Es un dels libres mai traduches del Mond e dels que tenon mai de versions en divèrsas variantas de la lenga occitana
L’òbra es traducha per Marguerite Desnoël-Savy amb lo sosten de Jean-Louis Quériaud, un ancian professor de letras de Confolens que faguet un doctorat sus la literatura orala occitana de Charanta. |
Aquela nòva traduccion del Pichon prince s’apond, doncas, a la tièra de traduccions occitanas que son:
en gascon, Lo prinçòt, revirat per Pèire Morà (Princi Negre, 1995),
en gascon aranés, Eth petit prince, revirat per Verònica Barés (Entuarea, 2005),
en lemosin, Lo prinçonet, revirat per Paul Rainal (Tintenfass, 2011),
en lengadocian, Lo princilhon, revirat per Jòrdi Blanc (Vent Terral, 1994),
en provençal rodanenc e grafia mistralenca, Lou pichot prince, revirat per Andrieu Ariés (Edisud, 1995),
en provençal rodanenc e en grafia mistralenca, Lou princihoun, revirat per Peireto Berengier (Tintenfass, 2011),
en niçard e en grafia mistralenca, Lou pichin prince, revirat per Albèrt Rosso (Princi Negre, 2002 e 2007),
en vivaroalpenc, en una grafia locala, Ël pchi prinsë, revirat per Giovanna Jayme (Wesak Edicions, 2001).
en parlar del Creissent, Le pitit prince, traduch per Marie-Rose Guérin-Martinet (Verlag-Tintenfaß, 2020).
Lo manuscrit original del libre, en francés, Le petit prince, se tròba a Nòva York dins los archius del Morgan Library and Museum. Es dins aquela vila que Saint-Exupéry escriguèt e publiquèt pel primièr còp lo libre. La primièra edicion en França es de 1946, quand l’autor èra ja mòrt. L’escrivan e pilòt desapareguèt en vòl lo 31 de julhet de 1944 près de Marselha.
DE SAINT EXUPÉRY, Antoine. Lë pitit prince (traduch en occitan lemosin de Charenta per Marguerite Desnoël-Savy) Verlag-Tintenfaß, 2024. 96 paginas. 22 èuros.
Sem comentários:
Enviar um comentário