim consolidat per referir-se a la unitat històrica, cultural i lingüística de tot el domini de parla catalana, «no existeixen i que les Illes Balears no formen part de cap “País Català”».

Un editorial recent de l’Última Hora, diari líder en difusió i vendes a les Illes, resumia l’ofensiva del Govern contra la llengua catalana amb aquestes paraules: «El presidente Bauzá pretende llevar hasta el infinito, con leyes, decretos y decretos-leyes, su ataque a la lengua catalana, que se inició con la supresión de su exigencia como requisito para el acceso a la función pública y que ha continuado con el freno a la inmersión lingüística en las escuelas. Tampoco hay que desmerecer los abiertos apoyos a quienes defienden un estrambótico modelo de estandarización del catalán que se utiliza en Balears.» («La inútil lucha del Govern contra los lazos», 18 de gener de 2014.)

Traspassat l’equador de la VIII Legislatura, és palès que el Govern ha aprofitat la majoria absoluta que va obtenir en les eleccions al Parlament balear del 2011 per restringir la llengua catalana en els àmbits d’ús oficial, de l’ensenyament i dels mitjans de comunicació social, subordinant la llengua oficial pròpia de les Illes i trencant el pacte de convivència que va establir la Llei de normalització lingüística a les Illes Balears, aprovada per unanimitat l’any 1986.

Antoni Nadal és professor de llenguatge administratiu.

[Font: www.gencat.cat]