Joan Garí publica La vida plenament viscuda a Vincle Editorial, un llibre que vol ser Una introducció a la Recerca de Proust, on troba ressons del poeta Ausiàs March.
Escrit per Àlex Milian
Es titula La vida plenament viscuda per una cita del mateix Marcel Proust: “L’autèntica vida, la vida finalment descoberta i esclarida, l’única vida, en conseqüència, plenament viscuda, és la literatura”.
L’escriptor i crític Joan Garí presenta una guia de lectura d’A la recerca del temps perdut de Marcel Proust seguint el ritme de publicació de l’obra que va editar Viena: la traducció de Josep Maria Pinto que va començar el 2009 i va acabar el 2022 (i que va oferir cada llibre original d’A la recerca en dos volums, és a dir, que va publicar 14 entregues).
Garí hi presenta reflexions de tota mena: sobre l’estil, el contingut i els personatges.
En el primer capítol, parlant sobre la segona entrega de Viena, Un amor d’en Swann, Garí explica que Proust aprofita la història d’amor entre Charles Swann i Odette de Crécy “per a exposar les seues idees sobre la malaltia d’amor” i aquí és on veu coincidències amb Ausiàs March: “Les seues característiques comparacions (que tenen la virtut de dotar d’un vessant figuratiu un aparell sintàctic dens i envitricollat) adquireixen llavors matisos ausiasmarquians: Swann, ‘com un morfinòman o un tuberculós’, ‘com li passa a un malalt allitat des de fa mesos’, ‘com una malaltia que de sobte es descobreix que és més greu’, ‘com les cèl·lules d’un òrgan ferit’, ‘com un malalt que no pot evitar de provar cada minut de fer el moviment que li és més dolorós’. ”
Com cantava Ausiàs March a l’Amor en el vers LXVI:
“Oh tu, qui est sobirana dolor,
quan desiguals los volers fan unir!
No et veja tal, o m’atorga morir;
dolça em serà de la mort l’amargor.”
Sem comentários:
Enviar um comentário