El pianista Juan Cuacci i el bandoneonista Marcelo Mercadante actuaran el proper dijous 6 de juliol als Jardins del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau en el marc del cicle Músiques del món. Aquests dos músics naturals de Buenos Aires fusionen el tango amb altres gèneres per explorar noves sonoritats sense perdre l’essència. Podeu comprar les entrades aquí.
Marcelo Mercadante i Juan Cuacci actuen dijous al Recinte Modernista.
Escrit per Clara Ardèvol
El tango ja no és només tango. Marcelo Mercadante i Juan Cuacci combinen la passió d’aquest gènere musical amb la màgia del flamenc o l’erotisme del jazz en una fusió d’estils que els crítics denominen “el tango del segle XXI”.
El festival Músiques del món és la pròxima parada d’aquests dos músics argentins que han fet de Barcelona una de les seves ciutats predilectes. És aquí on van decidir formar el que ja és un dels duos més aclamats del tango d’avui dia. Una parella artística perfecta, d’aquelles en què la química i l’admiració mútua són la cirereta del pastís del talent artístic.
L’un (Cuacci) és considerat el nen prodigi del tango. Als 8 anys creava tonades i als 12 ja iniciava la seva carrera professional com a pianista i compositor. L’altre (Mercadante) va ser aprenent de genis com Rodolfo Mederos i ara segueix els passos d’Astor Piazzolla pel que fa a la recerca de sonoritats tradicionals i contemporànies.
Els experts els engloben dins la “Generació Bisagra” del tango, aquella encarregada de continuar la tradició, de rellevar els mestres del gènere. Ells són fidels a aquest mandat: mantenen l’essència però sense renunciar a explorar i innovar. No ho fan sols, però. Al piano i l’acordió s’hi sumen el contrabaix d’Horacio Fumero (qui també ha treballat en el camp del flamenc) i el violí d’Olvido Lanza, qui ha acompanyat a artistes de la talla de Maria del Mar Bonet o Joan Manuel Serrat.
No faltarà tampoc la veu d’Analía Carril; diàfana, potent, expressiva. L’argentina no només canta, sinó que viu allò que canta i ho transmet al públic. Si cal, fins i tot els regala monòlegs. “Medio melón en la cabeza, las rayas de la camisa pintadas en la piel, dos medias suelas clavadas en los pies, y una banderita de taxi libre levantada en cada mano”, narrava en un dels seus concerts a l’hora d’introduir la famosa Balada para un loco.
I és que el tango és just això: relats nostàlgics, expressivitat, passió. Si a més es fusiona amb altres estils tan intensos com el jazz o el flamenc i amb el talent indiscutible de cinc grans artistes, el resultat s’augura sublim.
Podeu comprar la vostra entrada aquí.
[Font: www.nuvol.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário