L’imaginari fantàstic gallec

Il·lustrat per Elena Ferrándiz i amb edició de Care Santos, l’editorial Nórdica Libros publica 'La cita y otros cuentos de terror', una antologia amb deu contes de terror escrits per Emilia Pardo Bazán

Emilia Pardo Bazán

 

Escrit per Anna Carreras i Aubets

Il·lustrat per Elena Ferrándiz i amb edició de Care Santos, l’editorial Nórdica Libros publica una antologia amb deu contes de terror escrits per Emilia Pardo Bazán (A Coruña, 1851-Madrid, 1921). La cita y otros cuentos de terror presenta una faceta poc coneguda d’una autora polifacètica que, a banda de fer de traductora i d’escriure assaig, poesia, crítica literària, llibres de viatges, epistolaris, i la gran novel·la naturalista Los pazos de Ulloa, compta amb més de quatre-cents contes. Alguns d’ells van ser publicats en les revistes més prestigioses del moment, com ara «La Ilustración española y americana».  

L’antologia seleccionada per Care Santos compta amb deu relats breus amb sorpresa final, de to lúgubre, macabre, fantasmal i fantàstic. Destaca, més enllà del subgènere i de la trama principal de cada conte, la voluntat de l’autora de manifestar una corrosiva crítica social a les desigualtats de l’època, sobretot la lluita femenina per assolir la mateixa veu i el mateix vot que els homes en un moment en què la misogínia li explotava a la cara per part de grans noms com Leopoldo Alas (Clarín), qui li recomanava que deixés la cultura i l’acadèmia i es posés a fumar. Pionera del feminisme radical i alhora neocatòlica, Pardo Bazán no es va deixar enfonsar i va deixar una extensa obra escrita que va representar una influència decisiva tant per contemporanis com per generacions futures. 

Des de mascles fanfarrons que es pensen que tota dona caurà rendida als seus peus a robatoris senzills de joies sense moure el cul de la cadira, a relats vitals sobre el perdó o sobre la relació amb els vampirs o amb els ressuscitats, herències disputades entre germans, entre d’altres, són la mena de temàtiques heterogènies d’aquestes peces petites però magistrals escrites per Pardo Bazán. L’únic problema del llibre —i l’autora no en té cap mena de culpa— és la tria del títol, perquè, realment, de terror n’hi ha ben poc. Crear expectatives falses (la paraula «terror» remet immediatament a un tipus de narrativa que no apareix en aquest llibre) fa que el lector es desconcerti. Per sort, la prosa irònica, ben treballada, la perfecció formal, la creació de personatges i l’estiu exclusiu i brillant de Pardo Bazán fa que la lectura de La cita y otros cuentos de terror sigui un plaer, faci terror a la manera de Poe o Lovecraft o proposi sessions d’origami per a nens de primària. 

La cita y otros cuentos de terror és l’herència de la influència del gènere fantàstic cultivat a Europa. Pardo Bazán el va saber nodrir del substrat folklòric propi de Galícia i de les supersticions associades en la cultura popular de la seva terra, afegint-hi, de collita pròpia, el component religiós. Al llibre hi llegim malsons que es tornen realitat, personatges folls, espectres del més enllà, monstres, la mort personificada i objectes dotats de qualitats sobrenaturals. Som davant d’una petita obra d’art amb unes il·lustracions meravelloses que ens ajudarà a entendre per què Emilia Pardo Bazán va ser una de les millors i més compromeses escriptores europees de finals del segle XIX i principis del XX.

 

[Font: www.nuvol.com]