La narrativa és el gènere editorial amb més èxit: què canvia i quins són els nous territoris que alegren i atrapen el lector? Partint d’aquesta premissa, Jordi Muñoz, Aniol Rafel, Elena Ramírez i Pilar Reyes han abordat quines poden ser les tendències narratives en un futur no tan llunyà com podria ser l’any 2030 en la taula rodona que ha tingut lloc a la Barcelona School of Management en el marc del Fòrum Edita 2017. Us en resumim les impressions més interessants.
Escrit per Griselda Oliver i Alabau
Les tendències de ficció en el procés de creació literària
Juntament amb Pau Pérez, Jordi Muñoz dirigeix l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i també és professor del Màster en Edició de la UPF i la Barcelona School of Management. En aquests 19 anys, l’Escola s’ha convertit en un referent internacional en l’ensenyament de l’escriptura creativa i s’ha consolidat com el centre més gran d’Europa en aquesta disciplina, tant en nombre d’alumnat, com en nombre de professorat, de cursos i de llibres. Ara bé, no tots els alumnes que s’hi inscriuen volen aprendre a escriure per publicar, sinó que n’hi ha que s’apropen a l’Escola per cursar estudis en l’àmbit de la literatura i les humanitats.
“Com passa amb totes les arts, hi ha una part tècnica, que es pot ensenyar, i una part d’ofici, que es pot incentivar”, assegura Jordi Muñoz. De fet, l’ensenyament de l’escriptura forma part dels estudis universitaris en països com Estats Units, Gran Bretanya, Austràlia o alguns de l’Europa del nord. Per a Muñoz, hi ha tres coses bàsiques que ajuden en el procés d’escriptura: el bon ús de la llengua, el desenvolupament de les eines pròpies de la narrativa, i el bagatge lector. “Si una persona es vol dedicar a l’escriptura creativa o literària, ha de potenciar el bagatge lector”, ha assegurat Muñoz.
Pel que fa a les tendències de ficció, Muñoz ha explicat que la novel·la històrica, la novel·la negra, la novel·la fantàstica i la ciència-ficció així com la novel·la romàntica —alguna, amb deixos eròtics— continuen sent els gèneres amb més força. La literatura infantil i juvenil s’ha mantingut durant la crisi i els reculls de relats han repuntat. “En els darrers anys, hem notat un repunt del que seria l’autoficció i la no-ficció”, ha apuntat el director.
La incertesa social condiciona la narrativa
Abans de tirar la casa per la finestra i muntar, el 2012, Edicions del Periscopi, Aniol Rafel havia passat per tota la roda editorial i havia fet de llibreter, corrector, traductor i, fins i tot, tècnic editorial. “Vivim moments d’incertesa social, de canvis, de crisi i tot això es trasllada a la narrativa”, ha incidit Rafel, que ha afegit que sens dubte aquests canvis afecten la temàtica i la forma de la narrativa.
L’editor de Periscopi també ha volgut destacar el paper de l’oralitat en la narrativa: “Moltes de les propostes que ens arriben tornen a posar el llenguatge oral al centre de la narrativa. Per a mi això no és casual, i probablement l’oralitat avui ens permet situar-nos els uns al costat dels altres”, ha continuat.
Un altre aspecte que ha volgut destacar és la temàtica de la narrativa: “Actualment, hi ha molts llibres sobre refugiats en la literatura, en comparació amb altres èpoques. I aquest fet respon a unes inquietuds que tenim com a societat i fa que determinats temes sensibles que ens afecten també afectin els escriptors i la narrativa”, ha reblat Rafel. Per això, a Periscopi les obres que es publiquen són aquelles que els permeten replantejar la realitat i, per tant, la majoria tracten de la identitat. “Segons Gonzalo Tavares, l’escriptor ha de mirar el món amb un ull mirant el passat i amb un ull mirant el futur i, des d’aquesta situació, explicar-nos el present”, ha conclòs l’editor.
