El periodista Albert Om ha obert avui oficialment la V Setmana dels Premis Carles Rahola amb la conferència “Qui té el poder” a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, plena a vessar. Aquesta activitat s’ha emmarcat en els actes de la Setmana dels Rahola, que precedeix la gala de lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació local, que tindrà lloc el dijous 23 de febrer a les 8 del vespre a l’Auditori de Girona.
Conferència de l’Albert Om a l’UdG a la setmana dels Rahola |
Escrit per Coralí Pagès
“Ahir me’n vaig anar a dormir emocionat després de veure el capítol de Trinxeres de TV3, aquesta road movie que ressegueix, 80 anys després, els escenaris de la Guerra Civil. El capítol va fer un homenatge a un home de Vic, en Josep Ferrer, que als 31 anys, amb dues filles i una dona embarassada, va ser cridat per anar a la guerra. Al cap d’un mes i mig va morir pel foc de les armes franquistes. En Josep era el meu avi i ahir em va emocionar que 80 anys després es recordés una història que havia estat silenciada”. Així ha començat Albert Om la seva conferència, captant, des del primer minut, tota l’atenció de la sala. “Explico això perquè entengueu la il·lusió que em fa inaugurar una setmana que porta el nom de Carles Rahola que, salvant totes les distàncies amb en Josep Ferrer, va patir una situació semblant”.
Qui té el poder? Així ha titulat Albert Om la conferència inaugural de la V Setmana dels Premis Carles Rahola de Comunicació. “Ja us avanço que sortirem d’aquí sense saber-ho, però val la pena preguntar-nos-ho.” Segons Albert Om, la crisi econòmica ha comportat dues conseqüències en el camp del repartiment del poder. D’una banda, el poder econòmic que fins ara havia restat invisible, s’ha fet més visible. D’altra banda, ha emergit un nou poder: el poder de la gent, l’apoderament de la ciutadania. “On queda el periodisme en tot això? Quina part del pastís ens toca? Pot ser que uns (aquells a qui sempre hem fet de transmissors) ja no ens necessitin i que els altres ja no se’ns creguin?”, s’ha preguntat el periodista.
Les característiques del poder
Al llarg de la conferència, Albert Om ha anat desgranant el poder en vuit característiques o reflexions. En primer lloc, “el poder vol discreció, és la manera que té de perpetuar-se, és un mal que no vol soroll”. En aquest sentit, Om ha recalcat que el poder és opac, que es mou amb més comoditat per passadissos subterranis i ha afegit que “quan has de sortir a la superfície per demostrar que tens poder, és quan comences a pensar que l’estàs perdent”. És a dir, quan els poderosos s’adonen que en privat no podran avortar certes decisions o moviments populars, se senten forçats a emergir, i el poder no se sent còmode donant la cara.
En segon lloc, segons Om, el poder és endogàmic. Als diferents poders els agrada relacionar-se entre ells, i d’aquí que hi hagi una promiscuïtat de vegades excessiva entre periodistes i polítics, explica Albert Om. “Fins i tot ha comportat el naixement d’una nova espècie, d’una nova classe, això que ara se’n diu la casta”.
Una altra característica del poder és que a ningú li agrada reconèixer en públic que el té. “Tothom sospita de tothom. M’ho imagino com una partida de cartes en què jugues amb la sensació que sempre hi ha algú que té una carta més bona”. Els periodistes es queixen dels tentacles dels polítics; els polítics diuen que estan lligats de mans i peus pels mercats i, al mateix temps, que Podemos és un invent de La Sexta i que TV3 és qui ha fabricat els independentistes, i mentrestant el poder econòmic diu que ell no intervé mai en política. Per tant, aclareix Albert Om, “A ningú li agrada reconèixer que les seves decisions són fruit del seu poder, tothom s’excusa dient que són fruit d’una altra parcel·la de poder més elevada”. A més a més, segueix el periodista, els poderosos acaben dedicant més temps a protegir aquest poder que no pas a exercir-lo. I és que el poder, actualment, té por de desapoderar-se. “Quan has tingut sempre el control de l’estatus quo, quan sempre has tingut la sensació d’estar ben agafat a la cadira, i la cadira ben falcada, si comences a notar que algú te la mou, el que es tracta és de protegir-te, de barallar-te amb els que volen quedar-se amb la teva part del pastís”, il·lustra Albert Om i afegeix que aquesta és la situació en què ens trobem ara: “en un moment de nou repartiment de les quotes del poder, i això fa que el poder comenci a tremolar”.
