souvenir m

Primera documentació: 24/03/1989

Tipus	manlleu del francès
Contextos	França és color i souvenir, història viva i escenificació del mite de la Revolució. [Diari de Barcelona, 24/03/1989]
	Els recels d’aquesta comercianta s’entenen quan es coneixen històries com les d’en Vijay, un venedor de souvenirs els pares del qual van arribar de l’Índia fa 50 anys i es van instal∙lar a la Rambla. [La Vanguardia, 3/03/2016]
Observacions	En llatí el verb subvenīre volia dir ‘venir en ajut d’algú o de les seves necessitats’, que és el significat que ha mantingut en català subvenir. En francès, en canvi, el verb derivat del llatí és souvenir, que significa ‘tornar a la memòria’. I el verb substantivat vol dir ‘record’, tant en sentit abstracte com concret, significat que Le Grand Robert defineix com a ‘petit objecte decoratiu que es ven als turistes’. Tot i que el català ja compta amb el substantiu record, com en altres ocasions, els parlants recorrem al manlleu, en aquest cas potser per intentar dignificar l’objecte, que sol ser, en alguns casos, d’un gust dubtós.

[Font: neolosfera.wordpress.com]