Amb el francès en el punt de mira, Mali fa servir la IA per acostar la llengua pròpia als alumnes

El govern i la població impulsen les llengües del país i les fan valer com mai

The Washington Post · Rachel Chason

La majoria dels estudiants no havien vist mai la seva llengua materna escrita fins fa poc. Ara estan impacients per pronunciar les paraules que apareixien als ordinadors portàtils ThinkPad que tenen davant, i de vegades es traven mentre llegeixen una història escrita en la llengua més popular de Mali, el bambara. 

Quina és la gran novetat? Que la història a les pantalles s’havia generat, traduït i il·lustrat mitjançant la intel·ligència artificial (IA). 

A mesura que la relació de Mali amb el francès, la llengua del seu antic governant colonial, França, s’ha fet més tensa, l’esforç per utilitzar la IA per crear llibres infantils en bambara i més idiomes propis guanya força. Arran de les tensions polítiques entre tots dos països, el govern militar de Mali va substituir l’any passat el francès com a llengua “oficial” del país i va donar prioritat al bambara i dotze llengües pròpies més, tot i que el francès continuarà fent-se servir a l’administració i en escoles públiques. 

Segons Séni Tognine, que treballa al Ministeri d’Educació de Mali i ha estat ajudant a RobotsMali en la creació dels seus llibres, aquest canvi ha significat que hi hagi més voluntat política darrere d’iniciatives com la de RobotsMali, una empresa emergent que ha fet servir la intel·ligència artificial per a crear més de cent quaranta llibres en bambara d’ençà de l’any passat. Ara, diu, tant el govern com la població “estan compromesos a voler aprendre i valorar les llengües pròpies”. 

RobotsMali fa servir la IA per elaborar històries que reflecteixen la vida i la cultura dels malians comuns. En lloc de traduir, simplement, un clàssic francès com El petit príncep al bambara, l’equip de RobotsMali posa una indicació al ChatGPT com ara: “Digues-me entremaliadures que fan els nens”. 

L’equip, el treball del qual va ser publicat per primera vegada per Rest of World, elimina exemples que no serien rellevants per a la majoria dels nens de Mali i, després, fa servir Google Translate –que va afegir el bambara el 2022 i recorre a la IA per millorar les seves traduccions– per a fer una primera ronda de traducció. A continuació, experts com Tognine corregeixen qualsevol error. Un altre membre utilitza generadors d’imatges a partir d’IA per a il·lustrar les històries, i s’assegura que els personatges siguin semblants a la canalla de Mali. Després, fa servir el ChatGPT per crear proves de comprensió lectora. 

Asseguts a l’aula de Safo, una dotzena d’alumnes que havien abandonat l’escola pública o que no hi havien anat mai, segueixen la lectura d’un conte sobre les coses que no haurien de fer els infants, com ara, malbaratar el menjar, molestar els germans o contestar als adults. En algun moment, el professor demana als alumnes que llegeixin en veu alta, cosa que fan de gust, i a vegades es corregeixen amb amabilitat els uns als altres.

Soko Coulibaly, una nena tranquil·la de deu anys que no havia anat mai a l’escola i ara s’asseu a la primera fila, feia servir el dit per seguir la classe, i diu que es va “espantar una mica” quan va veure el bambara per primera vegada en la seva forma escrita, i que va pensar: “Com ho faré, això?” Però després d’unes quantes lliçons, li va ser fàcil desxifrar les paraules que estava tan acostumada a dir a casa i va començar a portar llibres a la seva mare, que forma part del 70% de malians que no han après mai a llegir ni a escriure. 

Un repte per a les llengües africanes 

La immensa majoria de les mil llengües, aproximadament, de l’Àfrica no són pas representades a les webs que les grans plataformes d’IA generativa, com ChatGPT, rastregen per entrenar-se. Si, per exemple, feu al ChatGPT les preguntes més bàsiques en els dos idiomes més populars d’Etiòpia, l’amhàric i el tigrinya, hi haurà un poti-poti d’amhàric, tigrinya i, de vegades, fins i tot de més idiomes, explica Asmelash Teka Hadgu. Però Hadgu, que va crear una empresa emergent centrada a fer servir l’aprenentatge automàtic per a fer traduccions entre l’anglès i l’etíop, diu que projectes específics com el de RobotsMali també són una mostra del potencial que té la intel·ligència artificial. 