Segons el periodista, comunicativament parlant actuem molt diferent quan tenim el poder de quan no el tenim. Ada Colau parla molt més lentament ara que és alcaldessa que quan era a la PAH, ha exemplificat Albert Om. “Quan no tens el poder has de córrer molt per col·locar totes les paraules que puguis perquè tens el temps molt just”. Hi ha una obra de teatre molt il·lustrativa de com actuem quan creiem que tenim el poder, explica Om, Oleanna de David Mamet. Una obra en què, en el primer acte, una alumna entra al despatx d’un professor per suplicar-li desesperadament que l’aprovi i, després d’una sèrie de fets, en el segon acte és el professor qui suplica a l’alumna que no li posi una demanda per assetjament. Es tracta d’un exemple de com el poder pot canviar de lloc i com aquest fet condiciona les actituds dels governs i crea la por al desapoderament.
Albert Om a la UdG
El Sálvame de la política
“Hi ha algú que està movent la cadira del poder i ni el mateix poder sap ben bé qui és ni quina força té, potser és per això que hi ha tants nervis”. Per nervis, Om es refereix als discursos populistes contra els polítics i contra els mitjans de comunicació, “el Sálvame de la política”, l’espectacle que fan polítics, periodistes i economistes a les tertúlies televisives… “Hem trobat una manera de convertir aquests nervis en bones xifres d’audiència”. Actualment l’objectiu és ser trènding tòpic, aconseguir més clics, que tothom t’aplaudeixi a les xarxes, que s’acabi el món en cada polèmica… “Aquest espectacle de la política hi és a totes hores, fins i tot al cap de setmana… és un clima que fa que estiguem a punt de morir de sobredosi mediàtica; hi ha una sensació d’empatx, consumim i consumim però no païm.”
Segons Albert Om, la funció actual del periodisme és la “d’obrir altres finestres per on corri l’aire”, no elaborar continguts mimètics, no tenir por a la diferència. “Hem de mirar què diem i com ho diem perquè la gent ens continuï escoltant. Hem de trobar noves veus perquè sinó ens convertirem en absolutament prescindibles.”
El periodista ha evocat el que el filòsof Xavier Rubert de Ventós li va explicar un dia: “el secret de la vida és trobar la distància justa amb la realitat. Si t’acostes molt no hi veuràs amb claredat, però si te n’allunyes molt pots acabar convertit en un cínic a qui no li importa res”. Trobar la distància adequada per no veure la realitat deformada, borrosa, ni viure-la amb massa intensitat ni amb massa distància. “Aquesta hauria de ser la funció del periodisme”.
Homenatge a la ràdio
En motiu del Dia Internacional de la Ràdio, Albert Om ha acabat la conferència fent un homenatge a aquest mitjà tot apel·lant a la seva màgia: “La ràdio és l’únic mitjà de comunicació que t’aporta la sensació que t’estan parlant directament a tu; un mitjà d’acompanyament, que et permet fer altres coses mentre l’estàs escoltant i un mitjà a qui han pronosticat la mort moltes vegades, però que encara segueix en peu.”
Qui té el poder? Albert Om no ens ha enganyat: tal com ha avisat al principi, no n’ha donat la resposta. Però sí que ha transmès passió pel periodisme (“La millor feina del món”) i optimisme davant d’aquesta “incertesa apassionant”; passió i optimisme que sovint es troba a faltar a les universitats. Albert Om, com a bon periodista, ha posat la distància justa amb la realitat del panorama comunicatiu actual per tal de poder-lo analitzar sense desenfocaments ni visions distants. Segons Om, el periodisme no s’ha de perdre en el tèrbol món del poder; ha d’oferir-se a la ciutadania en la dosi justa i mesurada per tal de fer-se imprescindible en una democràcia saludable.
Els Rahola
El proper acte de la V Setmana dels Rahola tindrà lloc divendres vinent, 17 de febrer, a les 6 de la tarda, amb dos dels grans corresponsals del periodisme català actual: Rosa Maria Calaf i Bru Rovira. Els dos repassaran anècdotes i parlaran del periodisme i del món en una conversa titulada “Carretera i micro”, que serà conduïda pel periodista del Diari de Girona Albert Martín de Vidales.
La Setmana dels Rahola està organitzada per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i la biblioteca pública Carles Rahola de la ciutat.
[Fotografies: Martí Artalejo - font: www.nuvol.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário