Albert Jané: «Els meus ulls s’han negat a mirar la buidor»

L'escriptor rebrà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de part d’Òmnium Cultural el pròxim 17 de juny al Palau de la Música.

                                                      Albert Jané al seu estudi del carrer Fontanella. © Ester Roig

Escrit per Bernat Puigtobella

Òmnium ha estat a temps de concedir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Albert Jané (1930), un dels savis de la tribu, homenot nonagenari que ha consagrat la seva vida a la llengua des de tots els fronts: gramàtic, poeta, narrador, articulista, traductor de llibres infantils, té a més el crèdit d’haver dirigir la revista Cavall Fort durant gairebé dues dècades. D’una honestedat intel·lectual a tota prova, Jané ha estat un activista tranquil, que va saber trampejar la censura durant els foscos anys del franquisme i que sempre ha defensat les seves idees sense histerismes. Per exemple, fa uns anys era contrari a la reforma dels diacrítics, però un cop es va aprovar la reducció a l’Institut d’Estudis Catalans la va acatar sense remugar, amb el respecte degut per les eines amb què ens hem dotat col·lectivament per ordenar el país.

Ara que li han donat el premi i els periodistes hem de resumir el seu currículum en pocs segons, correm el risc de quedar-nos en les anècdotes més vistoses. Sí, Jané va inventar-se el verb barrufar i és gràcies a ell que els barrufets parlen català. Sí, Jané va fer el diccionari de sinònims d’autor en línia més consultat, amb quatre milions de visites només l’any 2022. Sí, Jané ha estat un dels artífexs de Cavall Fort, una revista que ha resistit més de seixanta anys i que encara avui té més de 10.000 subscriptors que la sostenen vencent el pols a mòbils i tauletes. Jané és tot això, però és molt més, com explicava Cesc Prat en aquesta magnífica crònica a Núvol.

Per començar, se’l pot considerar el pare de l’enigmística catalana moderna. “Jané no concep la vida sense els jocs de paraules i la ironia. No en va el podríem considerar el pare de l’enigmística catalana moderna, juntament amb en Tísner, que s’encarregava dels mots encreuats de La Vanguardia, i en Màrius Serra, que ha fet de la ludolingüística tota una ciència. Albert Jané ha elaborat centenars de jocs lingüístics per a Cavall Fort: traduint i adaptant còmics, preparant concursos de llengua i també publicant mots encreuats a la mateixa revista, que signava amb el pseudònim Narcís Terrades, perquè no sortís tant el meu nom”. 

Encara més: Jané és un narrador per descobrir. “La seva obra és un iceberg”, escrivia fa uns anys a Núvol Joaquim Carbó, en ressenyar Calidoscopi informal (La Ela Geminada), una novel·la psicodèlica i parafernàlica de 1.400 pàgines. “La part visible la formen milers de pàgines escrites -articles, gramàtiques, llibres i diccionaris- dedicades a aclarir aspectes de la llengua, a més de rondalles, còmics i pel·lícules, i de la feina feta a Cavall Fort. Només un reduït nombre d’iniciats pertanyents al seu cercle d’amistats coneixíem part de la seva narrativa gràcies a unes edicions privades: dietaris com Tal dia farà l’any, Què deuen voler?, Els dies i els anys, els Quaderns de Barcelona, Les Estances d’Omar Kayam i, últimament, El cercapeus transversal”.

En un altre article a Núvol, Joaquim Mallafré, a banda de destacar la feina de Jané a l’Institut d’Estudis Catalana, també celebrava aquests “escrits personals, uns llibres en els quals, com qui no diu res, Jané aboca una ironia, una crítica amable, un esperit juganer amb les paraules que tan bé coneix, uns judicis assenyats però gens dogmàtics, un humor i unes escapades gairebé surrealistes, paradoxes aparentment absurdes, que propicien la complicitat cultural, la reflexió, o la rialla franca”.

Albert Jané amb Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ahir durant la roda de premsa d’anunci del Premi d'honor de les Lletres Catalanes. © Òmnium Cultural 

Ahir, durant la roda de premsa organitzada per Òmnium per anunciar aquest premi tan merescut, Jané explicava amb la modèstia que el caracteritza que també ha fet dietarisme. Molts dels seus dietaris són inèdits i algun dia algun editor se n’hauria d’ocupar. A Núvol vam publica una selecció del seu recull Aforismes del notari, que podeu descarregar-vos gratuïtament aquí. 

Activista compromès amb la col·lectivitat, Jané ha estat també un gran solitari, un home que ha viatjat sol per tot Europa i que ha treballat des de la quietud del seu despatx del carrer Fontanella, on s’ha cremat les celles entre articles, diccionaris i encàrrecs de tota mena. Deia ahir, per treure’s mèrit, que la major part de tasques que avui se li reconeixen han estat encàrrecs. Potser sí que Jané és un savi fet a cops d’encàrrec, però també ha generat molt material que ningú no li ha demanat i que brolla d’una font interior inesgotable. Gràcies a la seva longevitat, ha continuat produint des de la residència on viu a Santa Coloma de Gramenet, però no ha perdut l’afany de comunicar el que escriu. Cada mes envia a cinquanta-tres persones un text amb una dedicatòria personalitzada a l’encapçalament, com la tramesa a Jaume Macià que us podeu descarregar aquí. “Tots els mots són moltons d’un ramat nerviós”, diu a l’encapçalament d’aquests Cent alexandrins del capvespre. La llista es tanca amb un altre vers memorable que en certa manera el defineix: “Els meus ulls s’han negat a mirar la buidor”.

  

[Font: www.nuvol.com]