“Si es fa bé, el potencial en termes de democratització de l’accés a l’educació és enorme”, defensa. 

Nate Allen, professor associat del Centre d’Estudis Estratègics d’Àfrica, amb seu a Washington, diu que, tot i que els Estats Units i la Xina estan “sens dubte a l’avantguarda” de la tecnologia d’intel·ligència artificial, esforços com els de Mali demostren que “vivim en una era d’accessibilitat a la IA”. 

Mentre l’equip de RobotsMali treballava a la seva oficina, en una banda de la casa del cofundador Michael Leventhal a Bamako fa poc, un treballador del Ministeri d’Educació corregia les traduccions al bambara fetes per Google Translate, i un altre consultava Playground, un generador d’imatge en línia de franc a la recerca de fotografies d’una “dona africana picant mill”. Leventhal analitzava una imatge d’un pare i una filla que havia estat creada per IA, i es demanava si la imatge feia que l’home africà fos massa musculat, de manera estereotipada, com passa sovint, segons ell. 

Tognine, que va començar a col·laborar amb RobotsMali després d’haver fet un curs de formació en IA organitzat pel grup, diu que el programa ha fet més eficient la feina del ministeri. “Hi ha moltes coses a corregir, però es triguen uns segons a traduir allò que abans requeria setmanes o mesos”, diu, i afegeix que en una sola setmana ja havia creat dos llibres.

El govern de Mali ja havia fet un esforç, anteriorment, per a introduir el bambara a les escoles públiques, però va fracassar, principalment, per la manca de finançament, de formació dels professors i d’interès dels pares perquè els nens aprenguessin una llengua a l’escola diferent del francès, diu Tognine. No obstant això, explica que aquests darrers anys hi ha hagut una acceptació creixent de la importància d’aprendre a llegir i escriure en les llengües del país, que tradicionalment han estat les més parlades, en part pel rebuig del govern de França i del seu èmfasi en la sobirania nacional. 

“Enriqueix la nostra història cultural i lingüística”, diu Bakari Sahogo, un altre membre del Ministeri d’Educació que ha estat treballant amb RobotsMali, sobre la importància d’escriure en bambara i més idiomes propis. “I permet de salvaguardar i desenvolupar la nostra cultura”, afegeix. 

Construir una tradició escrita més forta 

Leventhal, que va treballar com a empresari tecnològic a Silicon Valley abans de traslladar-se a Mali fa una dècada per ensenyar-hi ciències de la computació, diu que l’objectiu final és utilitzar la IA per ajudar Mali a desenvolupar una tradició escrita del bambara més forta que no la que hi ha actualment. Això podria passar a mesura que els sistemes d’IA tinguin accés a més dades lingüístiques, diu. 

Però, de moment, el focus se centra en esforços com els de Safo, on cap dels infants del programa sabia llegir abans que RobotsMali llancés el seu programa de nou setmanes el mes de gener. A l’abril, quan el programa va acabar, després d’haver-se esgotat el finançament de la Fundació Bill i Melinda Gates, deu infants dels onze eren capaços de llegir almenys un nivell bàsic, diu Leventhal.  

Fa poc, mentre l’instructor Nouhoum Coulibaly repartia exemplars d’un nou llibre, els nens estaven concentrats, malgrat que les temperatures superaven els 43ºC.  

Bourama Diallo, de catorze anys, sempre havia estat nerviosa a l’escola pública en francès. Ara diu que li agrada aprendre. Coulibaly, la nena tranquil·la de deu anys que havia començat a portar llibres a la seva mare, diu que el seu llibre favorit és d’animals, o “bagan” en bambara. Diu que espera que el programa es reprengui. Segons Leventhal, l’equip hi ha tornat unes quantes vegades d’ençà que el programa es va acabar per portar nous llibres als nens, i té previst que es reprengui quan hi arribin més fons.  

Coulibaly diu que no havia vist mai un ordinador abans de començar el programa i que va quedar fascinada quan el personal va explicar com es creaven les històries. “Pots crear moltes coses amb ordinadors”, diu amb un somriure. “Saben coses del món”. 

 

[Font: www.vilaweb.cat]