Tendència és influència
“Quan he de començar una ponència i no sé com posar-m’hi, el primer que faig és consultar el diccionari”, assegura Elena Ramírez, directora editorial de Seix Barral, directora de ficció internacional del Grup Planeta, i professora del Màster en Edició de la UPF i la Barcelona School of Management. La tercera accepció del DRAE, doncs, defineix tendència com una “idea religiosa, econòmica, política, artística, etc., que s’orienta en una determinada direcció”. Segons Ramírez, detectar tendència és atendre al que ha tingut un èxit total o ha influït en l’audiència i, per tant, un editor literari ha d’estar atent a determinats corrents de pensament, veus o formes de narrar, mentre que un editor comercial n’atendrà d’altres de més actualitat.
Així, les últimes tendències narratives són l’autoficció o la no-ficció, que segons la directora editorial en els últims anys s’ha encaminat cap a la divulgació narrativa en la línia de la tradició anglosaxona.
En la ficció més comercial, en canvi, destaquen fenòmens de venda com Ken Follett, Dan Brown o Carlos Ruiz Zafón, així com obres de suspens (La noia del tren). “En pocs anys, els youtubers s’han instal·lat amb una força impressionant i han creat tendència, així com els poetes urbans”, ha observat Ramírez, que ha afegit que la majoria d’èxits acaben per morir mutant, com és el cas de la novel·la eròtica Fervor. La directora ha conclòs la seva intervenció reflexionant sobre el fet que el món del llibre ha canviat més en els últims cinc anys que en els passats cinquanta i que aquest canvi continuarà avançant a una velocitat exponencial durant els propers anys.
Els límits de la literatura no són els del mercat
Segons Pilar Reyes, editora d’Alfaguara, “una editorial que s’ajusta a la imaginació del seu editor està restringida, en canvi si es concep amb la imaginació dels seus escriptors és il·limitada”, ha assegurat per afegir que els límits de la literatura no són els del mercat. Segons Reyes els grans llibres són els que inventen els seus propis lectors: “Molts dels èxits, com Cinquanta ombres de Grey, Stieg Larsson o Harry Potter, han estat imprevisibles i són els que han generat noves tendències”, ha assenyalat en una interessant intervenció que hem recollit a Núvol.
Per això, l’editora ha decidit posar sobre la taula cinc possibles conjectures sobre els camins que pot emprendre la ficció el 2030. En primer lloc, s’estima que el 2030 el 60% de la població viurà a les ciutats i aquest desenvolupament vertiginós farà de les urbs les grans protagonistes de les novel·les: “En aquest sentit, la novel·la negra pot postular-se com un gènere que explori aquest espai”, ha dit. En segon lloc, Reyes considera que els personatges femenins prendran un gran protagonisme. “Les dones hem estat grans consumidores de ficció i això tindrà un correlat en el tipus de novel·la que s’escriurà: veurem aparèixer personatges femenins molt forts i el seu nivell de preocupació serà un camp d’exploració recurrent”.
En tercer lloc, Reyes és del parer que el diàleg tindrà més rellevància en la ficció del 2030, i assumirà la forma d’un guió: “La novel·la ha incorporat amb el temps tot tipus de coses, com la poesia, l’assaig, la filosofia, i aquesta personalitat voraç la continuarà tenint”. La quarta conjectura de l’editora és que la literatura escrita seguirà els passos dels DJ: “El vell somni de Walter Benjamin de produir una obra a partir de cites o la idea d’ajuntar materials molt diversos serà també part de la novel·la de ficció”.
Finalment, Reyes considera que la forma que tenim de relacionar-nos amb la ficció, d’intentar comprendre nivells profunds de la realitat, no serà la seva funció, i que, en definitiva haurà de renegociar la manera de participar en l’experiència humana. “Sento això no ja com una conjectura sinó com una constatació”, ha prosseguit, “el desafiament dels editors continuarà sent el de descobrir el talent”.
[Font: www.nuvol.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário